De veritat només n'hi ha una
Alguns m'han enviat mails preguntant-m'ho. Per qüestions d'eficiència responc aquí: no cal dir que discrepo absolutament del meu estimat amic pel que fa a la decisió d'oferir l'oportunitat d'exposició pública que la seva web significa a cada dia més personal, com ell mateix diu, amb moral d'esquerres i altres animalades per l'estil. Per catalana i independentista que sigui. El rerefons d'aquest respecte per l'esquerra que molts dels meus correligionaris liberals i altra gent de dretes tenen, i que no és cap secret que jo no comparteixo, cal buscar-lo, em sembla, en les conviccions filosòfiques més profundes de cadascú. Sí, ho han entès bé, no considero que l'esquerra, comunista, socialdemòcrata o simplement, i perdonin la redundància, imbècil, mereixi cap respecte. Sí que el mereixen les persones que militen en aquestes ideologies, ja sigui per deficiències analítiques o per mala hòstia egoísta. Convé deixar-ho clar: el respecte és per les persones, no per les idees absurdes.
Tot això té a veure amb la cantarella de les múltiples veritats, que no hi ha una sola veritat, que el món no funciona d'una manera, etc. Bajanades. Suposo que quan agafen un avió agraeixen que els enginyers que l'han dissenyat siguin del parer que el món funciona d'una manera (gravetat, fregaments, etc) no de dues o tres, totes igual de respectables. De veritat n'hi ha una, no dues. Que els impostos directes desincentiven el treball, que la redistribució coactiva de la riquesa implica expoliar a algú per donar-ho a algú altre, que un Banc Central que depengui del govern comporta inflacions per sobre de l'òptim o que el mercat (amb les condicions necessàries perquè funcioni) maximitza el benestar global no són opinions polítiques, són meres proposicions enunciatives, que indiquen com funciona el món. Negar-ho no és entrar en cap debat polític, és equivocar-se. O ser d'esquerres, si volen.
enviat per El Director a la/es
1:00 a. m.
4 comentaris:
No surts de l'economia. xD
No diré que és molt pretensiós presentar-se com l'enviat de la veritat, ni pronunciaré que aquells que diuen que sols hi ha una veritat són els que més lluny de la veritat es troben, perquè, dir tot això, seria allunyar-me encara més que tu de LA VERITAT que tant cerques.
Ara bé, una prova de l'existència de diferents prismes és que mai la humanitat ha viscut igual, i d'això s'encarreguen els antropòlegs. Per què és millor el món que tenim que les societats primitives de l'Àfrica, que la Grècia clàssica, que la societat Inca, o qualsevol sistema diferent? Certament, avui tenim elements que ells no tenien, però crec que la tecnologia, la ciència i el mal anomenat "progrés" no és un sensor per mesurar una societat, sinó que hauria de ser el FIB (la felicitat interior bruta), i, sobretot, com de repartida està la felicitat, és a dir, la satisfacció en la vida, això és l'absència de dolor i la presència de plaer.
A aquesta vida hem vingut a ser feliços, el demés (l'economia, la filosofia, els electrodomèstics, la ciència, la tecnologia...) no són altra cosa que utensilis per obtenir-la.
Ah, i una altra cosa. Trobo molt poc liberal, eh, intentar censurar les opinions -per molt que consideris que són barbaritats- d'altri. Com era aquella frase d'aquell liberal... "No estic gens d'acord amb... però defensaria...", doncs ja ho sap, apliqui-s'ho!
La veritat és la cosa menys democràtica del món.
Com els ecologistes, que basen els seus arguments en què "la majoria dels experts...". Bé, sense entrar en què els ecologistes i gents d'esquerres menteixen més que ningú (per defendre l'economia liberal no cal mentir, per defendre el socialisme sí), el cas és que la veritat no depèn de quants científics o quantes persones hi estigui d'acord. La veritat és independent, inamobible i única.
I com sempre, subscric absolutament el contingut del teu article.
jejejeje.... molt bo :)
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici