Resultats

Eufòria entre la progressia europea per la victòria d'Obama. A mi em costa il·lusionar-me amb cap polític, gairebé per definició, però la veritat és que aquest home té pinta de ser bastant intel·ligent i preparat. Tota comparació amb els polítics de la península és, evidentment, desoladora per tots aquells que encara no tenim passaport nord-americà.

Dit això, a mi no em sembla que el resultat d'ahir sigui la revolució, el terratrèmol social ni la ruptura radical amb cap tradició política (el reaganisme, he sentit que diuen alguns) que proclamen els opinadors catalans. Bàsicament, l'Obama ha guanyat al Nord-Est (Nova Anglaterra, Nova York), als Grans Llacs i a la costa del Pacífic. És a dir, on sempre guanyen els demòcrates. Estaran d'acord amb mi que una victòria en aquestes coordenades no té res d'històric per un demòcrata. És cert que també ha guanyat alguns estats no tan típicament demòcrates: Ohio, Indiana o Virgínia, per exemple. I què passa, sobretot, a Ohio i a Indiana? Doncs que hi ha molts obrers que han perdut la feina o tenen por de perdre-la aviat perquè les fàbriques es traslladen a països amb mà d'obra més barata. I què ofereix l'Obama? Proteccionisme, no signar tractats de lliure comerç si els socis no imposen regulacions laborals semblants a les americanes i traves a les empreses que se'n vulguin anar a l'estranger a produir. A mi això no em sona a cap "revolució de l'esperança", més aviat em sona al vell populisme econòmic disfressat amb la carota tan suada de la "nova manera de fer política que arriba a Washington". El McCain, tot i no ser cap exemple de liberalisme, és significativament menys partidari de posar traves a la llibertat de comerciar.

Obama també ha guanyat Nou Mèxic, que acostuma a votar republicà. I què passa a Nou Mèxic? Que està ple de mexicans il·legals. Així que suposo que no els sorprendrà si els dic que el senador Obama ha manifestat moltes menys ganes de legalitzar immigrants que no pas el senador McCain o el president Bush, molt més favorables a l'arribada d'estrangers. I no cal dir que els il·legals no voten, però els seus veïns atemorits per l'amenaça chicana sí. Una prova més del corrent d'esperança, de la il·lusió del "Yes, we can"?

I després tenim Florida, que a les dues últimes eleccions va votar republicà per marges més aviat estrets (especialment al 2000, com recordaran) i ara s'ha inclinat per l'Obama amb un marge també bastant estret.

Bé, suposo que la gran onada d'esperança que recórre Amèrica i sacseja les "estructures de poder establertes" no consisteix en el canvi d'opinió d'uns quants jubilats a Florida, d'uns obrers del Midwest que volen salvar el cul com tothom i d'uns quants cowboys espantats per la immigració, no?

Perquè fora d'això, Amèrica segueix amb les idees tan clares com sempre: pot creuar els Estats Units de dalt a baix des de Houston, Texas, fins a Bismarck, Dakota del Nord, sense passar per un sol comptat que s'hagi inclinat per Obama. I el mateix des de Savanah, Georgia, fins a Billings, Montana. Ja veuran que hi ha un bon tros...

No vull dir que la victòria de l'Obama no sigui rotunda, és evident que ha guanyat sobradament i també és evident que a molta gent li fa molta il·lusió que un home com Obama arribi a la Casa Blanca. D'acord. Però sense exagerar, que prou excitats estan els progres europeus!