Resposta (fiscus iudaicus)
Utilitat marginal decreixent del diner. És curiós observar com molts dels qui sovint menyspreen la teoria econòmica neoclàssica i en qüestionen gran part dels supòsits fonamentals s'aferren amb autèntica devoció a aquest cas particular de concavitat d'una funció d'utilitat univariant i la utilitzen com a base per la formulació d'una política fiscal adequada.
Recorda els adolescents ateus que esperen entre pregàries la nit de Reis. L'únic passatge de la Bíblia que deuen conèixer, ben segur.
Si exposo que per calcular la pol·lució òptima hem de contrastar la utilitat d'una activitat contamintant amb la desutilitat (cost) de les seves conseqüències ecològiques i trobar un equilibri, se m'acusa poc menys que de nihilista moral. Veritat sembla ser allò que està d'acord amb la ideologia progressista: no s'ha de contaminar, s'han de cobrar més impostos als rics.
Jo deia l'altre dia que no em sembla bé castigar un grup de població amb més impostos pel fet de formar-ne part. Per mi castigar especialment vol dir treure més utilitat als membres d'un subgrup d'individus que a un altre. Estem per la igualtat? Doncs que tothom renuncïi a la mateixa utilitat, cosa que ja implica que els rics paguin més diners, de fet. Si voleu una explicació més sofisticada, llegiu el següent post:
enviat per El Director a la/es
7:01 a. m.
11 comentaris:
No coincideixo gaire amb la teva visió socioeconòmica del món, per tant t'he de dir (i m'alegro de no ser al teu costat perquè podria prendre mal) que em sembla egoista la teva avantposició de l'economia a la supervivència de l'espècie (contaminar el planeta, encara que sigui econòmicament més beneficiós és matar-lo, amb més o menys rapidesa, i per tant matar-nos també a nosaltres). Ironies de la vida, suposo: tindrem un desenvolupament econòmic immens, però ens haurem autodestruït. No et sona millor allò de "desenvolupament sostenible"?
Quant a allò de la "llibertat abans que la igualtat", algú va dir-me una vegada que no es poden fer escales de valors, que l'ètica no pot organitzar-se gradualment.
No obstant això, també he de dir que he llegit altres coses al teu blog amb les que he coincidit. Curiós descobriment, aquest Estable, m'hi deixaré caure de tant en tant ;)
Salut!
Noia, ja saps el que et dius?
Benvinguda a l'Estable. Jo també passo de tant en tant pel teu blog. Dit això: jo no anteposo l'economia a la supervivència del planeta (tampoc sé què vol dir ben bé això). Només vull que es prenguin decisions analitzant els costos i beneficis reals de cada opció.
Pensament d'economista, segurament es degui a això. Potser he estat exagerada i catastrofista amb això de "avantposar l'economia a la supervivència del planeta", però era per remarcar el fet que potser no hem de ser sempre tan analítics i escrupulosos com dius. M'explico: he sentit dir més d'una vegada que per a moltes empreses del sector industrial és més barat pagar la multa que els suposa sobrepassar els nivell de contaminació permesos que prendre les mesures adequades per a evitar-ho (posar filtres i coses d'aquestes). Per tant, l'opció econòmicament més adequada no és segurament la més ètica. Per això parlava de desenvolupament sostenible, perquè em sembla el punt mig que permet tirar endavant una economia capitalista sense ser tan escrupulosos, és a dir, tenint en compte altres factors que els purament matemàtics. Espero que coincideixis amb mi perquè si ets estudiant d'economia segurament et trobaràs amb aquest dilema més d'una vegada, si no te l'has trobat ja.
Benvingut sigues tu també sempre que vulguis al meu blog.
Hola a tots,
Hi ha quatre cosetes a comentar sobre aquest debat.
- Ser jueu o no és una variable qualitativa. Ser ric o pobre, no. A no ser que defineixis un llindar a partir del qual s'és ric, cosa que no he llegit. A més, després apareix la renda (cosa que defineix qui és més ric) i això és una variable quantitativa. Això només ja fa que la comparació no sigui gaire vàlida, sense tenir en compte que una cosa és un tema ètnic o religiós (de fet, les dues coses en aquest cas) i l'altra (la renda) és una variable econòmica. Estem parlant d'economia, no?
- Però per no ser demagògica (cosa que seria massa fàcil), no desmereixeré la resta de demostracions per un error inicial. Les explicacions que dónes estan molt bé per resumir què és un impost progressiu i què és un impost proporcional. Però enlloc hi ha la demostració que un sigui més just que l'altre, segurament perque la justícia és algo difícil d'analitzar. Tot el que fas és donar la teva opinió que és tan vàlida com la meva i ja et dic que la meva no val gaire. Ja sé que els blogs serveixen per opinar, però aleshores no calia tot el rollo d'abans.
- I l'ecologia? Bé, ser estudiant té un problema: quan vas a classe, a l'examen o on sigui, ja tens feta la meitat de la feina: ja tens l'enunciat; i tu només has d'afegir la resposta. I hi ha una pregunta a resoldre encara. Per completar els teus arguments et falta explicar com es calcula "la desutilitat (cost) de les conseqüències ecològiques". Sense això no arribes a nihilista, només ignorant. Tot i que no crec que siguis ignorant, sinó que ho has passat per alt.
