Esclaus
Sovint s'utilitza l'argument utilitarista per justificar l'impost progressiu sobre la renda i les transferències redistributives. La utilitat marginal decreixent del diner garanteix que expropiar una part dels ingressos d'aquells amb rendes més elevades (posem del 10% més ric) i transferir-los a individus amb rendes baixes (posem el 90% restant) maximitza el benestar global, la suma de benestars individuals. Molt bé. Ara m'agradaria que construissin un argument utilitarista per oposar-se a l'esclavatge suposant que els esclaus representessin el 10 % de la població (i fossin extraordinàriament productius) i els amos el 90% restant.
enviat per El Director a la/es
4:55 p. m.
3 comentaris:
Deu "skins" capquadrats apallissen a un negre indefens. Una persona pateix, d'acord, però a canvi la felicitat d'unes altres deu persones augmenta considerablement.
De veritat algú segueix creient, avui dia, en l'utilitarisme?
Un esclau és una persona que no és lliure, que treballa per a algú que només li proporciona menjar i un lloc per dormir.
Quan un empresari fa la retenció al seu empleat i totes aquestes merdes fiscals, està treballant de recaptador d'impostos de forma obligada i sense cap tipus de compensació econòmica. Ni tant sols menjar ni lloc per dormir.
Per tant hi ha vegades que l'Estat ens tracta pitjor que als esclaus.
De fet els esclaus es van abolir per dos motius, al món occidental.
1) A USA els territoris del nord tenien treballadors occidentals, i alliberant els esclaus podien aconseguir treballadors més barats.
2) Els esclaus rendien menys que no pas un treballador, tot i que tenien unes condicions de vida molt dolentes, tenien assegurat el menjar i el dormir, i no estaven incentivats a treballar, feien el mínim per sobreviure. En canvi els treballadors havien de treballar per menjar, per tant feien el màxim per sobreviure.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici