divendres, de novembre 16, 2007

Bolonya

Algun amic comunista de la Universitat (suficientment fanàtic per ser amic meu, ja saben que jo no perdo el temps amb moderats) ahir es veu que feia vaga. Sempre m'ha semblat prou absurd que un estudiant no vagi a classe i en digui fer 'vaga', però en fi, és igual ara. El cas és que s'ha escampat el rumor que el pla Bolonya (el motiu de la vaga) és un 'procés de progressiva privatització de l’ensenyament superior' com deia ahir mateix l'assalariat del Departament d'Educació Miquel Colomer. Aquí hi ha un parell de comentaris rellevants a fer:
1. Quin problema hi ha amb la privatització de la Universitat? Si la crítica al pla Bolonya és que s'avança en la privatització de les universitats, deu ser que és dolent que les universitats siguin privades. M'agradaria que algú m'expliqués perquè. No sé si deu ser rellevant pel seu anàlisi el fet que segons el rànking de qualitat universitària que fa la Universitat de Xiao Tong cada any (repetidament citat per la premsa mundial), 7 de les 10 millor universitats del món són...privades. De les 3 que són oficialment de titularitat pública dues són Cambridge i Oxford, em temo que no precisament l'exemple d'universitat pública que deuen somiar els experts locals i l'altra és la University of California, Berkeley. A mi em sembla que el problema que té Europa (a banda del Regne Unit) és aquesta visió de la Universitat com un dret universal. No, mirin, una cosa és l'educació primària i si molt m'apuren la secundària. Es tracta de garantir que tothom arribi als 18 anys amb una educació que els permeti decidir el seu pla de vida tenint en compte les seves habilitats i preferències. Però a partir d'aquí et busques la vida i si creus que vals per estudiar enginyeria de telecomunicacions demana un crèdit, una beca, ajuda als amics, a la família, etc i si ningú no t'ho vol pagar comença a pensar que potser no vals tant...és un exercici necessari a vegades. Els meus companys de pis a Boston tots tenien crèdits amb el Bank of America per pagar els 50.000 dòlars que costava la matrícula cada any i enlloc de fer vaga es dedicaven a estudiar per encabat tornar el crèdit. La idea és que no cal que tothom vagi a la universitat, a veure si ho entenen d'una vegada.
2. No sé què té a veure el pla Bolonya amb la privatització. En cap dels documents del procés he vist ni una sola referència a la idea diabòlica. I justament per això jo no en sóc gaire partidari. El meu lema, si anés a alguna manifestació, vindria a ser: No al Pla Bolonya! Per una Universitat privada i de qualitat!

13 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb tú. A més a més jo puc ser un exemple d'aquest article. Estudio a ESADE gràcies a una beca que m'ha donat "la caixa" (10000€ cada any) i al acabar la carrera hauré de tornar aquest crèdit durant 7 anys.

En referència a Bolonya jo el que he entés es que es suprimiran forces hores presencials i augmentará la carrega de treball a casa dels alumnes. Hi ha alguna cosa dolenta en això? crec que no.

1:51 p. m.  
Blogger Marçal Girbau ha dit...

Per una vegada, estic d'acord amb la teva anàlisi, i per aquest motiu jo estic completament a favor de Bolonya, perquè vull una Universitat Pública i de qualitat, i, si pot ser, lliure de hippies i altres espècies que es passen el dia al bar, no van a classe, no prenen apunts, perquè ja et tenen a tu per tal gesta.

2:01 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Home, es privatitza des del moment en que el sistema de titulacions de dos cicles (model anglosaxó)fa que després del títol de grau la segona part de la carrera sigui un "Màster", que seria privat, i que ajudaria a que els estudiants anéssin més ben preparats al món laboral i no amb una mà al davant i l'altre al darrere. En aquest sentit és positiu.
D'altra banda l'"EEES" també preveu promocionar la mobilitat estudiantil a europa i crec que els comunistes també es queixen perquè li resulta més car a un portuguès anar a estudiar al nord d'europa que un nòrdic a portugal.
Ara mateix realment estic força espectant, la veritat..el que sí que s'ha notat força almenys a la meva facultat és que ara s'ha de currar bastant més i a banda molts professors no han sabut adaptar-s'hi com caldria i cada classe és un circ diferent..

Salut e dilecció

4:24 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Em preocupa... cada cop estic més d'acord amb tu!
petons

11:43 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

I tu estudies a la Pompeu?

10:34 a. m.  
Blogger Guillem Casas ha dit...

Molt bon lema final!! Una genial síntesi.

11:00 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Jordi jo no tindria cap problema en que la UPC fos privada, potser així hi començarien a donar un ensenyament de qualitat o com a mínim tindria dret a queixar-me'n.
El problema de bolonya (i aqui es on el xavi s'equivoca) és que jo torno a tenir assignatures on passen llista i em suspenen si no hi vaig, quan podria aprofitar aquest temps en coses més profitoses. Si vaig començar la universitat no va ser perquè quatre social-demòcrates em tornin a primària.

12:21 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Molt bé! Però llavors que hi fas tu a una universitat pública??? Si ets tant liberal paga't una matrícula de 6.000 euros i no estudiïs a la Pompeu.

3:51 p. m.  
Blogger Jon ha dit...

"Es tracta de garantir que tothom arribi als 18 anys amb una educació que els permeti decidir el seu pla de vida tenint en compte les seves habilitats i preferències. Però a partir d'aquí et busques la vida i si creus que vals per estudiar enginyeria de telecomunicacions demana un crèdit, una beca, ajuda als amics, a la família, etc i si ningú no t'ho vol pagar comença a pensar que potser no vals tant...és un exercici necessari a vegades."

S'han de tenir MOLTS collons i viure en un món molt tancat per fer aquestes afirmacions. Què coi té a veure la capacitat amb la pasta de la teva família? Beques? Algú s'ha parat a fixar-se en la merda de beques que donen en aquest país? Només faltaria haver de cobrar per estudiar com demanen alguns sonats, però posar la exorbitantment cara universitat privada coma model de potenciació social em sembla un símptoma de deliri.

8:01 p. m.  
Blogger Francesc Rodríguez ha dit...

Home Jon llavors en tot cas critica o proposa reformes del sistema de finançament privat d'aquestes titul·lacions. El problema en sí no és que la universitat sigui privada, sinó que el sistema financer sigui suficientment avançat per que a la pràctica si tens baixa renta però gran capacitat puguis entrar-hi.

9:44 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Si voleu universitats barates aneu a estudiar a l'Àfrica.

Penso que cadascú s'ha de pagar lo seu i l'Estat no m'ha de llevar els diners per pagar-li la carrera a un altre, sigui quina sigui la seva situació. Tampoc crec en les beques.

Si de cas qu'els bancs i les empreses donin beques als millors estudiants, que paguin a l'estudiant la seva formació per després treballar per a ells i tornar-los el favor o bé paguin beques per rentat d'imatge corporativa i quedar com a bona gent i tal.

Desconec el tractat de Bolonya perquè a mi me la repica i no m'afecta per res, però penso que cada universitat hauria d'ensenyar cada carrera i matèria com cregui convenient, i estic en contra de l'ensenyament normalitzat i estandaritzat.

En resum: que cadascú s'espavili amb lo seu.

12:54 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

El que discutiu en aquest cas no és el finançament de la universitat, això és només una part. El vostre debat és la noció de "servei públic". És a dir, hi ha qui creu que hi ha uns drets mínims per tothom i hi ha qui no.
Així doncs, la universitat pública no està per la seva qualitat sinó per garantir aquest servei. No cal que tothom vagi a la universitat, però el que cal és que aquell que vulgui i valgui mínimament tingui l'oportunitat.
Resposta particular: sóc d'aquestes espècies que passen bastant de temps al bar i saben on trobar la informació necessària. Les biblioteques també serveixen per alguna cosa.

1:08 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

I si vols una universitat privada bona ves a estats units. Mira el teu discurs liberal sona molt bé però no aquí. L'estat ha de garantir uns minims dins el propi sistema capitalista i donar la oportunitat a tothom de poder estudiar una carrera, i formar-se. Una persona que acaba la educació obligatòria es carn de canó. Et recordo que la constitució en el seu preàmbul ens parla de que vivim en un estat SOCIAl i de dret, social per tu que és? Vinga noi per defensar aquests arguments has hagut de menjarte part de la teva moral. Defenseu un sistema criminal pero els que a sobre el defenseu descaradament sense mesures que li tapin la cara d'assesí sou la ostia! El fill de l'obrer a la universitat!

6:09 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici