dimecres, de maig 09, 2007

Suècia

És un dels principis fonamentals de l'economia que la gent respon als incentius, els suecs també. I el mateix passa amb els ciutadants de la URSS, Cuba i Corea del Nord (i no cal dir amb els dirigents). Qualsevol persona amb pretensions d'ocupar un càrrec públic hauria de demostrar coneixement suficient d'aquesta màxima. De la mateixa manera que qui pretén conduir ha de saber què ha de fer si veu un cartell amb les lletres: STOP. Potser fer-los-la copiar mil vegades a la pissarra seria convenient. Encara que per socialitzar un coneixement tan vital com aquest, potser fóra millor que l'Ajuntament llançés una campanya d'aquestes que fa de tant en tant i omplís Barcelona (o Catalunya millor) de llums de neó que dibuixessin alternativament algun dels 10 principis bàsics de l'economia. Els incentius (en sentit ampli, no només els sous per incentius i altres martingales empresarials per maximitzar la teva productivitat) modifiquen el comportament de la gent, si em perdonen la tautologia.
Pensava precisament en la primera lliçó d'Economia 101 mentre llegia aquest article del Wall Street Journal aquest matí.
Ah, Suècia, Suècia! Quants progres no te n'hauran parlat alguna vegada? Quantes vegades no te l'hauran presentat com l'exemple a seguir (normalment inclosa dins el paradís socialdemòcrata anomenat Escandinàvia o El Nord)? En campanya electoral molts polítics també la visiten (vegi's el cas recent del socialista que encapçala les llistes convergents a Barcelona, Xavier Trias) o en parlen tant com poden (Pujol, Maragall). Pel que fa a Montilla, dubto que en parli gaire per allò de lo angosto de su horizonte de referencias que va dir Quim Monzó.
Doncs bé, el cas és que el WSJ explica, en un article dedicat a radiografiar l'estafa al treballador que suposa l'estat del benestar suec (sí, al treballador, ho han entès bé, però treballador en el bon sentit de la paraula: ie. persona que treballa), com durant el mes que va durar l'Eurocopa de futbol, el 2002, les baixes per malaltia van disparar-se un...55%. Una autèntica epidèmia. Encara bo que se'n van recuperar ràpidament tot just eliminada Suècia de la competició.
És evident que algun problema greu hi deu haver allà dalt: expliquen que un 13 % de la força de treball viu dels subsidis estatals per algun tipus d'invalidesa permanent. Xifra insòlita al món. Més d'un 20% de la població pateix ansietat (clínica), patologia que dóna dret a un subsidi estatal de fins a un 80% del sou que cobraves abans d'haver d'abandonar la feina (amb un límit superior als 3000 €).
Potser confonc correlació i causalitat (o potser els suecs estafen, qui sap)...però si fem cas de tots aquests sociates i seguim l'exemple suec, pronostico autèntics estralls per la salut del treballador català. I més si juga el Barça.

9 comentaris:

Anonymous helena ha dit...

Mira't la ortografia!!

6:50 p. m.  
Blogger Guillem Casas ha dit...

Jajajaja! Espectacular. Rar que no hagis parlat dels suïcidis home! Vols dir que no els paguen molt bé per suïcidar-se allà dalt? Qui sap, deixo el dubte en l'aire!

8:40 p. m.  
Blogger Us en recordeu? ha dit...

Saps quin és el teu problema? Que fas les coses en funció de què (i com les) fan els altres. Treballes en relació a quant treballen els altres; poses un preu en relació al preu que posen els altres; compres en relació a què compren els altres.

I jo dic. És evident que hi ha gent que se s'aprofita de qualsevol cosa. Però, evidentment, de qualsevol cosa. El treballador se s'aprofitarà del sistema de sanitat suec, i l'empresari? em pots dir de què s'aprofitarà l'empresari? Amb un sistema neoliberal els "aprofitaments" també existeixen, i prova d'això és que amb el liberalisme aquell qui té el poder (l'empresari) pot aplicar un absolut i impunit xantatge sobre el treballador.

Crec que una societat de gent avançada és aquella que, a part de posar difícil el naixement de gent que es digui Jordi de la Torre, la ciutadania sigui conscient que el treball és la manera que tenim d'obtenir que necessitem per viure, i, per tant, el que hem de fer és necessitar el mínim possible, per treballar el mínim possible.

8:47 p. m.  
Anonymous jordi coll ha dit...

L'indocumentat i pesadíssim MG ha tornat??

11:37 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

helena: passa'm una llista amb totes les faltes d'ortografia d'aquest post, sisplau. Jo ja t'avanço la meva part, que reconec que és molt més senzilla, tractant-se només d'analitzar un comentari: ortografia és un mot femení començat en vocal la primera síl·laba del qual és àtona: l'apòstrof, carinyo, l'apòstrof!! I després em dones totes les lliçons que vulguis.

12:38 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

sa d reconeixer k la tal helena es una mica inutil eh...

4:04 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Hi ha un article d'en Sala-i-Martin que parla de tot això de Suècia: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/suecia/suecia.htm

2:29 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Em sembla que tots els d'aquí presents ja ens sabem de memòria els articles del dr. Sala.

1:45 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

"...ortografia és un mot femení no començat en a/i..."

5:13 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici