dimecres, d’octubre 10, 2007

Un senyor condemnat

No m'acaba de fer el pes el tractament que dóna la premsa al cas del sacerdot argentí condemnat a cadena perpètua per tortures durant la dictadura. Insisteixen molt amb el fet que era capellà i la veritat és que jo no veig la rellevància d'aquesta circumstància, la professió d'aquest senyor. Seria estrany veure La Vanguardia titulant: 'Un economista condenado a cadena perpetua por crímenes durante la dictadura argentina'. Què més hi fa que sigui economista, psicòleg, advocat o capellà?

4 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Senzillament, la tasca de sacerdot no pot equiparar-se a una professió, puix que no és més que un engany constant de les persones banals que el segueixen i adulen.
Però què dir a un home que escolta la COPE?

9:02 p. m.  
Blogger espiadimonis ha dit...

",...puix que no és més que un engany constant de les persones banals que el segueixen i adulen."
Parles d'un capellà o d'un polític? ;-)

1:13 p. m.  
Blogger Melcior Postres ha dit...

Se suposa que un capellà és un guia espiritual amb parròquia i pertanyent a una institució d'implantació planetària. Aquesta institució destaca per fonamentar-se en l'amor al proïsme. Que un membre d'aquesta institució acabi essent condemnat per torturador sí que té rellevança com a notícia, per la contradicció que hi ha entre el seu crim i els seus vots. És com si un metge acaba essent condemnat per algún crim que alhora és un incompliment flagrant del jurament hipocràtic.

De tota manera, la notícia bàsicament serveix per demostrar que el poder eclesiàstic col·laborà activament amb la dictadura argentina.

Salut!

2:08 p. m.  
Blogger Artur ha dit...

La notícia no inclouria la qualificació espiritual si el condemnat fos imam, ayatollah o ulema. El problema no és de la incongruència entre valors i actes sinó que respon a una manipulació molt més recòndita: renegar de tot allò vinculat amb occident i, com a tal, el cristianisme. O encara més, invocant la fal.làcia del progressisme pijo-progre universal que diu: "els rics són dolents i els pobres són bons, ergo, el món islàmic és bo i el món cristià és dolent"

10:14 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici