Biologia evolutiva: menysprear-se

Els que em coneixeu ja esteu al corrent de la meva passió per les explicacions evolutives, sempre tan elegants, tan mal vistes.

És prou evident: la biologia evolutiva és una branca de la microeconomia, o viceversa, encara no n'estic segur. Una cosa la tinc clara, una màxima si voleu: 'si no s'explica amb corbes d'oferta i demanda és que s'explica per la teoria de l'evolució'. Gràcies. En altres temps devia ser una de les ciències contrarrevolucionàries, com la lògica formal, m'imagino.

L'última aventura d'aquests científics agosarats (valgui la redundància) és l'intent d'explicar perquè tots tendim a menysprear-nos, relativament, a l'hora d'aparellar-nos. Sembla que té a veure amb la teoria de l'error-management (gestió de l'error). El cas és que tan homes com dones tendeixen a sobrevalorar l'atracció que els seus rivals, i aquí per rivals s'entén tot membre del mateix sexe, poden inspirar en possibles companys sexuals. La teoria diu que quan cometem un error d'apreciació caiem, intuitivament, en aquell que ens suposa un cost inferior. Una mena de coixí instintiu producte d'anys d'evolució. I és clar, no dubto que aquí, vist el panorama, més val no fiar-se de ningú. És aquella sensació permanent que el teu amic atreu a la teva nòvia o que aquell de la barra és més guapo que tu i no hi tens res a fer, amb la rossa de més enllà. No et preocupis, ells pensen el mateix. I ella també amb les altres, de fet. És un mecanisme similar al que ens permet despertar-nos quan sona el despertador: el cinturó de seguretat de l'espècie, podríem dir-li. Amb això vull dir que no cal que li trenquis la cara a l'amic, de moment. Espera't una mica.

El camp de les relacions amoroses i sexuals, temple per excel·lència de la informació assimètrica, és una autèntica mina per les explicacions d'aquest tipus.

Demà continuaré. Els posts massa llargs ningú no se'ls llegeix, per algun senzill principi de l'evolució de les espècies, m'imagino.