Decisions difícils

L'angoixa de les decisions vitals, de les eleccions radicals que saps que marquen una fita en l'incert camí de la vida: finalment li ha tocat a ella, també. Als 22 anys ja és molt superior a totes les dones que he conegut fins ara i el gran drama és que sigui quina sigui la decisió ho farà excepcionalment bé. La certesa de l'èxit en qualsevol de dos camins donats dificulta enormement l'elecció i li dóna uns aires de tragèdia que distorsionen la recta avaluació de la situació. El preu puja, doncs. És molt més allò a què has de renunciar quan vals com ella val. Prendre decisions així, ho sé del cert, es pot convertir en un autèntic infern del qual a sobre no et pots queixar perquè saps la gran sort, el gran privilegi, que és poder-lo passar en aquest moment de la vida. Quants no podran afrontar mai aquesta decisió, simplement perquè no se'ls presentarà? Independentment del resultat final has guanyat, com sempre. Perseguint les il·lusions corres el risc, a vegades, de fer com el nen que córre i córre darrere el company i quan ja n'és al costat no sap com fer-s'ho per agafar-lo. El córrer passa a ser l'objectiu quan havia de ser simplement el mitjà. Segueixes corrent sense rumb, no t'atreveixes a parar i el viatge és simplement anar fent camí. Això deu anar més aviat per mi, de fet.
La teva generosa humanitat es mostra en les reticències, més enllà de les precaucions estrictament racionals, a incomplir un acord, trair un compromís previ. Admirable, també. Una garantia contra la crueltat que sempre és d'agrair.
Decidir és el verb de la llibertat. D'acord. Però la llibertat sovint no és cap ganga. I ho diu un liberal convençut. A vegades fins arribo a pensar que Sartre tenia una certa raó quan deia que "l'home està condemnat a ser lliure". Quantes nits d'angoixa no he passat suant, aixecant-me per obrir la finestra i provar d'absorvir la gèlida serenitat d'una matinada de gener? Incapaç de decidir, de definir-me, quantes vegades no he desitjat que la llibertat individual no fos més que un malson i que algú molt més enllà de la meva inseguretat vetllés per marcar-me, inflexible, el camí? El malson de la llibertat, sí, però quan et despertes, estimada, has de decidir.