dimarts, de desembre 12, 2006

Augusto Pinochet, el monstre

Segons l'index que publica anualment The Economist, avui hi ha al món 29 estats que poden rebre la qualificació de completament democràtics (full democracies) i 53 de parcialment democràtics (flawed democracies). Al món s'hi compten 193 estats. (15 % de democràcies completes i 42 % entre completes i parcials).
Els 111 restants (58 %) són, en major o menor mesura, règims autoritaris. Com ho era, entre 1973 i 1990, el Xile d'Augusto Pinochet.
Per alguna raó, més o menys misteriosa, el general Pinochet va cridar notablement, i ha seguit cridant fins a la seva mort, l'atenció de les consciències occidentals, innegablement selectives amb els destinataris de la seva indignació, i sinó que ho preguntin a les víctimes dels règims africans (per cert, només un dels 29 que deia és al continent africà).
La sensació que tinc és que alguns han intentat convertir l'exdictador xilè en cap de turc de les dictadures del món (la norma més que l'excepció, no ho oblidem) passades, presents i futures, per poder-les jutjar totes d'un sol cop en la persona d'Augusto Pinochet i quedar-nos tots més tranquils.
Margaret Thatcher va dir de Pinochet que havia portat la llibertat i la democràcia a Xile.
Suposo que exagerava, influida per l'etern agraïment que el Regne Unit li deu a Pinochet per la guerra de les Malvines, com exageren els qui el comparen amb Hitler i Stalin; ara bé: el país que va deixar el general mort ahir era infinitament millor que el Xile que va patir el cop d'Estat l'any 1973. I ja sé que això ni justifica ni demostra res. Però també sé que és un fet. Com ho és que avui en dia Xile és l'enveja política i econòmica de llatinoamèrica.
Si voleu perseguir dictadors i tirans, no patiu perquè hagi mort Pinochet, feina no us en faltarà: de Pyongyang a L'Havana i no sobra el temps precisament.
A què ve tan d'enrenou per un dictador de segona que al cap i a la fi va deixar el poder pacíficament (cas únic) quan va perdre un referèndum sobre la seva continuitat?

11 comentaris:

Anonymous ES ha dit...

Que hi hagin X dictadors actualment (molts d'ells mai seran trets del càrrec o jutjats perquè simplement ja ens van bé on són) no treu que un DICTADOR, que va matar a milers de persones, en condicions de ser jutjat, ho pugui ser.
No em sembla un raonament correcte.Petitio principii.
Tant de bo tots els assassins puguessin ser jutjats (de detres o d'equerres), però, com ja he esmetat, tot depén dels interessos.

Pd. "A què ve tan d'enrenou per un dictador de segona que al cap i a la fi va deixar el poder pacíficament (cas únic) quan va perdre un referèndum sobre la seva continuitat?" Em sembla que aquí t'has confós amb la propietat de pèrduda de memòria de l'exponencial ;) (i.e. vols dir que perquè deixà el poder "pacíficament" ja no hagué hagut de ser condemnat pels actes anteriors?)

4:28 a. m.  
Blogger El Director ha dit...

És que he dit que Pinochet no pogués ser jutjat jo? El raonament que tu critiques no seria correcte, tens raó, però és que no és el meu! Bon intent, de totes maneres. Només has d'aprendre a llegir amb una mica més d'atenció.
Després tornes a cometre el mateix error: em pregunto a què ve tan d'enrenou precisament per ell. Això vol dir que no hagi de ser condmenat? De cap manera.
Jo de tu deixaria estar les lliçons d'argumentació, francament.

10:33 a. m.  
Anonymous Alberto ha dit...

Touché mr. es!

Nevertheless, em sorprèn que el senyor DelaT no es pronuncïi al respecte. Com veig que el senyor DLT ja ens socialdemocrateja una mica, seré jo mateix qui em pronuncïi al respecte.

Primer de tot, penso que, si realment reconeixem a Xile com un país democràtic, son els propis xilens qui l'han de condemnar si ho creuen oportú. I mai el juez Garzón, perquè un dia es va aixecar de mala llet.

Per acabar voldria deixar una pregunta a l'aire: hauriem tingut collons a jutjar-lo si, com va fer Franco o com farà Fidel Castro, hagués volgut mantenir-se al poder fins a morir? Un servidor pensa que no.

11:18 a. m.  
Anonymous es ha dit...

L'argument que esgrimeixes tu és que per a que donar-li tanta importància a un, si n'hi han X més (quan a més a més aquest -en Pinochet- tampoc va ser tant dolent).
Millor començar per algun i donar exemple, no?

11:34 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

1:40 p. m.  
Anonymous Pau ha dit...

L’Alberto té raó.

El teu article es limita a posar en dubte la transcendència mediàtica d’un “dictador de segona”.
M’agrada aquest argument de la proporcionalitat (x/111). Significa que moltes dictadures haurien de tenir (tot i que no tenen) el ressò de la de Pinochet.
Però t’atures aquí. No t’atreveixes a fer un balanç del règim. Curiosament, parles més de les mesures d’Allende que les de Pinochet.
I, amb tanta feina amb desmitificar l’Allende (que també s’ho val), t’has descuidat una qüestió de fons: creixement, democràcia o estat de dret? (Et recordo que no ets utilitarista).
Jo, que no m’amago de ser utilitarista, no critico el règim de Pinochet per no ser democràtic (sense una economia pròspera, la democràcia trontolla), sinó per atropellar constantment les llibertats i drets dels individus. Aquesta frase ha quedat una mica “inflacionària”. Bitllets sense valor. Repetim. Critico la dictadura perquè eren tots plegats una colla de fills de puta.
Una abraçada
PD: Diria que en Vicenç Navarro va ser assessor de l’Allende.

10:56 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

11:30 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Cada dia et veig més liberal, Pau. Encara hi serem a temps amb tu. És cert que Don Vicente, alies el xupacabres, va assessorar el règim d'Allende, perdó, el govern d'Allende. Magnífica labor de asesoría, Don Vicente! com diria XSM.
No he entrat a analitzar l'època de Pinochet perquè francament no en sé gran cosa. Fora de la magnífica gestió econòmica, algunes generalitats sobre la repressió política que no dubto que han estat recollides fins a l'extenuació per la premsa de tots colors. Pel que fa a la teva crítica, per l'absència i la negació de moltes les llibertats, la subscric per complet. I ja que hi som, permeteu-me que em mulli com no he fet a l'article:
Sí, crec que Xile va estar millor amb Pinochet que amb Allende. Però ja sabeu que no sóc utilitarista, jo.

11:31 p. m.  
Blogger Annalí ha dit...

El fet de que qualifiquis a Pinochet de "dictador de segona" presuposa que hi ha "dictadors de primera" Quins són els dictadors de primera? ...

6:00 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Hitler, Stalin i Mao.

6:14 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

La veritat es que he llegit ben poc del teu bloc....considero que la teva forma de veure el món és força patètica. Això de ser liberal...proisraelíta...ficar-te en la gent que té menys recursos que tu( no crec precissament que passis fam a casa teva, jo tampoc, xo no ho passo per la cara a ningú)....tot`plegat és molt lleig...si tu vols anar i fer política endavant!!!sgur que el nostre pais amb gent com tu no evolucionarà mai.
No penso dir el meu nom per que, certament(com diu moltes vegades el presi xarnego montilla),no crec que interessi.

p.d:me quedat molt satisfet d'escriure al teu blog. la veritat és que és la primera i potser última vegada que ho faci.

vinga xaval, que t'aprofiti tot.

4:07 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici