dijous, de desembre 07, 2006

Fiscus iudaicus

El fiscus iudaicus, introduit per l'Emperador Vespasià l'any 70 d.C., era l'impost especial que tots els jueus havien de pagar a la Roma clàssica. En principi servia per finançar el temple de Júpiter a la capital de l'Imperi. Humiliant.
Tant el pagaven jueus de naixement com conversos i el zel en el seu cobrament era extremament rigorós. L'autor romà Suetoni recorda com en una ocasió els recaptadors de l'impost inspeccionaven el penis d'un home per comprovar si estava o no circumcidat i si l'home era, per tant, susceptible de ser gravat amb el fiscus iudaicus o no.
Una autèntica aberració, estarem d'acord. Ningú amb dos dits de front defensaria avui en dia la introducció d'un impost especial pels membres d'un subgrup de la població, o si voleu, que els membres de determinat subgrup paguin més impostos per ser-ho, ja siguin els jueus, els calbs, els llestos, els de dretes o els d'esquerres. Amb una sola excepció: els rics.
L'impost progressiu sobre la renda, introduit per la socialdemocràcia occidental, és, a la pràctica, un impost especial sobre tots els ciutadans amb rendes elevades. Us sembla una aberració?
Per què jo, pel fet de cobrar 20.000 € anuals, he de pagar només un 10 % de la meva renda i en canvi el director general de Telefonica, amb un sou de diversos milions d'Euros, n'ha de pagar el 45 %?
La idea del fiscus iudaicus és: si ets membre d'un determinat subgrup de població (els jueus) tenim dret a cobrar-te més impostos.
La idea del fisc socialdemòcrata és: si ets membre d'un determinat subgrup de població (els que perceben rendes elevades) tenim dret a cobrar-te més impostos. Diferències?
El primer que em respongui que la renda és elecció i ser jueu, en canvi, no ho pots escollir, guix al cap. Responc per endavant:
1. Resposta ex concessis: Si ser ric és qüestió d'elecció, també ho és necessàriament ser pobre (el seu complementari si parlem de conjunts). Per tant, quin sentit té aleshores la redistribució si els rics i els pobres ho són perquè així ho han escollit?
2. Resposta ad rem: el fiscus iudaicus també es cobrava als conversos al judaisme. Estarem d'acord que ho escollien ells això, no?
Una altra objecció pot venir per la via utilitarista: l'Estat necessita diners per fer coses que estem d'acord que eleven el benestar global (suposant que existeixi tal cosa) i l'única manera d'aconseguir-los és cobrant més als rics.
La meva resposta: Impost sobre el consum.
Més diferències entre el fiscus iudaicus i l'impost progressiu sobre la renda, sisplau, estic impacient.

8 comentaris:

Anonymous Alberto ha dit...

O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat.

5:56 p. m.  
Anonymous Sr Laporta ha dit...

Ohhhhhhhh brillant

10:26 p. m.  
Anonymous alberto ha dit...

L'impost progressiu està fonamentat en un sistema de valors concret que prima l'equitat i s'empara en la teoria de la utilitat decreixent dels diners , mentres que l'impost "fiscus iudaicus" només podia estar fonamentat per prejudicis.

10:53 p. m.  
Anonymous Sr Laporta ha dit...

Que ens expliqui el senyor Duc què ente per la teoria de la utilitat decreixent dels diners i si aquesta justifica l'espoli per part de l'estat.

1:26 a. m.  
Anonymous laura r ha dit...

jordi podries dedicar la teva genialitat a coses millors no creus? t'obsesiones amb l'estat de benestar.

1:50 a. m.  
Blogger El Director de Les Lleixes ha dit...

Segueixo pensant diferències...impossible trobar-ne.

3:39 a. m.  
Blogger Freddy ha dit...

Jo si que hi trobo diferències. L'impost pregressiu està justificat teòricamente en el principi de igualtat, una de quines manifestacions és tractar desigualment als desiguals. Com que efectivament, tal com explica l'Alberto, la funció d'utilitat dels diners no és constant sino decreixent (100 euros adicionals proveeixen de menys utilitat a un ric que la mateixa quantitat a un pobre) la càrrega impositiva, per ser equivalent, ha de ser percentualment més alta quan les rendes son més elevades. El problema el veig més aviat situat en un altra terreny: la progressivitat desincentiva l'esforç per guanyar diners. Precisament perque després de l'impost la utilitat que et donarà el benefici marginal no justificarà l'intensitat de l'esforç (hores treballades, risc...) necessari per obtenir-lo. De fet la gent tendeix a buscar un punt d'equilibri i probablement aixó provoca una pèrdua irrecuperable d'eficiència.
Taxar als jueus (o als gais, o als alts) per la seva condició és un tracte desigual sense justificació perque el criteri de rellevància que es pren en compte no está relacionat amb la discriminació que s'imposa.

2:56 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Demà resposta a tots.

6:48 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici