dimecres, de novembre 21, 2007

Conferència, errors

Conferència del Mas. Avorriment mortal i al final res. L'únic que podia salvar (encara que només sigui de l'avorriment) la lectura de tot aquell munt de tòpics era una aposta per la independència, però ens vam quedar amb aquestes idees mediocres de sempre de la Catalunya plena, oberta, etc. i de decidir les infraestuctures. A més no m'agrada aquesta concepció del catalanisme com una idea política global, com si existís una visió catalanista de què cal fer amb tot, des de l'atenció a la gent gran fins al canvi climàtic. Per mi el catalanisme polític que s'ocupi de lluitar perquè poguem decidir amb qui volem compartir un Estat i encabat ja veurem com ens ho fem per acabar amb l'Estat del Benestar o per enfortir-lo i acabar d'enfonsar el país, però això que no m'ho barregin amb el catalanisme. Em sembla un error gravíssim voler enxufar-li al catalanisme un dossier sencer de posicionaments polítics sobre tots els assumptes susceptibles d'actuació col·lectiva. Si es tracta de fer un front comú amb comunistes i ultraliberals salvatges (per parlar dels dos extrems que exciten tant a alguns col·legues, s'entén que incloent-hi tots els matisos intermedis) més val reduir al mínim el contingut programàtic del projecte per maximitzar la magnitud del consens. És elemental. Si ser catalanista vol dir acceptar tot el 'plec de condicions' en política social, ambiental, educativa, etc. que presentava el Mas a mi que no m'hi busquin. Ara, si es tracta de defensar únicament la independència per després, un cop tinguem l'Estat propi, tenir els debats que tot país ha de tenir sobre com s'organitza internament, fantàstic, i no em sabrà greu defensar-ho al costat del Carod, del Puigcercós, del Mas o de qualsevol altre socialdemòcrata.
Ahir el Mas va presentar un projecte polític sencer per Catalunya, que inclou moltes coses que em repugnen i d'altres que puc acceptar però que no té res a veure amb la demanda que em sembla que ha de satisfer el catalanisme: articular políticament el camí cap a la llibertat nacional.

3 comentaris:

Blogger Moré ha dit...

Mira , crec que t'equivoques. Jo vaig anar a la conferència segurametn més crític que tu. Vaig fer l'esforç de serhi perquè Catalunya també m'interessa i no comparteixo quasibé cap de les teves línies.

http://guiadeperplexos.blogspot.com/2007/11/catalunya-una-naci-excellent-propsit.html

2:03 p. m.  
Anonymous Eduard ha dit...

Dossiers d'actuació col·lectiva? Com tots els partits, el que busquen és arribar a més gent, per tant vots, per tant poder, per tant calers.
De fet aquest és el què de l'ambigüitat ideològica que tant et molesta. A mi en canvi em molesta molt més l'ambigüitat identitària.
Mira, el Vicent Sanchís l'altre dia parlava a l'Avui de que el Pujol va tenir la seva funció i es rentava les mans dient que Catalunya era Lituània però Espanya no era la URSS. Bé, ara que CiU s'ha de mullar perquè està a la oposició se li veu el llautó i el pragmatisme s'ha substituït per un sector independentista "hooligan" a CDC i un democristianisme pre-històric ultranacionalistaespanyol a UDC.
Alguns diuen que el Duran de jove cantava el cara al sol allà al seu poble de merda a la franja, el mateix sostres deia l'altre dia que no votaria CiU a les generals per aquest retrassat mental.

Caldria pensar en un front apolític, però es que presisament quan el fas és quan més estas fent política de debò i ningú en té ganes. Estat Català als anys vint i trenta deien que eren apolítics altres deien que eren de dretes, però des de llavors nosé què li ha passat a la suposada "dreta" d'aquest país. Tampoc sé quan li hauran pagat o quans contractes haura signat el duran per autoflagel·lar-se dia rere dia, però els països tenen el que es mereixen. Tal faràs tal trobaràs si tenim els polítics i els votants que tenim és normal, sinó van els cervells és normal que no van els trens no?

Salut

4:59 p. m.  
Blogger Josep (sl) ha dit...

jo no comparteixo cap de les teves idees. Excepte les què fan referència a la llargària i densitat del discurs.

Crec què com a primer pas esta bé. Liberalment vaig veure molts avanços, sobre el canvi de mòdel de país. Cerca de l'excelència i abandó del patriotisme social. Plantejaments molt valents respecte a ERC o altres opcions sobiranistes més minoritàries.

El problema ara mateix què el camí cap l'independència no esta marcat, no hi ningú què la defensi clarament. Avui quanta gent se declària independentista. tu, jo i alguns més però no som prous.
Per fer un referendum i ser més del 50%.
La nostra feina és crear quòrum i empenyer gent cap al sobiranisme i convencer la gent de què la indepèndecia, és possible i viable.
El dret de decidir sols vol dir defensar el què la majoria vulgui.
El límit a la soberània sols depén de la voluntat del poble de Catalunya.
Per mi es un avanç tímid, però necessari.

Una reflexió l'Artur Mas és un lider polític en actiu.
Si, l'Artur Mas s'hagués declarat independentista, clar i català. L'hauria beneficiat electoralment? per desgràcia me temo què no.
El text en què defensava el dret a decidir deliberadament era un calc del text d'ERC, amb què deixa ben clar què ERC vol.

1:16 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici