dijous, d’octubre 25, 2007

Grotesc

Grotesc l'espectacle que ofereix el país amb l'enrenou del Sergi Xavier i l'agressió de l'altre dia als Ferrocarrils. Que surti el ministre de Justícia a fer declaracions de lectora del diari Qué?, va home va! I la ministra d'exteriors d'Equador a donar-nos lliçons d'urbanitat, això ja és per partir-se de riure (una coneguda equatoriana m'explicava no fa gaire que havia perdut dos fills, degollats, en baralles urbanes a Quito). Mirin, aquest noi, el tal Sergi Xavier, deu ser un desgraciat i ja vaig dir ahir que em semblaria molt bé que algú li trenqués la cara, però francament, ja començo a estar fart del linxament social, de l'elevació d'un cas d'agressió (com n'hi ha milers a Espanya cada any) a drama nacional que deu justificar poc menys que canvis constitucionals. Benvinguts al planeta Terra, sí, hi ha gent així, no ho sabien? Jo mateix he presenciat casos semblants al metro de Barcelona: fa cosa d'un any, estació de Verdaguer, passadís entre la línia 5 i la 4, un noi li clava una patada a la panxa a un altre mentre li pregunta: - Qué miras, so memo?- Cau a terra i encara li fot una altra patada a la panxa i se'n va tan tranquil, davant la indiferència de tothom (sí, la meva també). O sense anar més lluny, fa un parell de setmanes, davant d'una discoteca de Barcelona, vaig ser testimoni d'una agressió molt més violenta que la que ens té a tots en estat de xoc. Em poden creure. Al meu institut vaig presenciar agressions de característiques similars i moltes vegades més dures i alguns amics de la rodalia de Barcelona m'expliquen sovint les barbaritats que feien al seus instituts públics. Entenc que el vídeo ajuda molt a excitar l'espectador ociós, el mateix que s'indigna escarxofat al sofà de casa mentre espera que serveixin el dinar perquè uns marines americans han pelat a no sé quants "iraquians innocents" en l'assalt a una casa de Bagdad. Jutges implacables, ja se sap. En fi, ara es veu que el "sistema fracassa", etc. perquè un orangutà li fot una patada a una noia equatoriana...per favor.

6 comentaris:

Blogger Xevi ha dit...

Gràcies a tanta expectavió televisiva i tant de Show la multa que li imposi el jutge a l'agressor la pagarà íntegra la televisió que pagui l'exclusiva.

El pitjor és escoltar multicultis dient "no s'han de permetre les agressions racistes". Què vol dir? Que les no-racistes s'han de permetre o fins i tot fomentar?

Vivim en un país d'imbècils.

10:53 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

* expectavió televisiva


Com diria el tal Sergi Xavier, se "me ha ido la olla". Jo volia dir espectacle televisiu.

No, no anava begut, és que escric de manera automàtica massa sovint.

10:57 p. m.  
Blogger Guillem Casas ha dit...

Anava a escriure un "Fantàstic" però repetiré la frase del Xevi:

Vivim en un país d'imbècils.

8:41 p. m.  
Blogger Marchelo ha dit...

George of the Tower,

fa mal dir-ho, però estic 100% d'acord amb aquest article. A partir d'aquí podria néixer un altre tipus de reflexió sobre la premsa, en general. Ara que ha sortit el tema racista, durant un mes llegirem coses sobre agressions racistes. Quan un gos mossega un nen, durant un mes (i no més) cada dia un gos mossega un nen. Indignant, per suposat, la decreixent informació sobre Birmània-Myanmar. Els primers dies era portada a tots als diaris, ara s'ha de llegir amb lupa per trobar algo sobre el tema.

12:30 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Marchelo, estàs entrant al costat obscur de la força. Dónes la raó a en JdlT i al meu blog comences a insultar xDDD

Perfecte! El teu odi contra Darth Vader farà que et passis prest al costat obscur! Bravo!

7:09 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Normalmente te leo pero hoy además de hacerme pensar me he reido considerablemente!! Tu análisis es muy del tipo freakonomics pero quizas se te olvida el pensar en la satisfacción que le reporta el mero hecho de ser regalado. Los sentimientos existen!!!

9:49 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici