dijous, de juliol 12, 2007

Comerç just

Aquesta tarda llegia al blog d'un excompany meu una lletania a favor de l'anomenat `comerç just'; defensava, entre d'altres coses, l'obligació de les empreses de pagar un `preu just´als productors de cafè del tercer món. Hi ha infinitat d'arguments que desacrediten el tinglado aquest del comerç just (per mi parlar de comerç just és com parlar d'aspiradores justes, però en fi, ja he perdut tota esperança d'aconseguir que aquests analfabets aprenguin a pensar amb rigor). Un parell de qüestions que sempre em venen a la ment quan sento bajanades d'aquestes:
1. El fet és que si realment els preus que es paguen als productors de cafè són excessivament baixos no cal que cap organisme internacional hi posi les grapes per arreglar-ho: altres empreses, d'aquestes plenes d'executius ambiciosos i sense compassió, es voldran apropiar d'aquests beneficis estratosfèrics que es queden els seuse col·legues d'altres empreses que s'hi dediquen. I fins i tot hi pot haver qui tingui la idea, vistos els baixos preus, de crear (!) una empresa que s'hi dediqui. Se'n diu competència, no sé si n'han sentit a parlar. Més demanda, puja el preu.
2. Si finalment els grups de pressió aconsegueixen que les empreses acabin pagant preus artificialment alts als productors de cafè (perquè ja hem vist que el lliure mercat precisament impedeix que es paguin preus artificialment baixos), comença a funcionar una de les lleis menys discutides de l'economia: puja el preu, augmenta l'oferta. És fàcil d'entendre: vostè viu a Etiopia i es dedica a fer de barber. S'anuncia que es pagarà el quilo de cafè al doble del que es pagava avui, vostè fa els seus càlculs i resulta que al nou preu li surt més a compte tancar la barberia i dedicar-se a plantar cafè a uns camps que té la família als afores d'Adis Abebba. Resultat: més cafè al mercat, però la mateixa demanda (en principi hauria de baixar, però en fi, suposem que les empreses redueixen efectivament el seu marge i compren la mateixa quantitat de cafè). Ah, i una barberia menys.
Quan arriba l'hora de vendre, com es decideix quin cafè es compra i quin no? El normal seria que el preu tornés a baixar fins a arribar al seu nivell d'equilibri, però els advocats del comerç just no ho permeten. De manera que d'alguna manera s'ha de discriminar, assignar drets de venda a uns i a d'altres no, etc. I ja es poden imaginar què passa...conflictes, guerres. Comerç just, en definitiva.

6 comentaris:

Blogger una lingüista elitista ha dit...

De moment, avui en dia el comerç just no és res més que el paquet de cafè que els "pau i verdura" de Gràcia i els "ecopijos" del Raval compren de tant en tant per sentir-se una mica menys pitjor per la seva doble moral...

Ah! L'enhorabona. Ja era hora que algú escrivís amb un mínim de dignitat, tant gramatical com discursiva.

12:53 p. m.  
Blogger Nairu ha dit...

En el libro de Johan Norberg En defensa del capitalismo global, si no lo has leído te lo recomiendo vivamente, hay un capítulo entero dedicado a explicar que el libre comercio es comercio justo.

También Friedman lo deja claro:
Si un intercambio entre dos partes es voluntario, no ocurrirá a no ser que ambos crean que se van a beneficiar de él. La mayoría de las falacias en economía derivan de la negación de este concepto tan simple, de la tendencia a asumir que hay una traba insalvable, que una parte puede ganar solo a expensas de la otra.

12:54 p. m.  
Anonymous Sir Chals ha dit...

Home, tots sabem que la competència perfecta (la que descrius) no existeix, però a pesar d'això, el lliure comerç és el més just.

La situació que voldria exposar és: Jo compro alguns productes (infusions) a les botigues de comerç just (d'Intermon) perquè hi trobo una relació qualitat-quantitat-preu més satisfactória que en marques convencionals, no per cap voluntat caritativa.

En aquest cas trobem una organització (Intermón) que paga al preu que creu convenient ("just") i ven al que creu convenient a les seves botigues, sense obligar a res les altres empreses. El comerç dit just, d'aquesta forma també és un comerç lliure, no?

(Altra cosa, és cert, és que hauriem de saber quina part del preu just es paga a través de subvencions públiques a l'organització de torn... però aquesta és una altra història)

10:07 p. m.  
Blogger Guillem Casas ha dit...

I si darrere de tot això hi ha un bon liberal que s'aprofita de les ments progres per fer pujar el preu d'un producte del que no en trauria ni quatre xavos? Seria orgàsmic que fos així! Llàstima que la realitat sigui la del teu article.

2:11 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

El comerç del lliure mercat és l'únic que realment és just.

2:33 p. m.  
Blogger Vigilant l'entorn ha dit...

Bon article!

11:24 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici