dissabte, de desembre 05, 2009

Solé Tura

"Porque Jordi Solé Tura era ante todo un hombre de progreso; al servicio de todas las luchas que tenían como objetivo y como norte el progreso de la humanidad. Todo aquello que podía permitir un futuro más solidario tenía en él un gran defensor. Era un hombre comprometido con la libertad (...)"
Miquel Roca Junyent, conegut socialista militant de CDC.
La simpatia generalitzada que desperta Jordi Solé Tura, ara mort, és una prova ben precisa de la necessitat d'aconseguir com més aviat millor un passaport amb les tapes blaves. Desconec si hi ha episodis semblants d'homenatge públic d'aquesta magnitud a un comunista convicte en el món que queda fora de les fronteres de Corea del Nord, Cuba i la Xina.
Em sembla groller de tan obvi recordar que haver participat de l'oposició al general Franco no implica haver lluitat per la llibertat de ningú. I que si la Constitució Espanyola ha funcionat raonablement bé em temo que deu ser més aviat a pesar de la presència de personatges com Solé Tura i Carrillo i no gràcies a ells. Vaja, ja els ho dic, jo crec que avui la Constitució Espanyola seria millor si no haguessin participat en la seva redacció personatges tan sinistres com aquest parell. I francament, d'algú que ja ben entrada l'edat adulta es declarava obertament maoista, se'm fa bastant difícil concebre que pugui haver lluitat mai per res que s'assembli a això que diuen "llibertat". Ho dic perquè o bé els nostres opinadors professionals encara no han entès aquesta distinció tan simple o bé ens prenen, als consumidors d'opinió, per més imbècils del que hem demostrat ser, cosa que francament té mèrit.
Un altre capítol pendent és que tots aquests opinadors tan prolífics ens expliquin què entenen per "lluita" i "sacrifici", perquè a vegades un té la sensació que tothom que era jove i d'algun partit comunista durant l'època franquista ja es pot considerar un "lluitador". Home, home, vol dir que no s'envalen una mica? Lluitar implica alguna cosa més que ser membre d'un partit polític prohibit mentre amplies estudis a l'École d'Hautes Études de París, no troben? No em malinterpretin: jo trobo molt més interessant estudiar a París que fer pallassades revolucionàries al claustre de la UB, però em sembla que el significat de la paraula lluitador no és prou elàstic com per encabir-hi aquestes realitats. Cap de les dues, de fet.

4 comentaris:

Anonymous Rodamón ha dit...

A saber què hauries estat tu en les seves circumstàncies...

11:52 a. m.  
Anonymous pukinuki ha dit...

quina llàstima d'entrada... creus que canviant de passaport milloraràs? no veus que el que et defineix no és el que posi en ell, sinó el que tu vals com a persona, que pel que deixes entreveure és ben poc

12:13 a. m.  
Anonymous L.O.M. ha dit...

Necessito desfogar-me.
Els de Iniciativa mantenen l'impost de la mort. Un any més.

Tinc instints homicides Sr. Director, què m'aconsella, un AK-47o que truqui al telèfon de l'esperança?
Amb la violència potser faig palès el grau de indignació i amb el meu sacrifici podría canviar alguna cosa per a les noves generacions.
Amb la resignació de trucar al telèfon de l'esperança no faig mal a ningú però no canvio res ni sento que aconsegueixo cap progrés.
Què puc fer?
Com puc desempallegar-me d'aquesta secta a la ciutat de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya sense caure fora de la llei?
Ajudi'm o no responc, somio amb la cara del Saura, l'Herrera i la puta de la Mayol i sempre estàn esnifant cocaína. No sé què vol dir perquè és un somni, però no és gens agradable.
Ajudi'm amb un dels seus artícles arrogants que tant els molesten per a que no em cregui que m'estic quedant sol al meu país.

4:15 a. m.  
Anonymous Riberenc ha dit...

Molt bo, L.O.M.

11:42 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici