Halloween

Arriba Halloween. Als molts llocs del món la canalla passa per les cases dient allò del 'trick-or-treat', els adults els donen llaminadures i... els economistes posen el crit al cel; segur que ho han endevinat: és terriblement ineficient regalar llaminadures. I, de fet, regalar qualsevol cosa. Per garantir l'eficiència d'un regal un s'hauria d'assegurar que allò que compra és exactament allò que el receptor del regal es compraria si disposés dels diners que val el regal. Si no és així vol dir que es dilapiden recursos. Com que això és tan evident i tot i així els regals en espècies segueixen a l'ordre del dia, la teoria econòmica s'ha vist en l'obligació de trobar-hi una explicació racional: un regal és un senyal. El seu valor pel receptor té més a veure amb la informació que li dona sobre qui el fa que amb el seu valor monetari. En una parella, per exemple, un regal informa del grau d'interès que té un per l'altre, de l'esforç que ha dedicat a informar-se dels seus gustos, del temps que ha necessitat per aconseguir-lo, etc. Una suma de diners dona molt poca informació, per això no s'aconsella donar-li un sobret amb bitllets de colors a la nòvia. Bé, d'acord, és una ineficiència que serveix a uns objectius racionals. Això val pels regals d'aniversari, de Nadal, etc. però... i les llaminadures de Halloween què? A mi no em sembla que regalar dolços a tort i a dret a la canalla que pica a la porta sigui una solució a cap problema d'informació assimètrica, és ineficiència pura i dura. Conclusió: que regalin diners i tots hi sortirem guanyant. Com comentava en Kevin Hassett 'We have left Halloween to the ghouls and demons for far too long. It is time we give it to the economists, and let them fix it once and for all!

Som uns romàntics.