dimecres, de novembre 14, 2007

Setmana

Escric poc, últimament. No cobro per escriure, així que alguna cosa hi té a veure això. Com que no sembla que em pugui guanyar la vida (i sóc massa pobre per no haver-me'n de preocupar) produint posts en un blog d'Internet, entendran que dediqui el meu temps a d'altres activitats amb més potencial de generació d'ingressos presents i futurs. Cost d'oportunitat, Economia 101.
De totes maneres no em puc estar de fer quatre comentaris sobre l'última setmana:
Matança a l'escola de Finlàndia, país on l'Associació Nacional del Rifle i el Partit Republicà dels Estats Units gaudeixen d'escassa influència. He vist alguns experts amb expressió desconcertada: aquestes coses només passen als Estats Units, com s'explica això? Aquest migdia la televisió governamental catalana ha resolt l'enigma: en Pekka estava en contacte via internet amb un noi nord-americà (, ja poden respirar tranquils) que té un fotimé d'armes a casa i que sembla ser que preparava una matança a Filadèlfia. Imatges d'armes, referències a Columbine, etc. Tot quadra, torna la calma progressista.
Rebombori per això del Rei i el Chavez. Sempre és distret veure el backstage de les reunions aquestes, més enllà dels discursos preparats que adormirien fins a un moderat partidari del capitalisme amb compassió i del diàleg constructiu. Jo ja saben que suprimiria tota conferència internacional, organisme, comitè, reunió, cimera, etc. No són més que oportunitats perquè els caps dels diferents leviatans col·ludeixin i hi sortim perdent tots. El meu projecte per l'ONU ja deuen saber que passa per enderrocar l'edifici de Manhattan, subastar-ne el solar i destinar la pasta a indemnitzar totes les víctimes dels Estats, començant per tu i per mi.
Lectura de les "Converses amb Xavier Sala i Martín", del Jordi Graupera. El dijous van presentar-lo al Majestic. Excel·lent. Me'l ventilo sencer volant cap a Brussel·les.
Bèlgica es pot partir en qualsevol moment. Inquietud per l'exemple que donaria per casos com el català. L'argument segons el qual un procés d'independència no té lloc a la Unió Europea del segle XXI, que sempre ha estat un absurd lògic, ara perdria la força empírica.
Compro i començo "Les Bienveillantes", del Jonathan Littell (nord-americà que escriu en francès i fins i tot guanya el Premi Goncourt). Prenc alguna nota del primer capítol, bona senyal. De moment pinta bé.
Segueixo decebut amb la universitat. Aquest trimestre només m'interessa la Micro I. A veure què passa el gener.

7 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

12:38 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Sortia a LaVanguardia que Finlàndia és el tercer país amb més armes i que això era la causa de la matança. Després al ranking hi apareixia Iraq a la posició trenta i pico, predecit pels Balcans o quelcom similar. Segur que el Darfur apareix al final de la llista.

Carda veritable pena que emprin les dades de manera tant manipuladora i estúpida. Sembla ser que per a fer aquests càlculs no compten amb dades tant importants com mercats negres, renda per càpita, etc... I només compten les armes registrades que hi ha al país dividides per la població. És clar, per fer creure a la gent que les matances als instituts són culpa de la llibertat, de les armes i de la Constitució americana.

Doncs no, senyors progres i comunistoides, no!

Per començar un americà tindrà més armes a casa perquè té més diners i per tant en pot comprar més, i això no té res a veure amb la propensió a utilitzar-les. Un iraquià, si pogués, segur que se'n compraria moltes més que no pas un nordamericà, però dit iraquià no té una renda prou alta com per permetre-s'ho.

A part, a USA les armes estan controlades, molt més que no pas a països on les pots comprar al mercat negre a pes. Però això no apareix a les estadístiques de LaVanguardia progressista.

Hi ha més arguments! Però ara tinc pressa i no vos els diré.

2:53 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Xevi: ZzZzZzZ

9:24 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Xevi: ZzZzZzZ

9:25 p. m.  
Anonymous Adrie ha dit...

jajaja, va Jordi, no posis excuses d'economista per dir que no has tingut temps o no t'ha vingut de gust!

Vas llegir el meu mail de fa dies?! No me n'has dit res!

Un petó!

11:39 a. m.  
Blogger Jordi Coll ha dit...

I Brussel·les? Ja has trobat el millor lloc per estavellar l'avió?

1:32 p. m.  
Blogger Josep (sl) ha dit...

Ep Vaig a crear mal rotllo a la Blogosfera. He penjat una entrevista a en Xavier Sala i Martín. I a molts no els agradarà.

3:15 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici