Polèmica

El doctor Paul Irwing, de la Universitat de Manchester, ha de ser un home molt valent. La seva especialitat és la psicologia organitzativa i el seu últim estudi l'ha fet sobre un tema tabú en el panorama científic actual: diferències de coeficient intel·lectual entre sexes.

Si obres la boca en un tema com aquest només pot ser per dir dues coses, a no ser que vulguis cremar eternament a les calderes de l'infern progressista i quedar immediatament inabilitat per ocupar qualsevol càrrec de responsabilitat a la indústria educativa (vegi's el cas de Larry Summers, a qui els seus comentaris al respecte li van costar la presidència de la universitat de Harvard):

'NO hi ha cap diferència, repeteixo: NO hi ha cap diferència', o bé: 'no hi ha cap diferència substancial però sí que és veritat que les dones presenten una lleugera superioritat pel que fa a les habilitats verbals.'

Tot el que no sigui això és pecat.

L'intrèpid professor britànic tècnicament no ha fet cap estudi, sinó un metaestudi. Ha analitzat 22 estudis sobre el tema, que prenien com a mostra, en conjunt, uns 20.000 estudiants universitaris de tot el món. Les conclusions més polèmiques:

Hi ha el doble d'homes que de dones amb un coeficient superior a 120.

Hi ha trenta (!) vegades més homes que dones amb un coeficient superior a 170.

El CI mitjà dels homes és 5 punts superior al de les dones.

Ja està dit, disculpin la grolleria. Tot i això, les dones acostumen a tenir més èxit acadèmic. Aquesta superioritat, però, es va reduint com més alt és el nivell: a l'escola no tenen rival, al primer grau universitari també aconsegueixen, en general, millors resultats (encara que en algunes disciplines ja no és així, sobretot en les ciències exactes i les enginyeries), a doctorat els millors acostumen a ser homes i a nivell de catedràtics (sobretot en disciplines científiques) el domini masculí és incontestable.

El professor no s'atreveix a aventurar-se en les causes d'aquestes diferències. De moment, és clar, ja l'han insultat des de diverses tribunes feministes. I el que li espera.

[Nota: tots aquells que pretenguin atacar-me a mi per la tesi del professor Irwing, estalvieu-vos la feina. No tinc ni idea de si és cert o no, jo, això que diu. Només comento un estudi el resultat del qual m'ha cridat l'atenció. Sembla futil haver-ho de dir a aquestes alçades, però vistos alguns comentaris i mails més val curar-se en salut]