Prou

Diumenge a França han de triar entre dos socialdemòcrates, això és tot. En Sarkozy fa veure que és més autoritari en coses com la immigració i l'ordre públic i la Ségolène, que dubto que s'hagués plantat on és ara si no fos dona, és més autoritària en la restricció d'una de les llibertats més elementals de l'ésser humà: l'econòmica. Si fos francès votaria en Sarkozy perquè em sembla més intel·ligent, però que ningú no s'enganyi, no és liberal.

De totes maneres, últimament tinc la sensació que els liberals, a Europa, ens hauríem d'abstenir sempre i en tot lloc, per no fer el joc al sistema endogàmic i putrefacte que ofega des de fa anys un continent en la més trista i lamentable de les mediocritats, una maquinària incapaç de desfer-se d'aquesta ridícula veneració per l'Estat del Benestar i el govern omnipresent i paternalista, que desconfia de la iniciativa individual i condemna als emprenedors i als que tenen talent i ganes de fer les coses bé a carregar amb la llosa dels mediocres i els ganduls, que expolia el producte de la teva suor, el fruit del teu sacrifici diari i les precioses hores del teu temps en benefici d'un bé comú que ningú no sap on és ni se l'espera per sopar. I cada dia és més gran la manipulació a què t'han de sotmetre perquè segueixis acceptant que cada any uns buròcrates que no t'han presentat mai s'emportin la meitat del teu sou o dels teus beneficis i els gastin en els projectes que com a conseqüència de la propaganda que ells mateixos orquestren i paguen amb els teus diners, amb els diners que no podràs fer servir per comprar la bicicleta del teu fill o per pagar-li la carrera als Estats Units, tu mateix t'arribes a creure que són necessaris.

Emprenedors del món, uniu-vos. No hi teniu res més a perdre que les vostres cadenes.

Sí, avui estic cabrejat, suposo que hi deu tenir a veure el fet que ja tinc data per tornar a Barcelona i donar per acabat [la primera part de] l'exili americà.