Busy afternoon
D'esquerra a dreta: el present i el futur de l'economia.
Una de les coses que més greu em saben d'abandonar Boston a finals de mes és el fet de perdre la possibilitat que tens aquí de trobar-te les ments més privilegiades del planeta sortint del labavo o debatent el futur de l'economia mundial a quatre parades de metro de casa teva. Aquesta tarda a Harvard debatien l'Alan Blinder (Princeton) i en Jagdish Baghwati (Columbia) sobre els efectes de l'offshoring per l'economia dels Estats Units en les properes dècades. Entre el públic, un grapat de cadires a la meva esquerra, ni més ni menys que el cèlebre Greg Mankiw, autor del llibre d'introducció a l'economia més utilitzat a les facultats de tot el món i d'un manual de macroeconomia que bé el podrien fer candidat a un parell de premis Nobel: el d'economia i el de literatura. A més de ser autor d'un blog amb més de 40.000 visites diàries i ex cap del Council of Economic Advisors del president Bush. Ah, i Thesis advisor, a principis dels noranta, d'un jove català candidat a PhD de Harvard... Xavier Sala-i-Martín, segur que els sonarà.
Una de les coses que més greu em saben d'abandonar Boston a finals de mes és el fet de perdre la possibilitat que tens aquí de trobar-te les ments més privilegiades del planeta sortint del labavo o debatent el futur de l'economia mundial a quatre parades de metro de casa teva. Aquesta tarda a Harvard debatien l'Alan Blinder (Princeton) i en Jagdish Baghwati (Columbia) sobre els efectes de l'offshoring per l'economia dels Estats Units en les properes dècades. Entre el públic, un grapat de cadires a la meva esquerra, ni més ni menys que el cèlebre Greg Mankiw, autor del llibre d'introducció a l'economia més utilitzat a les facultats de tot el món i d'un manual de macroeconomia que bé el podrien fer candidat a un parell de premis Nobel: el d'economia i el de literatura. A més de ser autor d'un blog amb més de 40.000 visites diàries i ex cap del Council of Economic Advisors del president Bush. Ah, i Thesis advisor, a principis dels noranta, d'un jove català candidat a PhD de Harvard... Xavier Sala-i-Martín, segur que els sonarà.
Al descans he aprofitat per acostar-m'hi i intercanviar-hi quatre formalitats, moment que la Lucy ha immortalitzat a la foto de dalt. He de confessar que mentre l'anava a saludar estava terriblement nerviós. La impressió que m'ha deixat el catedràtic, a part de la seva alçada considerable (de fet és més alt que jo, fa prop de 2 metres) i el seu notable encorbament d'espatlles, és la d'un home summament simpàtic, afable i cordial, amb una enorme passió per la seva feina.. i que no sap ben bé on posar els braços quan s'està dret. Per cert, m'agradaria que algú estudiés la correlació entre la dimensió de les mans (o si volen la proporció d'aquesta dimensió respecte les dimensions del cos) i les possibilitats d'èxit a la carrera acadèmica. Les seves són molt grans, també.
enviat per El Director a la/es
12:00 a. m.
9 comentaris:
no se qui sera millor economista xo s'ha de reconeixer que tu ets molt mes guapo...
Si em permets una pregunta una mica malèvola, Jordi: donat que l'eficiència només demana que no intervinguem ni posem obstacles als generadors de riquesa, doncs el mercat ja se n'ocupa i s'autorregula, pots dir-me de què serveixen els economistes i les ments privilegiades que treballen en aquesta branca de la política? Quina classe de ciència fan, més enllà de la predictiva, i de què els val aquesta si, en base als seus propis principis, no estan legitimats per a prescriure res als altres? Però si es tracta tan sols d'aturar el socialisme doctrinari dels dirigents, aleshores ens calen dirigents liberals, no economistes liberals.
"La impressió que m'ha deixat el catedràtic, a part de la seva alçada considerable (de fet és més alt que jo, fa prop de 2 metres)"
ni que fossis Roberto Dueñas.
ndia irich , l'escola de Chicago qui eren i què signifiquen? Com es disenya la política econóica d'un Estat? Milton qui era? Home els economistes liberals sí que som necessaris... i no solament com a consciència per aturar el socialisme
I dissenyar no és intervenir?
home s'ha de reconèixer, irichc, que el que dius no és cap tonteria...el mateix Larry Summers es comenta que li recomanava a Robert Barro que canviés de professió donada la seva fe en l'autoregulació del mercat. Un dia m'hi posaré...si voleu, mentrestant, llegiu el magnífic llibre del Barro: Nothing is sacred. Explica aquesta anècdota.
Els economistes liberals serveixen per donar arguments sòlids als dirigents liberals.
Sí, aquest d'en Mankiw és bon pavo, li he escrit un parell d'e-mails i sempre me'ls ha respost quasi a l'instant.
Per fi algú com tu reconeix que l'economia no té futur...
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici