divendres, de novembre 02, 2007

Escenas i Cardús

Terrible l'article del Salvador Cardús a l'Avui. L'home posa el crit al cel perquè es veu que la gent a Catalunya mira Escenas de Matrimonio, producte que ell anomena 'repulsiva brossa televisiva'. Diu, per exemple, que 'és una evidència que les parelles que protagonitzen Escenas de matrimonios voten PP'. El que és una evidència és que vostè no deu haver vist ni un sol capítol de la sèrie, senyor Cardús. En fi, el sociòleg continua parlant de 'la banalització del masclisme'. Tres coses: 1. Quina collonada. 2. Escenas no és un llibre de text de primària ni un tractat d'ètica: és una sèrie televisiva, un producte cultural, que com qualsevol pel·lícula, novela, poesia, etc. no té l'objectiu d'educar a ningú ni de donar exemple de res. 3. Estaria bé que una sèrie s'atrevís a trencar la camisa de força de la correcció política, condició imprescindible per tenir algun interès artístic, però no és el cas, almenys pel que fa a l'assumpte del masclisme, d'Escenas de matrimonio. Més enllà d'una lleu caricatura de la dona presumida, si algú surt mal parat de la ploma dels guionistes són més aviat els mascles, que acostumen a aparèixer com uns ganduls, tirant a bruts i més aviat primitius que no és extrany que rebin alguna bufetada de les dones respectives. Però per entendre això cal haver vist la sèrie, ni que sigui una vegada.
Deixant la sèrie, la posició del sociòleg resulta encara més còmica quan parla de la sorpresa que li provoca que precisament a Catalunya tingui tant o més èxit que a Espanya. És d'aquests nacionalistes que es pensen que els catalans, per alguna raó que se m'escapa i que potser ell com a sociòleg hauria d'explicar millor, som més refinats i tenim més bon gust que els altres pobles de la península (i jo no crec que mirar Escenas sigui signe de grolleria, però aquesta concepció és la que es desprèn de l'article del professor de l'Autònoma). Estem parlant d'una mena de poble escollit, suposo. Segona collonada. Jo sóc independentista, però em sembla que Catalunya és un país tan cutre com qualsevol altre; i els catalans tan mesquins i amb tan mal gust com el que més.
Decebut, resignat, el professor admet: 'veig més a prop la independència de Catalunya que no pas la seva emancipació moral'. No, jo tampoc no sé què vol dir.
El final és molt original: la decadència moral d'Occident. -'La generalització i extensió de l'educació no ha fet persones més sensibles i crítiques; com a civilització reculem'. Sentència definitiva, dramàtica i... collonada tres. Això que l'educació fa persones, què vol que li digui, jo crec que com a molt pot aspirar a ensenyar-los alguna cosa i gràcies. Si vol un consell, aquesta nit provi de mirar Escenas, assumeixo per per primera vegada; si li fa gràcia rigui tranquil i sinó canvii de canal i vagi a un altre lloc a buscar les causes del 'final de la civilització', que no ha colat.

33 comentaris:

Blogger Odalric ha dit...

1.- Hauré de mirar aquest coi de programa. No sé ni on el fan, però si el Cardús ha dit aquesta collonada, segur que val la pena mirar-lo.

2.- Jo no crec que Catalunya sigui un país tan cutre com qualsevol altre. Ho és MÉS sense cap mena de dubte.
Catalunya és el paradís dels imbècils.

8:23 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Primer de tot cal separar Catalunya i catalans. Que el programa aquest sigui més vist a Catalunya que a Espanya no vol dir que hi hagi un alt percentatge de catalans que ho mirin. De fet, a Catalunya no hi ha pas un alt percentatge de catalans. Catalans som jo, tu, i quatre més, la resta no són catalans culturalment parlant, sinó immigrants que han vingut a parar a Catalunya i acabaram esdevenint (o ho estan esdevenint a cada generació una mica més) catalans, i per això penso jo que caldria matisar aquest punt per poder comparar els catalans amb els espanyols i mirar quins gustos tenen uns i quins gustos tenen els altres.

Dit això cal dir que les coses són com són i a més diners més cultura (millors escoles, més temps per llegir, etc...) i per tant en un país que regala diners al veí per a poder igualar renda per càpita és normal que els nivells culturals siguin similars.

De fet, en regalant 19.000 milions d'€uros annuals els catalans en conjunt (ara sí que parlo en conjunt, perquè els diners els regalem siguem catalans de sempre o més recents) demostrem un nivell cultural molt més baix que els espanyols, que sempre demostren ser més intel·ligents que nosaltres, i si no feu-vos aquesta pregunta:

Qui roba a qui?

12:44 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Igualar a la baixa la renda per càpita...

12:48 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Mare de Déu Xevi! El teu és la modéstia i la resta són collonades!

Conocordo plenament amb en Jordi en que aquest es un pais com qualsevol altre y amb una cantitat de analfabets proporcinonals a qualsevol altre. I aquests es troben des de a la Feria de Abril com a taula amb porró i barretina.

Si no t'agrada la lliure circulació de persones fotet, ves-te'n a una illa deserta que segur que no ve ningú a visitar-te i que aquí ningú t'ho impedira (perquè a nosaltres sí ens agrada).

1:56 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Certament, anònim, hi ha analfabets tant per un cantó com a l'altre, el que m'agradaria saber és de quin dels dos grups d'analfabets ets tu.

Dit això, cal dir que l'analfabetisme va lligat amb la riquesa, i com més rica és una societat menys analfabeta és.

I jo de tu, anònim dels collons (digna't a signar amb nom i cognoms, tros de covard amb potes) em rellegiria el meu comentari, perquè no he dit enlloc que estigui a favor o en contra de la lliure circulació de persones. Al meu comentari només hi dic que estic en contra de regalar els diners al país veí.

3:30 p. m.  
Anonymous Jaume Duran Barquet ha dit...

Tranquilitza't Xevi, tranquilitza't. No insultis. Respira fons i pensa: Tu dius: "Que el programa aquest sigui més vist a Catalunya que a Espanya no vol dir que hi hagi un alt percentatge de catalans que ho mirin". Ah, no? si és com tu dius, no surten els números. Em sembla que no coneixes gaire la realitat del país, si encara estàs amb el concepte "immigrants que han vingut a parar a catalunya..." De debò creus que el gruix d'espectadors de la sèrie en qüestió és d'immigrants? o de ciutadans JA NASCUTS A CATALUNYA i que per tant són catalans igual que tu i que jo?
I perdona, això que dius de "els catalans de sempre" fa un tuf d'elitisme xenòfob que déu-n'hi-do...
Fins que els independentistes no us allibereu d'aquestes rèmores etnicistes, heretades dels nacionalismes més rancis, el vostre projecte no triomfarà. Si aneu dividint, separant, repartint patents de puresa de sang, etc. el dia del referendum somiat estareu més sols que una carxofa. I ja saps que en democràcia les minories perden segur.
Salutacions cordials

6:02 p. m.  
Blogger espiadimonis ha dit...

En Xevi acostuma a expressar-se amb molta contundència, però si de les formes intenta extreure'n el fons, jaume duran, se n'adonarà que planteja una qüestió interessant. Quin percentatge d'allò que ell anomena catalans, i que imagino que vol dir gent de cultura catalana, miren aquest programa, o tipus de programes? I quanta gent de cultura castellana o espanyola, (encara que pel fet de viure, o àdhuc haver nascut aquí, són tan catalans com vostè o jo) mira el programa? Com que no tenim la resposta a la pregunta, haurem d'especular. Jo no m'atreveixo pas a fer-ho, el que sí que n'estic segur, és que la gent de cultura catalana tenim una manera diferent (no pas millor ni pitjor) de veure la realitat. Per què programes com “Polònia” en la seva versió espanyola (em sembla que es deia “Mire Usted”) no van tenir èxit i a Catalunya si? Altres vegades, podem veure com a l'hora de presentar les enquestes periòdiques dels programes més vists, veiem que hi han diferències en el rànquing entre Catalunya i Espanya. Repeteixo que això no vol dir que els catalans siguem més bufons i intel·ligents, de gent culta i inculta n'hi ha arreu, però les diferències culturals, encara que minses, formen la idiosincràcia d'una nació o poble.

11:51 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

No he dit enlloc (torna a llegir, però abans torna a l'escola per aprendre a llegir bé) que el programa no sigui vist per catalans de socarrel. El que estic dient és que un programa amb un alt percentatge d'espectadors a Catalunya (ens movem amb marges petits per la creixent oferta televisiva) pot ser seguit majoritàriament per espectadors NO-CATALANS. Que siguin nascuts a Catalunya no els fa catalans. Posem un exemple (perquè ho entenguis): tens la dona embaraçada, us aneu de viatge a Tanzània i allà hi teniu el fill, us hi esteu un parell de dies més i torneu a Catalunya. El nen no tornarà més a Tanzània. És tanzanès el fill?

Gent que no es mou d'un barri ple d'immigrants on només miren televisions espanyoles, llegeixen premsa espanyola i un llarg etcètera no serà catalana per molt que hagin nascut al territori. I sí, estem parlant d'ètnia, però ètnia cultural, no pas genètica.

Parles de xenofòbia des de l'ignorància supina típica del multiculti imbècil.

Xenofòbia seria parlar de "maleïts" immigrants. Com que només parlo d'immigrants, no sé d'on treus lo de la xenofòbia. Catalans de sempre? Els immigrants no poden ser CATALANS DE SEMPRE.

Revisa el diccionari, que tens malentès el concepte de xenofòbia. I, si us plau, prou de negar l'evidència i emprar falàcies absurdes. Els immigrants són immigrants, i les famílies que fa segles que viuen a Catalunya són els catalans de sempre.

1:52 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Hola Xevi,

Subscric el dir per en Jaume Duran. Per ser un "anarco-capitalista" ets força elitista (gairebé tant com dogmàtic).

Una societat està formada per persones, cadascuna amb dret a fer el que els hi surti amb el seu temps (o així si més no volem que sigui), i moltes d'aquestes no estan disposades a perdre temps ni diners en anar a l'escola (incultes orgullosos n'hi dic jo).
Potser pretens que l'altra gent rica els hi paguem les escoles per les que no pagarien ni ells?
Que actualment m'hi obliguin és una cosa i que vulgui una altra. Si fos per mi? NI DE CONYA.

Pd. No escric amb el meu nom perquè no em rota. Faig ús del meu poc dret al anonimat que em permet aquesta societat (tot i que això s'acabarà d'aquí poc amb la LISI).
Procura també ser més respectuós amb els teus comentaris, no tinc perquè aguantar les teves rabietes de nen de 6 anys.

2:16 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Escenas de Matrimonio va fer 2.440.000 y un 23,7% de cuota de pantalla a Espanya i un share de 26,2% a Catalunya fa poc. S'ha arribat a un 31% de share a Espanya, però només he trobat dades d'un dia que es va arribar al 23'7% i que també m'apareguessin les dades de Catalunya.

Un 26'2% de Share a Catalunya equival més o menys a no massa més de mig milió d'espectadors, tirant a 600.000 espectadors en aquella franja horària, si no m'equivoco.

Us recordo que hi ha 7.134.697 d'habitants a Catalunya, i 600.000 espectadors no arriba a un 10% de la població Catalana. Us recordo que el percentatge d'immigrants residents a Catalunya és molt superior al 10%, sobrepassant el 50% i tot (hi compto andalusos, castellans, gallecs, marroquins, equatorians, francesos, etc...)

Treieu les vostres pròpies conclusions.

2:17 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

La gent amb por no és lliure. Si tens por de dir qui ets reflexiona i pensa: sóc lliure?


Per cert, anònim, d'on treus que jo vull pagar les escoles als pobres? En aquest punt penso que hauria de ser un model com el que proposava n'Àdam Smith, però canviant ESTAT per organitzacions benèfiques: Segons deia ell, l'Estat havia de pagar la meitat de l'escola als pobres i els pobres havien de pagar l'altra meitat. En el meu cas canviaríem Estat per organitzacions benèfiques financiades per ciutadans que ho volguessin voluntàriament, i així els pobres rebrien l'educació necessària per entendre el cartell de "PROPIETAT PRIVADA" que tinc penjat a l'entrada de ca meva.

I sí, sóc elitista... i molt!

2:24 p. m.  
Anonymous Jaume Duran Barquet ha dit...

Espiadimonis: m'ha agradat el seu comentari mesurat, educat. El que vostè diu és raonable. Se'n podria parlar i discutir, i segurament arribar a conclusions constructives.
El que és inadmissible és el to d'aquest tal Xevi. Si només fos el to... No sembla una persona amb la suficient capacitat intel.lectual com per admetre que el seu punt de vista no és l'únic possible i per tant no està en possessió de la veritat. Sembla que això li costa.
Diu el noi:"si us plau, prou de negar l'evidència i emprar falàcies absurdes".
L'evidència de la qual parla deu ser aquesta:"Que siguin nascuts a Catalunya no els fa catalans."
I això no és cap evidència. Això és una afirmació que necessita ser provada, defensada i argumentada, sinó, així, només per la cara bonica d'en Xevi, no es converteix en veritat ni en evidència. Per cert, l'exemple que posa del nen nascut a Tanzània no se sosté.
Les perles:
"torna a llegir, però abans torna a l'escola per aprendre a llegir bé"
"Parles de xenofòbia des de l'ignorància supina típica del multiculti imbècil"
En fi... és que a mi em comença a fastiguejar aquest personal que insulta amb aquesta lleugeresa, amb aquesta gratuïtat. Aneu arreglats amb indepensentistes d'aquesta mena. Fan falta més coses. Sobretot educació i flexibilitat mental. I seria un detall que retirés els insults que va deixant repartits per tot arreu, perquè ja fa llàstima. Suposo que l'anonimat del medi en què ens movem a alguns els envalentona més del compte. Res més, salutacions

2:29 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

No es sosté? És el mateix exemple. Dónes per fet que la gent és catalana pel simple fet de nèixer en un lloc, cosa totalment falsa i absurda, provada per l'exemple que t'he descrit.

La nacionalitat o etnicitat d'una persona és quelcom més cultural que no pas geogràfic, tot i que fins ara coincidia amb la geografia, ara es pot ser molt marroquí sense viure al marroc, sempre i quant visquis en una comunitat d'immigrants establerta a Catalunya i suficientment hermètica com per a permetre-ho. El mateix amb els castellans. Hi haurà una catalanització i una espanyolització a certs nivells per les interferències inevitables (que ens dóna la geografia pel fet de viure dins dels límits geogràfics de Catalunya), però això no farà que un nen marroquí sigui nacional/ètnicament català (deixant a banda absolutament el color de la pell, que això no influeix per a res amb l'aprenentatge d'una cultura o esperit nacional).

I negar això és ser un imbècil.

4:50 p. m.  
Anonymous Jaume Duran Barquet ha dit...

Xevi, company, negar això no és ser un imbècil. A veure si ho entens. Negar això pot ser tant vàlid com donar-te la raó, com coincidir amb els teus arguments. Tu has aportat arguments, perfecte. Algú (jo mateix, però ara no serà el cas)pot aportar arguments en sentit contrari als teus, (existeixen!!)i a partir d'aquí podriem veure qui convenç qui, o a quin acord arribem.
Jo podria fer el mateix:dir que negar el que jo afirmo és ser un imbècil. Però no ho faré perquè respecto els altres punts de vista, sobretot si van argumentats i són respectuosos.
I consti que m'agradaria debatre amb tu, però quan llegeixo el final dl teu post me'n passen totes les ganes. T'estalvio haver de discutir amb imbècils. Au. Tens tota la raó. Content?

6:18 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Hola Xevi,

Lamentablement aquest serà el últim missatge que deixi en aquest blog, perquè al igual que en Jordi va dir fa uns mesos, no penso donar cap lliçó més si no es cobrant (ell ho feia de economia, jo de coherència).

En primer lloc, el insult fàcil ("hi ha analfabets tant per un cantó com a l'altre, el que m'agradaria saber és de quin dels dos grups d'analfabets ets tu", a part dels ja dits per en Jaume Duran) et desprestigia més a tu que a mi.

En segon lloc no entenc perquè he de donar el meu nom i cognom si tu tan sols dones un pseudònim. Si et ve de gust que ho faci predica amb l'exemple (nom i cognom). Els altres que han volgut ho han fet (en Jordi, en Raul, en Jordi Coll) mentre que tu dubto que tinguis prou valor.

En tercer lloc, un nen que neix a Tanzània, va a una escola a Tanzània, els seus amics són de Tanzània, i es relaciona amb gent de Tanzània, es més d'allà que d'aquí.
La cultura catalana té alguns costums iguals a la resta de la Península (també Portugal), a França i en general a la resta del món Occidental, més que res per proximitat. Ets capaç de dir-me que es allò tan significatiu que et diferència de l'altre 50% d'habitants de Catalunya?
Jo he nascut i viscut a Catalunya, he estat educat per una escola catalana, parlo català i els meus amics son catalans però no em considero culturalment diferent per exemple a un extremeny (de forma important) i si molt m'apures tampoc d'un italià. Així doncs: sóc català?

Del teu discurs se'n desprèn un fort xovinisme. Vols dir que creient-te superior a la resta alhora no els deprecies? La teva única forma de depreciar es l'insult? No tinc paraules.

Poques coses hi han més patètiques que menysprear creient que ets més culte (basant-te en que pertanys a una minoria selecta) quan ets dels més curts.
No demanis que rellegim els teus textos, fes-ho tu un parell de vegades i veuràs que estàs fent el ridícul.
Faré una afirmació força atrevida: TOTS els que estan aquí et podrien donar lliçons i et porten molta avantatja tan mental con cultural (i hi ha algun amb qui no hi estic gens d'acord com Espiadimonis però que demostra ser un bon debatent).

Així que veient la teva pèssima argumentació acabaré, amb un somriure sota el nas, amb una frase tan vulgar i col·loquial com gràfica del país que tant odies:

"Manolete, si no sabes torear, para que te metes"

6:32 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Ok, dir que 1+1 fan 25 és respectable i digne d'elogi, tant respectable com dir que 1+1 fan 2.

Bravo, bravo!

Tu respectaràs totes les opinions que vulguis, però jo no les respecto pas, i només un multiculti es posarà a dir mamonades del pal "totes les idees són respectables", que és un axioma de doble tall:

Qualsevol idea pot ser respectada per qualsevol persona. Jo puc respectar una idea i per tant aquesta idea serà respectable automàticament. De fet no hi ha idees no respectables...

Ara bé, no és en aquest s'entit que s'empra la frase, sinó per intentar vendre la "correcció política" típica progre, que pretén vendre'ns que: qualsevol idea, per imbècil o despreciable que sigui, ha de ser respectada per tothom.

Doncs no. Jo estic en plena llibertat de no respectar una idea d'algú i de dir-li allò que penso. No tinc perquè respectar idees que poden ser contràries a les meves o contraries a mi.

Curiosament la gent que diu lo de "totes les idees" i bla bla bla, són els mateixos progres que s'afanyen a prohibir tot allò que poden i legislar sobre el que es pot dir i el que no (que si dius que estàs a favor de la violència, per exemple, et puguin tancar a la presó).

6:37 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Escric tant malament que carda fàstig.

Volia dir que una idea serà respectable si la respecto com a mínim jo, perquè hi haurà una persona que la respecti i per tant la frase adquirirà la qualitat de respectable, tot i que no cal arribar a aquests extrems, car totes les idees tenen el potencial d'ésser respectades per qualcú.

6:46 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Anònim, jo dóno nom i cognom al meu blog, al qual es pot accedir en clicant a "Xevi"... I a més a més hi apareix la meva fotografia (i si no ho entens t'hi pintaré un mapa)

Segon: ja he especificat (per a ments dèbils com la teva, anònim, que essent imbècil et creus el rei, perquè es pot nèixer a Catalunya i no ser català.

A més a més, en el que és el colmo de la imbecilitat dius que no et consideres culturalment diferent a un italià... Et donaré un consell: ves a itàlia.

Com diferenciar un italià d'un català? Per començar els referents culturals seran molt diferents, tot i que siguin més semblants que entre un català i un rus, però hi són, encara que tu no els sàpiguis veure. Els seus referents culturals seran un ventall de referències tals com programes de la televisió durant la infància, llibres i rondalles llegits, l'idioma, la gastronomia, el paisatge i la climatologia del lloc, etc...

D'acord que les comoditats del món modern i les comunicacions fan que compartim molts trets culturals, però tot i això hi ha diferències evidents. I aquestes diferències evidents, tot i que semblin petites són importants i poden ser molt importants i decisives, mal que et pesi. Si els catalans tinguessim una cultura tant similar amb els extremenys llavors no parlaríem català i ens estaria bé donar el poder de decisió sobre les nostres vides a Madrid. Ves a Itàlia i és 3/4 del mateix si vas al sud d'Itàlia.

A més a més, jo puc compartir referents amb tu i ser totalment diferent, cosa que és el que tu has vist amb Itàlia i Extremadura: com que amb un italià o un extremeny podríeu parlar de referents comuns, llavors et sembla que ja és la mateixa cultural, però en general tindreu més problemes per entendre-us amb un italià i un extremeny que no passaria amb un altre català. Això a nivell individual és més difícil de veure-ho tant clar, però a nivell col·lectiu es nota més i d'aquí que es pugui parlar de nacions i països.

Em preguntes què em diferencia... He estat sortint durant dos anys amb una noia del sud d'Itàlia i hi havia diferències importants en certs aspectes fonamentals de com entendre la llibertat i la vida. Per raons històriques el català (hauria de ser, en tot cas, ja que amb la influència espanyola això s'ha diluït) típic és més lliberal que no pas l'espanyol típic o l'italià típic. No és que siguem més llestos o més guapos, però les circumstàncies econòmiques, geogràfiques i polítiques han aconseguit que a través dels segles la nostra nació tingui aquesta característica enfront a les dues altres, i segurament hi ha d'altres nacions que encara són més amants de la llibertat que nosaltres, per posar un exemple.

Amb tot això i l'anterior vull dir que una sèrie feta des de Madrid i des d'una cultura espanyola és més fàcil que sigui seguida des de Catalunya majoritàriament pels immigrants i fills d'immigrants que provenen d'aquella cultura que no pas per part dels catalans culturalment catalans... Perquè segurament hauríem de diferenciar, d'entre les persones nascudes i residents a Catalunya (geogràficament Catalans, en aquest sentit qualitat no gradable) els que són culturalment catalans i els que són culturalment espanyols (en aquest sentit sí que seria una qualitat gradable).

7:12 p. m.  
Anonymous Fart d'impresentables ha dit...

Moments de glòria de l'intel.lectual Xevi:

"ja he especificat (per a ments dèbils com la teva, anònim, que essent imbècil et creus el rei,[...]"
"Parles de xenofòbia des de l'ignorància supina típica del multiculti imbècil."
"i només un multiculti es posarà a dir mamonades del pal "totes les idees són respectables",
"I negar això és ser un imbècil."

9:09 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Si bé és trist saber que en Xevi no és una espècie única, també ho és que amb aquesta gent hi ha diversió assegurada, "i negar això és ser imbècil"!

10:51 p. m.  
Anonymous Jaume Duran ha dit...

Està obsessionat amb això del multiculti i amb el concepte imbècil. I és incapaç d'admetre altres punts de vista. A sobre li falta càrraga argumentativa, però fa molt de soroll. Per a mi és un exaltat. Però vaja, si no te'ls prens seriosament tens raó que aquesta colla fan bastant riure.

11:07 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

No cal argumentar allò que l'insult defineix amb absoluta precisió.

11:41 p. m.  
Anonymous Jaume Duran ha dit...

Sí senyor!

11:50 p. m.  
Blogger Marchelo ha dit...

Com m'he rigut llegint les contestacions del superdotat aquest del Xevi, per mi, l'Innombrable. Anònims i no anònims, hi haurà un moment que us cansareu de ser respectuosos amb ell, no s'ho mereix.

Com podeu comprobar, és el típic tio que pensa amb el rabo i després escriu, en múltiples ocasions penja 2 i 3 comentaris seguits, de lo irreflexiu, impulsiu i infantil que és.

De fet, n'estic segur que ni els seus companys del Club dels Liberals el suporten. L'únic que fa és monopolitzar els comentaris argumentats dels altres (George of the Tower, Guillem Casas, Coll) amb insults i si us hi fixeu en comptades ocasions el defensen.

Innombrable, si el teu comportament en el "món real" és el mateix que en la blogosfera, no tinc cap dubte de que acabaràs sol. I com ja t'he dit en més d'una ocasió, no puc evitar riure al pensar-ho.

9:52 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

No cal defensar allò que s'aguanta sol. En canvi vosaltres sí que us heu de defensar els uns als altres car la vostra veritat només es sosté a partir del concens amb d'altres com vosaltres i no per sí sola.

3:04 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

La raó i la veritat no es voten en assemblea.

Ah, i escric diversos escrits perquè a diferència de vosaltres tinc força feina i no puc dedicar massa més temps a l'escriptura de respostes a les vostres collonades.

3:06 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Marchello, perds el temps. El Xevi era un primo a l'Escac i ho segueix sent ara.

6:53 p. m.  
Anonymous jaume duran ha dit...

No el treus d'aquí. Ell té la veritat i tots els altres punts de vista no valen. Es pot ser més immadur?

7:34 p. m.  
Anonymous Carles Marti ha dit...

Corroboro que era un primo a l'Escac i ho segueix sent ara. Mes que primo, subnormal, diria jo.

9:17 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Vaja, continueu insultant des de l'anonimat. Sou molt lliures de fer-ho, però demostreu ser uns covards.

1:33 p. m.  
Anonymous Jaume Duran ha dit...

Aquí hi falten posts, no?

8:43 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Què vols dir?

2:11 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Vull dir que falta el post que vaig penjar demanan-te una Coca Cola ben freda

12:11 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici