divendres, de desembre 08, 2006

Dibuixos animats

A mi, personalment, em semblen molt més interessants els dibuixos animats de fa anys, quan encara tot s'hi valia, quan la correcció política no era la cotilla absurda a la creativitat en què s'ha convertit després; quan no existia, de fet. Els personatges que anaven a la presó, per exemple, es representaven sempre picant pedra fins a l'extenuació, sota un sol de justícia. Treballs forçats.
Sospito que aleshores no es buscava la lliçó moral rere cada vinyeta, com passa ara, però s'aconseguien introduir, subtilment, uns valors molt més solvents, amb uns somriures molt més instintius, primaris. L'important és que tenien més mala llet, eren més divertits. Es podia fer broma amb tartamuts (el Porky, per exemple) o amb els grassos i ningú no posava el crit al cel. Amb la publicitat es podia sentir la mítica cantarella de Cola Cao (Yo soy aquel negrito, del África tropical...) i enlloc d'una denúncia per racisme la gent es ventilava una bona tassa de Cola Cao calent.
Ara l'humor català, i més si és per nens, fa olor de desinfectant, de lleixiu barat, labavo d'hospital. Tot és tan inofensiu, asèptic, manso, que un enyora cada dia la mala bava que acompanyava els meus pares a l'hora d'esmorzar.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici