Rutina

Rutina universitària, abans d'exàmens (divendres):

A les 11, Braves al Pikako. Mereixen una capítol a part. Discussió rutinària. No sé com passaríem sense la dosi diària de discussió sobre qualsevol absurditat econòmica amb els col·legues de professió. Sempre és interessant tenir el Carles, marxista ortodox. És un fet que nosaltres, els ultraliberals, si voleu, ens avenim molt més amb els comunistes convençuts que amb els socialdemòcrates moderats. Ho constato cada dia al Pikako. Al Parlament només hi hauria d'haver ultraliberals i comunistes del morro fort. Seria molt més distret, hi hauria un ambient molt més distès, saludable.

A la 1, aperitiu al Passeig Marítim. Sol radiant, màniga curta. Vistes d'una barcelonitat que m'evoca molts matins d'infantesa, principis dels noranta: el Port Olímpic, el mar, les palmeres, el telefèric, Montjuic. La Barcelona immediatament post-Olímpica. Tenia 6 anys i l'àvia em portava a aquests mateixos llocs, amb les mateixes vistes, la mateixa olor. Degoteig constant d'avions sobre el mar; fascinació infantil. Les mateixes preguntes de sempre: on van, àvia? D'on vénen? Penso en quan marxaré jo.

Berenar al Sampaka de Consell de Cent, temple de la xocolata al centre de Barcelona. Dono gràcies perquè existeixi un lloc així a la meva ciutat. Podria enclaustrar-m'hi sense conseqüències especialment greus, em sembla. Tot xocolata, tot seguretat.

Sopar a la Cerveseria d'Or. El lloc més aviat em molesta, molt soroll, poc espai, servei destraler. A l'estil del Heidelberg. Cervesa bona. Una Trappe ben aconseguida i mitja hora recordant Brussel·les i la mítica cerveseria Delirium Tremens, que vam visitar fa pocs mesos. Dues mil varietats de cervesa, una nit sencera amb una rere l'altra, i 1975 encara per provar. Borratxera còsmica i cap a l'aeroport de Charleroi. Low-cost life.

Aquest matí, Congrés de la JNC a Tarragona. Ens fem grans.