Bé al final han estat tres cosetes.
Petonets,
Estimada, ser ric o pobre SÍ que és una VARIABLE CATEGÒRICA, o qualitativa com li dius tu. Quantitativa seria, per exemple, el VALOR de la teva renda, com apuntes després. Però bé, no per aquest error de primer de batxillerat deixaré de contestar la resta del comentari. La demostració, sempre subjecte, lògicament, a la meva idea de justícia (que en aquest cas passa per treure a tothom la mateixa quantitat d'utilitat) és al post de sota, no sé si l'has llegit.
Pel que fa a l'ecologia i la desutilitat, suposo que t'adones que la manera de calcular la desutilitat (cost) de les conseqüències ecològiques té tant a veure amb el meu argument sobre els impostos progressius com el menú que ahir ens van oferir a Semon per sopar.
Una abraçada!
Bé, un dels exercicis pràctics per distingir variables és fer operacions, com ara duplicar-les. Pregunta: es pot ser el doble de ric? Sí, si tens una renda dues vegades més gran. En canvi: es pot ser el doble de jueu? Diria que no. Per això es pot distingir una variable quantitativa o qualitativa, o categòrica, com li dius tu.
Una demostració no hauria d'estar subjecte a l'opinió de ningú, a no ser que aquest cregui estar en possessió de la veritat. Per allò del rigor i aquestes coses. La realitat no depèn de la nostra percepció.
I mai he dit que la desutilitat de les conseqüències ecològiques tingués res a veure amb cap altra cosa, per això estava en un punt a part. I et recordo que encara no has respost: com es calcula "la desutilitat (cost) de les conseqüències ecològiques"?
Bona setmana, guapo,
Ets perspicaç. Ara bé, que en el llenguatge quotidià utilitzem expressions com "el doble de ric" o "el doble d'alt" no implica que ric/pobre o alt/baix siguin variables quantitatives en el sentit estadístic del terme. El que volem dir (però pel principi d'economia del llenguatge ho diem d'aquesta altra manera) quan diem que algú és el doble de ric o d'alt és, tècnicament, que té una renda (variable quantitativa) 2 vegades més gran o una alçada 2 vegades més gran.
Ves-te fiant del que "diu la gent del carrer" per captar conceptes científics, tu.
Que vagi bé la setmana, estimada.
Curiós oi el llenguage? clar que quan parlem de rics mesurem la riquesa i quan parlem de jueus la "juevitat"? (suposant que la paraula existeixi). Ja que parles de captar conceptes científics, et diré que no em baso en allò que diu la gent del carrer per argumentar, seria tan vàlid com fer demostracions basades en opinions personals. Jo em baso en la lògica difusa (fuzzy logic) que tracta justament de com analitzar aquests adjectius que es refereixen obviament a variables quantitatives. Aquests adjectius només afegeixen la imprecisió que volguem nosaltres. Podríem parlar de alts i baixos, però també podem afegir als d'estatura mitjana. I després als no gaire baixos, als no gaire alts,... fins a arribar al límit, que és dir l'alçada, és a dir, la variable quantitativa. Però quedi clar, que no per imprecisa deixa de ser quantitativa.
Per cert que hi ha dels altres dos temes de què parlàvem?
Adéu, carinyo.
Mira, si t'empenyes en què ric/pobre és una variable quantitativa d'acord, deixem-ho estar. Ara, no m'hi barregis la lògica fuzzy, que no hi té res a veure. Sintèticament: la lògica fuzzy donaria un coeficient de veracitat entre 0 i 1 a la proposició: 'X és alt'. La lògica tradicional donaria un 1 o bé un 0, n'ets o no n'ets. Però ric/pobre seguiria sent una variable categòrica, per l'amor de Déu!
Les altres coses: la demostració de perquè trobo més just el meu sistema és al post: M'explico (per economistes), llegeix-lo i em dius què en penses.
El cost de les conseqüències ecològiques: beu aigua contaminada d'un riu contaminat i em passes la factura del tractament. Per exemple. I sinó la factura del que ens costa netejar-la.
No vols que entrem en la lògica difusa perque no té sentit o perque no t'hi trobes còmode? Intervals de confiança i provabilitat són només eines per valorar la qualitat de les aproximacions. És més, valora el dubte. La lògica tradicional té un problema en aquests casos. La gent de renda mitja serà classificada diferent segons qui decideixi. Ja tornem a ser-hi amb les opinions personals, series tu qui decidiria, oi?
Pel que fa a l'amor de Déu és una teoria que no contemplo ja que primer hauríem de demostrar que existeix i ens portaria un rato llarg.
Vaig llegir el teu post M'explico (malament) des del primer dia. Però que tu pensis que és més just treure la mateixa quantitat d'utilitat que la mateixa proporció continua sent una opinió, només has canviat la variable sobre la qual opines.
En el pla de l'ecologia veig que fas progressos. La següent pregunta és: ara que ja tens en compte allò que saps, com tens en compte el que contamines sense adonar-te'n? O si no n'ets conscient tens dret a contaminar?
Sembla que estiguis de mal humor, a veure si continua millor la setmana.
petonets,
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici