dimecres, d’octubre 03, 2007

Vel, pesats

Enrenou al femer informatiu català perquè una nena va a classe amb el famós vel. Jo no crec que hagin d'existir escoles públiques, ja ho saben. Alguns amics americans en diuen camps d'adoctrinament infantil i tal com ara tracten el tema del vel em sembla que tenen més raó que no es pensen. Però aquí quin és el problema? Els drets de qui es veuen lesionats perquè una nena porti un vel a classe?
Si no se'n lesiona cap, l'Estat (i per tant les escoles públiques, que no són més que oficines de l'Estat) que tregui les seves grapes ensangonades de l'assumpte i s'ocupi d'altres coses, que prou feina té per dir-nos com ens hem de vestir.
Si es lesiona algun dret només pot ser el de la pròpia nena que porta el vel, en el cas que els pares l'obliguin a portar-lo. I aquí ve el debat sobre l'autonomia dels menors d'edat i on s'han de posar els límits a l'autoritat dels pares. De totes maneres, si els pares no són capaços de tenir cura del seu fill ens hem de creure que l'Estat i els seus empleats (directors i professors d'escoles) sí que en serà? Que m'ho expliquin millor.
Al final l'únic problema, em sembla a mi, és que ens molesta que a classe hi hagi una nena amb un vel al cap; doncs bé, a mi també em molestava, quan anava a l'institut, passar-me el dia envoltat de socialistes i ecologistes amb samarretes del Che i no per això demanava que no els deixessin entrar a classe. Entre d'altres coses perquè ens hauríem quedat sense la majoria de professors.
Com a reflexió final, estaria bé que els directors i professors aquests que tan es preocupen per la laicitat dels centres (en el sentit estricte de fer la guitza als creients de qualsevol religió) , per la igualtat, la no discriminació i d'altres collonades equivalents ens ensenyessin alguna cosa de matemàtiques i de llengua i si no els fa res ja decidiré jo què m'hi poso sobre el cap.

12 comentaris:

Anonymous musbayn ha dit...

Totalment d'acord, senyor director. A veure si les nenes poden anar ensenyant culs i tetes alegrement (i lliurement, sens dubte), i en canvi no s'han de poder posar un mocador al cap.
La dessició de la Generalitat és una mostra de coherència i sentit comú que, sens dubte, farà rabiar als islamòfobs. Ells s'ho perden.

1:08 p. m.  
Blogger Marçal Girbau ha dit...

Només un petit comentari... vull recordar-te que ha estat, precisament, el diabòlic Estat qui ha garantit el dret de la menor a anar com li rotés... res, un petit detall...

4:23 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Perquè l'escola pública que li havia denegat aquest dret, Marçal, era propietat de la Coca-Cola, no?I sí, en aquest cas la Generalitat ho ha acabat fent bé, però jo en aquest post exposo quina em sembla que ha de ser la posició general de l'Estat en aquest assumpte, si ja ho fan doncs fantàstic.

4:32 p. m.  
Blogger Odalric ha dit...

Hummm.....

Estic d’acord que els drets individuals s’han de garantir.
També estic d’acord que l’Estat no ha d’imposar el seu criteri estètic al ciutadà...
El problema aquí està en que parlem d’una menor.
La pregunta següent és si els pares d’un o una menor poden fer el que vulguin amb aquest o aquesta.
S’ha de permetre l’ablació? S’ha de permetre la no transfusió de sang per les creences religioses dels pares? S’ha de permetre els matrimonis infantils acordats?
Uns pares poden fer amb els seus fills el que vulguin?

En el cas de la nena amb vel, s’ha avantpossat el dret a l’educació al vel. Pq aquest criteri no se li ha aplicat als pares? Es a dir, que el dret a l’ensenyament és més important que el vel i per tant que no el dugui.
Pq què passarà quan arribi la classe de gimnàstica? No la farà? El vel estarà –aquest cop sí- per davant el dret a l’ensenyament?

I si el vel creix en cm i es converteix en burka?

Realment el dret d’ensenyament és el valor més important que protegir?

Potser a Turquia... o França són menys democràtics que nosaltres...?

6:40 p. m.  
Anonymous musbayn ha dit...

Odalric, si veritablement aquesta nena és obligada a portar vel, que no ho és perquè no té edat per portar-lo, però si ho fos, prohibir-li només a l'escola no solucionaria res. Si de cas, s'hauria de prohibir també al carrer i a tot arreu i ai d'aquell que es posés una caputxa per protegir-se de la pluja o semblar guai...
D'aquesta manera, amb conflictes innecessaris, l'única perjudicada és la pròpia nena, que veu com s'origina tot un problema al seu voltant sense entendre res.
Quan els islamòfobs dieu que les dones musulmanes estan obligades a portar vel per les seves famílies, ho feu desde la ignorància. Jo he tingut contacte amb algunes d'elles i he viscut en països islàmics, i puc dir-te que la realitat és ben diferent, si bé és cert que en alguns llocs (Iran, Arabia Saudí) on el vel està realment prescrit per llei poden donar-se casos de dones que el porten sense voler-ho.
I siusplau, no em comparis portar una tela al cap amb l'ablació...
Ja sé que estàs rabiós per la notícia (això et passa per no ser tan liberal com el De la Torre), però que aquest sentiment d'impotència no et fagi dir despropòsits.
Les mateixes associacions feministes de dones musulmanes diuen que el vel no és el problema, i que és molt més important saber llegir i escriure.

7:53 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

(Casualment avui he escrit sobre un tema similar al meu blog. T'ho penjo aquí)

Darrerament s'ha parlat de Vels islàmics i merdes d'aquestes que són dignes de l'època medieval. Això, la veritat, me la repica moltíssim. Molt.

Per començar diré que no m'agrada gens ni mica que l'Estat decideixi què han de saber els nens. Són els pares qui han d'educar a l'infant i qui han de decidir si aprén una o altra cosa. Fer aprendre a calcular derivades a un nen que mai arribarà a més lluny de paleta o mà d'obra, la veritat, és una pèrdua de temps. Però bé, mai se sap i potser el nen podria arribar més lluny. D'acord. Ara bé, són els pares qui se n'han de preocupar de la seva educació. A "La riquesa de les nacions", n'Adam Smith apunta que fòra injust que els pobrets no poguessin rebre un mínim d'educació, i per això proposava un sistema de co-pagament. L'Estat que pagui el 50% de l'ensenyament i les famílies el 50% restant, perquè si no es fa així, el professorat acaba actuant displicentment a mode de funcionari, i les famílies transmeten tota responsabilitat a l'escola. Jo sóc partidari de l'escola 100% privada i més enllà d'això, partidari de l'ensenyament a casa. Si hom s'ho pot pagar, és mil vegades millor que l'infant tingui diversos professors particulars per a diverses matèries. Sempre i quan l'Estat no decideixi absolutament res. No hi intervingui en cap cas.

Actualment l'Estat prepara els itineraris i decideix què ha de saber el nen. Això és aberrant. Perquè és més important que ens ensenyin no sé quantes llengües i en canvi no ens ensenyin lleis? Perquè a l'escola mai se m'ha ensenyat quins drets i quins deures tenen els ciutadans? Perquè no se m'ha ensenyat com funciona el sistema judicial o l'Agència Tributària? Perquè no s'ensenya a les escoles les lleis de mercat? De ben segur això evitaria que molta mainada acabés votant qualsevol opció d'esquerres (és clar que això faria que tota aquesta mainada no votés res, perquè al parlament només hi tenim esquerranosos i prou). Qui es creu amb la potestat de decidir què han i què no han d'aprendre els nostres infants? I a sobre decidir-ho sense ajustar-se a les necessitats d'aprenentatge! Tots igual! Igual d'ignorants! Fracàs escolar a dojo... I per arreclar-ho diuen: doncs no els suspenem, i així no fracassaran!

És palès l'èxit i eficiència de l'Estat en termes d'educació: ZERO.

Com amb tot, hi ha una oferta i una demanda. Deixem que el mercat ho autoreguli amb llibertat i sense cap tipus de planificació humana. D'un sistema ineficient en surten alumnes ineficients.

7:57 p. m.  
Blogger espiadimonis ha dit...

Molt bo el post. Al capdevall, tot es redueix a la llibertat individual d'un afer que no implica ni perjudica a ningú altre que a la pròpia criatura.

8:32 p. m.  
Blogger joliu ha dit...

Em sembla que part de tot l'enrenou amb el vel és un problema semàntic. La imatge que ve al cap, a la majoria de gent, quan ha sentit parlar del vel és la d'una tela que cobreix la cara i no estem parlant d'això.

Estem parlant del mocador que portava ma iaia quan feia fred o no havia anat a la 'pelu', o del mocador que portaven a l'escola les monges del meu parvulari. Molts n'hem vist de vels a les escoles.

Fins aquí que facin el que vulguin.

Una altra cosa és quan la suposada llibertat religiosa impedeix que la nena faci gimnàstica o impedeix que els altres li vegin la cara. Aleshores, com diu l'Odalric, també ha de prevaldre el dret a l'ensenyament.

Malgrat tot, per més lliberals que vulguem ser, hi ha una edat en que no ens faria cap mal passar pel tub. Si depengués de mi, imposaria l'uniforme obligatori a totes les escoles. Ens estalviariem discutir sobre els vels, els pírcings al melic, els pantalons baixats, els tangues, els tops, els escots, els calçotes, i la ratlla del cul que m'ensenyen totes aquestes púbers que sembla que sembla que confonguin l'escola amb el Pachà o el Bailén 22.

3:00 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

durant una setmana, potser us lliurareu de mi, marxo a un congrés al Canadà i no sé si em podré connectar per a donar la tabarra...

9:26 p. m.  
Anonymous Helena ha dit...

Opino que el fet de dur un mocador al cap SÍ és important quan es tracta d'un símbol de degradació ocult sota el vel (valgui la redundància) de la cultura.
Tinc setze anys i cada dia, quan assisteixo a classe al institut, he de suportar la visió de nenes amb la polèmica peça de roba al cap. No em declaro pas islamòfoba, com apuntava musbayn. Tanmateix, no puc estar d'acord amb El Director pel que fa a la definició de dur un vel al cap. No és simplement una qüestió estètica.
Un tema ha d'estar de moda per tal que se'n parli (fet que demostra la nul·la activitat intel·lectual i la baixa capacitat d'anàlisi de la majoria). Vostè es declara enemic de l'ecologisme. No cregui que el món es regeix per l'economia i la política. Creu que la seva fredor el converteix en un ésser intel·ligent i racional. Podria intentar basar la seva opinió en un nivell que superi els polítics incompetents (característica inherent a tots ells)i la societat hipòcrita del benestar.
Ecologisme? Intenti anomenar-lo sentit comú. Creu que és racional destruir la perfecció extrema de la naturalesa? Creu, per tant, que tot es redueix a una simple qüestió de correcció política?
La resposta podria ser afirmativa, però jo no em considero una hipòcrita. Jo no invento bombes atòmiques que "preserven el medi ambient".

9:00 p. m.  
Blogger Moré ha dit...

La meva manera de veure-ho:

http://guiadeperplexos.blogspot.com/2007/10/el-vel-les-escoles.html

8:50 a. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

Vaja, un dia llarg sense connectar-me i, m'he perdut una altra sortida fora de to de l'Enric Vila?...
no l'he sabut trobar...

5:00 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici