Premsa

El merder del Singular Digital ofereix un retrat exacte, molt honest, d'un problema fonamental del país: la covardia subvencionada. I no ho dic pel Marc Àlvaro; ja vaig dir que a mi m'agrada, és dels pocs articulistes que llegeixo regularment, però també és veritat que no el conec personalment i vés a saber quin peu calça. L'article del Vila al Singular, el que ha desencadenat aquest enrenou, a mi no em va semblar res greu; bé, un retrat, una advertència, una denúncia genèrica que se servia lògicament d'exemples rellevants, com el del Marc Àlvaro, però que en cap cas em va semblar un atac personal al periodista.

Avui en Sostres explica com funciona el Singular i el pitjor de tot és això que diu de les subvencions: -shhht...vigila què dius, que aviat tocarà repartir subvencions- Benvinguts a la Península Ibèrica. Hi ha qui no es posa vermell quan defensa les subvencions a la premsa amb l'argument que cal garantir-ne la independència dels 'poders econòmics'. No sé si independència vol dir simplement que un tal Antonio Bolaño, que lògicament ostenta molt poder polític (coactiu) i més aviat poc d'econòmic (per allò que dic sempre, que per guanyar diners cal fer alguna cosa útil als altres) decideix a quin clan periodístic donen els meus diners, però suposo que estaran amb mi que això no és exactament l'ideal de premsa que facilita el control ciutadà del poder. Més aviat facilita, la subvenció, el control polític de [la ment del] ciutadà, garvellant la informació que es publica amb el sedàs de qui reparteix les subvencions. Al metro, mirant els diaris que llegeix la gent, a vegades em faig creus que encara el país funcioni com funciona i que els sociates no treguin majoria absoluta. El Periódico, el País, la paperassa gratuïta, el Público, la Vanguardia, l'Avui segons com s'hi posa; tots els fan més o menys el joc.

Si volen que els digui la veritat, quan respiro més independència és quan escolto el Jiménez Losantos cada matí. Sense anar més lluny, la setmana passada comentava que al rei Joan Carles l'haurien de fotre a la presó per xoriço. No sé si algun periodista independent ho inclourà també en aquests pamflets contra la Cope que publiquen de tant en tant.