dimarts, de desembre 12, 2006

Salvador Allende, l'heroi

Un apunt sobre l'heroi Salvador Allende.

President elegit pel poble xilè el 1970 (36,5 % del vot popular). Perfectament legítim, res a dir en aquest sentit.
El seu programa proposava un 'Camí cap al socialisme'. Què volia dir? Efectivament, no cal ser gaire creatiu: nacionalització d'indústries bàsiques, entre elles la banca, intervenció de l'Estat, intervenció de l'Estat i més intervenció de l'Estat. El legislatiu xilè es veu que no ho veia clar i el nostre heroi, lluny de deixar-se vèncer per l'adversitat, decidí prescindir-ne. La martingala que li ho permeté eren una mena de decrets de nacionalització de dubtosa legalitat.

Altres èxits del C.A.S: control de preus, racionament, creixement estratosfèric del deute públic, hiperinflació de 3 dígits (va decidir augmentar els salaris per llei i imprimir moneda a tort i a dret. L'horror de qualsevol simple estudiant de primer d'economia). Durant el seu mandat les vagues de tot tipus paralitzaven el país cada dos per tres.
Al currículum d'Allende també hi figurava un profund i reconegut antisemitisme.
L'11 de Setembre de 1973 la resistència al cop militar es va concentrar, pràcticament en exclusiva, al Palau de la Moneda: concretament Allende i el seu equip.

Algú recorda quan els mateixos serbis van fer fora Slobodan Milosevic del poder?

3 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Sincerament, després de llegir TOTS els comentaris del teu blog només puc dir que ets pura demagògia.

Pd. I no et creixis tant per estar estudiant segon d'economia, que tampoc es per tant.

2:37 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Bon anàlisi de la situació xilena, la desconeixia força (per no dir molt) i m'ha ajudat a fer-me'n una idea. El teu és un anàlisi típicament capitalista (no podia ser d'altra manera) i, per tant, molt crític cap a un govern amb preocupants tendències comunistes.
Defenso per davant de tot la voluntat del poble, però això no vol dir que hi coincideixi. Malgrat considerar-me d'esquerres, en aquesta ocasió no el meu suport a Allende. Com tu, sóc partidària del capitalisme, considero que el comunisme retalla la iniciativa personal i l'autorealització i acaba creant situacions més injustes que al capitalisme. Per a mi, la situació ideal és un capitalisme en el marc d'un govern que garanteixi el benestar social i una vida digna pels seus ciutadans.
Després d'aquesta declaració de principis que m'ha sortit de l'ànima (et deixo que esborris el comentari, ha estat un rampell momentani), m'acomiado a la espera de nous posts (quant més conflictius millor).
Molta salut!

4:57 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Sort en tenim del De La Torre, que ens il·lumina dia sí i dia també amb la seva immensa sabiduria i no permet que ens deixem guiar pels nostres prejudicis. Per què, segons sembla, assassinar 3.000 persones, torturar-ne més de 100.000, i privatitzar ilegalment tota la riquesa d'un país no és res més que això, prejudicis.

Es nota que estudies segon d'economia, una meta només assolible per mens privilegiades com la teva.

3:45 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici