Alan Blinder

L'economista de Princeton Alan Blinder parlava l'altre dia de la necessitat d'enfortir la xarxa de seguretat pública (safety net) als Estats Units per cobrir els perjudicats per l'obertura al comerç internacional. El catedràtic és un orador astutíssim, molt efectiu, seductor i eloquent en tots els seus arguments. Si no ho he entès malament, venia a acceptar que el lliure comerç és globalment positiu per l'economia americana; ara bé, els ajustos necessaris derivats del desplaçament de l'avantatge comparatiu en determinades activitats a d'altres països i per tant la pèrdua de llocs de treball en aquests sectors, requeriran una intensa inversió en capital humà (ie: educació) per evitar que importants bosses de població quedin fora de joc, així com una notable previsió en assegurances i programes diversos per garantir una transició soportable a tots els treballadors que veuran afectades les seves condicions de treball (o que el perdran, molts d'ells). La part positiva de la seva exposició em sembla més o menys raonable. Però després d'explicar meravellosament com funciona el món...alehop! la conclusió normativa: l'Estat s'ha d'ocupar de tot plegat. Programes de reciclatge professional públics, assegurances per la pèrdua de feina (el que serien prestacions d'atur) públiques, plans governamentals per fer front al desplaçament de llocs de treball a d'altres països, etc. En resum: més Estat, més poder per polítics i buròcrates de tota classe. Però el cas és que per la segona part de la conferència no calia un economista de primer nivell com Blinder, perquè el que proposa no té res a veure amb analisis econòmics robustos, en definitiva, amb la ciència econòmica que justifica l'assistència a una conferència d'un catedràtic d'economia (com és el cas de la primera part, la positiva, descriptiva o com li vulguin dir) sinó amb els principis ètics que regeixen el comportament de cadascú, i aquí tant valen els d'un catedràtic de Princeton com els de la caixera del Dunkin Donuts, que en aquest cas semblen coincidir, o els del Director de l'Estable, que van per altres camins. Vull dir que no hi ha cap connexió lògica entre la descripció de com funciona l'economia mundial que fa el catedràtic i la prescripció normativa de més Estat, més programes públics, etc. que astutament deriva el senyor Blinder.

Aquí va la meva conclusió, valent-me de l'analisi del professor Blinder: La globalització augmenta el risc de perdre la feina? Doncs estalvia, educa't, contracta una assegurança o no facis res i a veure què passa, tu mateix. S'imaginen un gèoleg exposant davant l'audiència de Harvard la constatació d'un risc de terratremòls molt elevat de cara a la propera dècada, per concloure, minuts després, que l'Estat ha de comprar tots els edificis en risc i fer-se'n responsable, per si de cas? Un tal Hayek parlava del Camí de la servitud...tot és qüestió d'anar cedint parcel·les de la teva llibertat a papa-Estat. I sempre pel teu bé, no cal dir-ho.