Escenas i Cardús

Terrible l'article del Salvador Cardús a l'Avui. L'home posa el crit al cel perquè es veu que la gent a Catalunya mira Escenas de Matrimonio, producte que ell anomena 'repulsiva brossa televisiva'. Diu, per exemple, que 'és una evidència que les parelles que protagonitzen Escenas de matrimonios voten PP'. El que és una evidència és que vostè no deu haver vist ni un sol capítol de la sèrie, senyor Cardús. En fi, el sociòleg continua parlant de 'la banalització del masclisme'. Tres coses: 1. Quina collonada. 2. Escenas no és un llibre de text de primària ni un tractat d'ètica: és una sèrie televisiva, un producte cultural, que com qualsevol pel·lícula, novela, poesia, etc. no té l'objectiu d'educar a ningú ni de donar exemple de res. 3. Estaria bé que una sèrie s'atrevís a trencar la camisa de força de la correcció política, condició imprescindible per tenir algun interès artístic, però no és el cas, almenys pel que fa a l'assumpte del masclisme, d'Escenas de matrimonio. Més enllà d'una lleu caricatura de la dona presumida, si algú surt mal parat de la ploma dels guionistes són més aviat els mascles, que acostumen a aparèixer com uns ganduls, tirant a bruts i més aviat primitius que no és extrany que rebin alguna bufetada de les dones respectives. Però per entendre això cal haver vist la sèrie, ni que sigui una vegada.

Deixant la sèrie, la posició del sociòleg resulta encara més còmica quan parla de la sorpresa que li provoca que precisament a Catalunya tingui tant o més èxit que a Espanya. És d'aquests nacionalistes que es pensen que els catalans, per alguna raó que se m'escapa i que potser ell com a sociòleg hauria d'explicar millor, som més refinats i tenim més bon gust que els altres pobles de la península (i jo no crec que mirar Escenas sigui signe de grolleria, però aquesta concepció és la que es desprèn de l'article del professor de l'Autònoma). Estem parlant d'una mena de poble escollit, suposo. Segona collonada. Jo sóc independentista, però em sembla que Catalunya és un país tan cutre com qualsevol altre; i els catalans tan mesquins i amb tan mal gust com el que més.

Decebut, resignat, el professor admet: 'veig més a prop la independència de Catalunya que no pas la seva emancipació moral'. No, jo tampoc no sé què vol dir.

El final és molt original: la decadència moral d'Occident. -'La generalització i extensió de l'educació no ha fet persones més sensibles i crítiques; com a civilització reculem'. Sentència definitiva, dramàtica i... collonada tres. Això que l'educació fa persones, què vol que li digui, jo crec que com a molt pot aspirar a ensenyar-los alguna cosa i gràcies. Si vol un consell, aquesta nit provi de mirar Escenas, assumeixo per per primera vegada; si li fa gràcia rigui tranquil i sinó canvii de canal i vagi a un altre lloc a buscar les causes del 'final de la civilització', que no ha colat.