Bolonya

Algun amic comunista de la Universitat (suficientment fanàtic per ser amic meu, ja saben que jo no perdo el temps amb moderats) ahir es veu que feia vaga. Sempre m'ha semblat prou absurd que un estudiant no vagi a classe i en digui fer 'vaga', però en fi, és igual ara. El cas és que s'ha escampat el rumor que el pla Bolonya (el motiu de la vaga) és un 'procés de progressiva privatització de l’ensenyament superior' com deia ahir mateix l'assalariat del Departament d'Educació Miquel Colomer. Aquí hi ha un parell de comentaris rellevants a fer:

1. Quin problema hi ha amb la privatització de la Universitat? Si la crítica al pla Bolonya és que s'avança en la privatització de les universitats, deu ser que és dolent que les universitats siguin privades. M'agradaria que algú m'expliqués perquè. No sé si deu ser rellevant pel seu anàlisi el fet que segons el rànking de qualitat universitària que fa la Universitat de Xiao Tong cada any (repetidament citat per la premsa mundial), 7 de les 10 millor universitats del món són...privades. De les 3 que són oficialment de titularitat pública dues són Cambridge i Oxford, em temo que no precisament l'exemple d'universitat pública que deuen somiar els experts locals i l'altra és la University of California, Berkeley. A mi em sembla que el problema que té Europa (a banda del Regne Unit) és aquesta visió de la Universitat com un dret universal. No, mirin, una cosa és l'educació primària i si molt m'apuren la secundària. Es tracta de garantir que tothom arribi als 18 anys amb una educació que els permeti decidir el seu pla de vida tenint en compte les seves habilitats i preferències. Però a partir d'aquí et busques la vida i si creus que vals per estudiar enginyeria de telecomunicacions demana un crèdit, una beca, ajuda als amics, a la família, etc i si ningú no t'ho vol pagar comença a pensar que potser no vals tant...és un exercici necessari a vegades. Els meus companys de pis a Boston tots tenien crèdits amb el Bank of America per pagar els 50.000 dòlars que costava la matrícula cada any i enlloc de fer vaga es dedicaven a estudiar per encabat tornar el crèdit. La idea és que no cal que tothom vagi a la universitat, a veure si ho entenen d'una vegada.

2. No sé què té a veure el pla Bolonya amb la privatització. En cap dels documents del procés he vist ni una sola referència a la idea diabòlica. I justament per això jo no en sóc gaire partidari. El meu lema, si anés a alguna manifestació, vindria a ser: No al Pla Bolonya! Per una Universitat privada i de qualitat!