Respostes

M'ha sorprès l'èxit de convocatòria del post d'ahir. Destaco algunes respostes:

"L'activitat de l'Estat en la provisió de certs béns o serveis no és comparable amb l'activitat del mercat perquè el mercat retribueix als individus d'acord amb la seva capacitat de produir béns o serveis que altres estiguin disposats a pagar, mentre que l'Estat es relaciona amb els ciutadans considerats com subjectes de drets fonamentals (llibertat, igualtat de drets, dret a l'educació, a la sanitat, etc) que han de ser proveïts universalment amb independència de la capacitat econòmica." Alfred Font

Magistral. Es nota qui és el professor.

De totes maneres només volia apuntar el següent: no per deixar aquests serveis (als quals podem estar d'acord que tothom té dret independentment de la capacitat econòmica de cadascú) en mans de l'Estat, ens assegurem que aquests es proveiran adequadament; de fet és molt possible que no sigui així. La meva intenció no era demostrar que l'Estat no els ha de garantir sinó fer notar que és molt possible que fracassi en l'intent d'assumir directament la seva provisió (escoles i hospitals propietat de l'Estat, per exemple) com fracassaria si intentés satisfer directament la demanda de tomàquets, pastanagues o d'aliments en general (que també estarem d'acord que són imprescindibles). Es pot pensar en mecanismes que garanteixin l'accés de tothom a aquests serveis (aquest és l'objectiu) sense necessitat que sigui l'Estat mateix qui els ofereixi (xec escolar, sanitari). Potser l'analogia era una mica forçada, però la intenció era fer notar la dificultat que té l'Estat per prendre decisions adequades per satisfer les necessitats individuals.

L'Annalí, de primer d'economia, s'ha molestat a contestar i es nota que li interessa el tema, encara que de moment se li nota l'esquerranositat per totes bandes.

He de confessar que no estic massa familiaritzat amb els detalls de l'obra de Pearson (m'imagino que et deus referir a H.W. Pearson: "La economia sin excedente: crítica de una teoría del desarrollo").

Pel que fa a la prova formal de la superioritat general del mercat respecte l'Estat en la satisfacció de les necessitats i desitjos individuals en la majoria de supòsits, qualsevol manual d'introducció a l'economia és suficient (sempre, és clar, que acceptis els postulats fonamentals de la teoria econòmica neoclàssica). A mi m'agrada molt el del Gregory Mankiw ("Principles of Economics") que suposo que feu servir aquest any també.

De la resposta de l'amic Ferran hi ha coses que se m'escapen, la veritat. Què vol dir que el preu del tomàquet ha d'estar al servei del mercat? Filòsofs i [futurs] economistes, pel que sembla, entenem aquests conceptes de maneres molt diferents.

L'Albert com sempre brillant, aquella brillantor que tan molesta quan ens ataca el catalanisme.

Em queda, a mi, la impressió que sempre que es qüestiona la conveniència que l'Estat proveixi directament un servei (i això és simplement el que faig al post anterior) se'ns acusa d'afavorir guetos i discriminació. No, no: el que jo dic és que anem amb compte, perquè l'Estat no són més que persones amb les limitacions habituals que tenim tots (i no oblidem que també es mouen per incentius, com tu i com jo).

No estic en contra de l'accés universal a l'educació primària i secundària o a la Sanitat, però em preocupa que es malbaratin recursos (de tothom, i que a sobre hem de cedir coactivament) per mala gestió, cosa extremadament probable quan és l'Estat qui se n'encarrega directament. Per acabar tenint una educació de les pitjors del món occidental, al cap i a la fi.