dimarts, de novembre 28, 2006

Respostes

M'ha sorprès l'èxit de convocatòria del post d'ahir. Destaco algunes respostes:
"L'activitat de l'Estat en la provisió de certs béns o serveis no és comparable amb l'activitat del mercat perquè el mercat retribueix als individus d'acord amb la seva capacitat de produir béns o serveis que altres estiguin disposats a pagar, mentre que l'Estat es relaciona amb els ciutadans considerats com subjectes de drets fonamentals (llibertat, igualtat de drets, dret a l'educació, a la sanitat, etc) que han de ser proveïts universalment amb independència de la capacitat econòmica." Alfred Font
Magistral. Es nota qui és el professor.
De totes maneres només volia apuntar el següent: no per deixar aquests serveis (als quals podem estar d'acord que tothom té dret independentment de la capacitat econòmica de cadascú) en mans de l'Estat, ens assegurem que aquests es proveiran adequadament; de fet és molt possible que no sigui així. La meva intenció no era demostrar que l'Estat no els ha de garantir sinó fer notar que és molt possible que fracassi en l'intent d'assumir directament la seva provisió (escoles i hospitals propietat de l'Estat, per exemple) com fracassaria si intentés satisfer directament la demanda de tomàquets, pastanagues o d'aliments en general (que també estarem d'acord que són imprescindibles). Es pot pensar en mecanismes que garanteixin l'accés de tothom a aquests serveis (aquest és l'objectiu) sense necessitat que sigui l'Estat mateix qui els ofereixi (xec escolar, sanitari). Potser l'analogia era una mica forçada, però la intenció era fer notar la dificultat que té l'Estat per prendre decisions adequades per satisfer les necessitats individuals.
L'Annalí, de primer d'economia, s'ha molestat a contestar i es nota que li interessa el tema, encara que de moment se li nota l'esquerranositat per totes bandes.
He de confessar que no estic massa familiaritzat amb els detalls de l'obra de Pearson (m'imagino que et deus referir a H.W. Pearson: "La economia sin excedente: crítica de una teoría del desarrollo").
Pel que fa a la prova formal de la superioritat general del mercat respecte l'Estat en la satisfacció de les necessitats i desitjos individuals en la majoria de supòsits, qualsevol manual d'introducció a l'economia és suficient (sempre, és clar, que acceptis els postulats fonamentals de la teoria econòmica neoclàssica). A mi m'agrada molt el del Gregory Mankiw ("Principles of Economics") que suposo que feu servir aquest any també.
De la resposta de l'amic Ferran hi ha coses que se m'escapen, la veritat. Què vol dir que el preu del tomàquet ha d'estar al servei del mercat? Filòsofs i [futurs] economistes, pel que sembla, entenem aquests conceptes de maneres molt diferents.
L'Albert com sempre brillant, aquella brillantor que tan molesta quan ens ataca el catalanisme.
Em queda, a mi, la impressió que sempre que es qüestiona la conveniència que l'Estat proveixi directament un servei (i això és simplement el que faig al post anterior) se'ns acusa d'afavorir guetos i discriminació. No, no: el que jo dic és que anem amb compte, perquè l'Estat no són més que persones amb les limitacions habituals que tenim tots (i no oblidem que també es mouen per incentius, com tu i com jo).
No estic en contra de l'accés universal a l'educació primària i secundària o a la Sanitat, però em preocupa que es malbaratin recursos (de tothom, i que a sobre hem de cedir coactivament) per mala gestió, cosa extremadament probable quan és l'Estat qui se n'encarrega directament. Per acabar tenint una educació de les pitjors del món occidental, al cap i a la fi.

4 comentaris:

Blogger El Regidor ha dit...

Ei Jordi! Avui m'he emportat la decepció del matí quan he vist que un inmens comentari que vaig fer ahir a les 2 de la matinada (llarguíssim com de costum) no ha sortit publicat. Algun error informàtic perquè vaig fer el mateix procediment de sempre.

En fí, ara no em posaré a escriure'l altre cop perquè hi deia masses coses (també com de costum).

De totes maneres m'agradaria algun dia poder parlar amb tu i amb el Raül (bé, el sèquit del ND també hi és convidat, per descomptat... però vigileu que en voldria sortir viu...) ja que últimament tinc alguns dubtes sobre l'Estat però de la mateixa manera tinc encara més dubtes sobre el liberalisme en sí. Qui millor que voslatres, fervents defensos del liberalisme, per a satisfer les meves incògnites?!

Apa doncs! Salutacions cordials des del Terrat!

Guillem.

11:08 a. m.  
Blogger ferrancab ha dit...

Quan deia que el preu del tomàquet ha d'estar al servei del mercat volia dir, i molt mal dit -demano disculpes- que és la llei de la oferta i la demanda la que l'ha de determinar. Acceptem, per tant, que malgrat menjar sigui imprescindible, algún dia no podrem pagar el preu dels tomàquets i menjarem una altra cosa. Pretenia destacar que aquesta lògica no és aplicable a l'educació o la sanitat ja que, sigui de la forma que sigui, l'Estat ha de garantir que tothom hi tingui accés. Em temo que el meu comentari és absolutament prescindible després de llegir el d'Alfred Font. Només per acabar, no crec que ens poguem permetre el luxe d'acceptar que filòsofs i economistes entenem els conceptes de manera molt diferent. Crec que és bàsic que en una discusió els conceptes estiguin clars, per això lamento la poca claredat del meu comentari i per això l'he intentat aclarir en la mesura del possible.
Salut!

1:00 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Ferran, és evident que els teus comentaris són tota una lliçó d'honestedat en la discussió. Estaria bé que algun d'aquests comentaristes anònims n'aprenguessin alguna cosa. Dit això, dedueixo que estem d'acord, de fet: l'Estat ha de garantir que tothom tingui accés a determinats serveis, que no vol dir, lògicament, que els hagi de proveir directament. I en com solucionar la garantia i provisió d'aquests de la millor manera possible em sembla que hi ha el debat realment interessant.

6:13 p. m.  
Blogger Annalí ha dit...

Hola Jordi, gràcies per la resposta. Ja hem llegiré detingudament el Mankiw. De moment hi ha diverses coses amb les que no hi estic d'acord o que no acabo d'entendre bè. La propera setmana tractaré de fer un post sobre el llibre...
Segurment les frases que posaré a continuació seràn objecte de tot tipu d'atacs pero seré valenta...
Per què donem per suposat que l'Estat no ofereix uns bons serveis? I si és així, perquè no en lloc de treure-li les competències directament, analitzem els punts on falla i tractem de superar-los? De fet, al mercat sí que se li dona aquest aventatge i no es diu que el mercat no és eficient perquè té "fallos de mercado" sinó que se li dona confiança i es tracten de solucionar els seus punts dèbils.

3:04 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici