Coherència
Us semblaria correcte que un estudiant de segon de medecina, incapaç de receptar simples antibiòtics per falta dels coneixements necessaris, ocupés el lloc de cirurjà principal en un transplantament de cor?
Si estem d'acord que l'Estat no ha de tenir, per exemple, restaurants ni supermercats, vist que no és capaç de superar els resultats del mercat en la provisió dels béns que s'hi ofereixen, com és, aleshores, que permetem que tingui escoles i hospitals? Què ens fa pensar que serà capaç de proveir adequadament béns de tantíssima importància com l'educació i la sanitat quan no el considerem ni tant sols apte per satisfer amb més èxit que el mercat la demanda de patates i pastanagues?
Idees benvingudes.
enviat per El Director a la/es
7:00 a. m.
10 comentaris:
Com m'agradaria que cada cop hi hagués menys gent com tu!!!!
La qüestió, qüestió que considero central en tots els debats sobre educació que no es fan en aquest país, és si l'educació ha d'estar al servei del mercat com no dubto que ho ha d'estar el preu del tomàquet.
Ja fa temps que ho venim dient i la sol·lució és una de sola i és molt clara: Privatització!
Jordi: M'agradaria molt saber quina mesura fas servir per medir la superioritat dels resultalts del mercat respecte als de l'Estat. En política econòmica, l'eficiencia ( mesurada amb l'excedent, com ho fa Pearson) és un factor important a considerar, però l'equitat tambè n'és un i el mercat per sí sol no aconsegueix el repartiment equitatiu. Pel que fa a l'educaió, no hi ha elements objectius de evaluació de resultats. L'unic que se m'acut dir respecte aquest tema és que segurament augmentaria la diversitat en l'oferta però en aquell cas no es crearin guetos? quina possibilitat real tindria una persona nascuda en un estrat social baix de escollir la seva educació? aquesta separació casi estructural de la població no provacaria discriminació?... Crec que es un tema extraordinàriament complex que té molts factors asociats (o externalitats com dieu el noeliberals) i que no seria correcte analitzar-lo només des de un punt de vista econòmic.
Benvolgut Jordi, hi haurien una quants aspectes a discutir, que només apunto:
L'activitat de l'Estat en la provisió de certs béns o serveis no és comparable amb l'activitat del mercat perque el mercat retribueix als individus d'acord amb la seva capacitat de produir béns o serveis que altres estiguin disposats a pagar, metre que l'Estat es relaciona amb els ciutadans considerats com subjectes de drets fonamentals (llibertat, igualtat de drets, dret a l'educació, a la sanitat etc) que han de ser proveïts universalment amb independència de la capacitat econòmica.
El mercat no pot produir equitat ni bens publics ni recursos comuns perque, com saps molt millor que jo, el mercat només pot produir bens de quin aprofitament sigui possible excloure a qui no els pagui.
Quan es parla de la eficiència del mercat no es diu exactament de qué s'està parlant. Els agents econòmics privats son més eficients en la obtenció de beneficis, però no necessàriament en la prestació del servei.
M'aturo de moment.....
i què? vull dir que a que treu plantejar-se si l'estat ha de proveir de sanitat i educació. Jo d'entrada crec que sí, que és necessari però no per això s'ha de fer la vida impossible a la privada o concertada. de fet, cada família que porta el seu fill a la privada genera un estalvi a l'estat. Si et paques una mutua ( recomanat) no fas us de la SS...
Bé ja m'he perdut com sempre. El cas, oi que no desapareixerà a curt o mig termini? doncs no cal donar-hi voltes, em sembla més eficient.
Pels comentaris que veig per aquí, sembla que no us interessi la poca qualitat del sistema educatiu, però a mi sí. L'eficiència sí és un element indispensable per analitzar l'educació i la sanitat.
Oi que volem que ens ensenyin bé? Oi que volem que ens atenguin bé quan tenim un problema de salut?
L'estat pot intentar participar el mínim posible i intentar contribuir a minimitzar aquestes desigualtats (xecs, crèdits favorables,...).
El teu post es titula coherència i potser que comencis tu a tenir-ne una mica. En primer lloc, la teva línia argumental és francament perversa, doncs comences dient que "estem d'acord que l'Estat no ha de tenir, per exemple, restaurants ni supermercats". Doncs no, no estem d'acord. En alguns estats on l'índex de pobresa és molt alt, s'ha demostrat que és positiu establir menjadors estatals per paliar la fam (cas de llibre: Lula i el seu programa "fam zero"). Però, tot i acceptant que "estem d'acord que l'Estat no ha de tenir, per exemple, restaurants ni supermercats", la teva línia argumentativa esdevé cada vegada més perversa, ja que hi ha una diferència molt important entre l'educació de les persones i els seus hàbits de consum. La diferència és que els hàbits de consum són diferents en cada persona i, per aquest motiu, el mercat ho regula millor doncs ofereix més varietat. L'educació, en canvi, ha de ser igual per a tothom si de debó ens importa la justícia. Aquest és el motiu pel qual l'estat s'ha d'encarregar de l'educació: Garantir la igualtat d'oportunitats.
Mira anònim, no t'ho prenguis com res personal, però la veritat és que no dius més que bajanades, francament. Si vols que et respongui concretament alguna d'aquestes bestieses firma els comentaris, almenys.
No ens coneixem personalment. He arribat en aquest blog per casualitat.
Finalment, et remeto una pàgina web on es parla del millor sistema educatiu actual (segons l'informe PISA):
http://en.wikipedia.org/wiki/Education_in_Finland
Evidentment, no segueix cap de les receptes neoliberals que tu proposes.
Per cert, suposo que no et vas descuidar de felicitar el general Pinochet (gran amic de Milton Friedman), l'altre dia va ser el seu aniversari.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici