Novetats mediàtiques

Passats uns dies de vacances a Califòrnia, torno a llegir diaris i veig que al paisatge mediàtic peninsular li han sortit un parell de protuberàncies que deuen interessar a molta gent. Primer, el pamfletet del Juliana i companyia que han publicat un grapat de diaris en forma d'editorial. No sé si ja ho he dit altres vegades, però jo el que vull (utilitzo el verb voler només per falta de vocabulari; a mi, per ser exactes, se m'enrefot què passi amb l'Estatut, què diguin els del Tribunal Constitucional i encara més què digui l'Enric Juliana) és que el Constitucional escombri sense gaire contemplacions aquest munt de brossa socialdemòcrata que van perpetrar els individus que és costum dir, en una mostra de sentit de l'humor insòlita en els teòrics de la política i la societat, que ens "representen". No vull dir amb això que cregui que s'han d'abolir els parlaments. És un fet cert que els humans tenen la curiosa tendència, si se'ls deixa sols durant una temporada prou llarga, a fer-se lleis i parlaments a sobre. Desconec si, com passa amb d'altres tendències més primàries, és possible educar-nos per fer les coses d'una altra manera, però de moment sembla una bona opció acceptar els bolquers que ofereixen les constitucions, la separació de poders, la democràcia parlamentària i altres tecnologies raonablement enginyoses.

El que ja no m'empasso és la necessitat de participar de la ficció segons la qual aquesta gent representa res més que a ells mateixos. Crec que seria útil, ara que es parla tant de corrupció, desencís, etc. desempallegar-nos d'aquesta concepció mística dels diputats, regidors i altres malanomenats "representants" i tractar-los com el que són: esforçats fabricants d'uns productes, les lleis i les polítiques, que tenen algunes propietats peculiars. És important recordar que l'especialitat del producte no ha de confondre's amb l'especialitat de qui el produeix. Diguéssim que als senyors diputats també se'ls apliquen els descobriments d'aquesta branca de l'economia. I sabent això és molt més fàcil comprendre el perquè de la freqüència dels casos dits de corrupció, de la diarrea socialdemòcrata que l'Estatut pretén convertir en llei orgànica i de la qualitat sintàtica del text, si em permeten la reiteració.

Pel que fa a l'altra protuberància, amenaça seriosament amb doblar el nombre de productes periodístics online provinents d'una IP espanyola que val la pena visitar cada dia.