XXL

La ministra de Sanitat, una tal Helena Salgado (sospito que de les que ZP va buscar a corre-cuita per complir amb la quota) exigeix a l'empresa Burger King que retiri la publicitat d'una de les seves hamburgueses, la XXL. Es veu que l'hamburguesa en disputa és massa gran i porta massa greix (330 g de carn, dels quals 25 de greix saturat i 971 calories) pels estàndars alimentaris que el ministeri de Sanitat considera desitjables per nosaltres. Sortosament Burger King no n'ha fet ni cas, és clar.

Recordo aquell eslògan que el govern es va inventar quan la cosa anava de perseguir els fumadors: en el fondo sabes que es bueno para ti [deixar de fumar arran de les noves limitacions, s'entén]. Quina por. De tant en tant també s'inventen campanyes de promoció de l'exercici físic, contra l'alcohol, a favor de la dieta mediterrània i similars bajanades. Els anglosaxons en diuen Nanny State (Estat mainadera) d'aquest Estat paternalista que es creu amb el dret i fins i tot el deure de vetllar pels nostres hàbits alimentaris i de salut en general. Van començar amb la prohibició de la publicitat del tabac, després van porquejar el tema de l'alcohol i com alguns ens temíem ara toca furgar en el tema de l'alimentació greixosa. Si aquest és el camí no sembla que estiguem gaire lluny d'un Estat que imposi l'hora d'anar a dormir (podrien fer-ho amb timbres indicatius de l'hora correcta, tallant la llum o d'altres maneres més creatives) o que exigeixi a tothom sortir a córrer 20 minuts cada matí. I és clar, algú hauria de controlar-ho tot això, encara que en el fondo sabemos que es bueno para nosotros.

Sempre que veig coses d'aquestes penso en aquells càstigs que ens posaven a primària, aquells càstigs que ens semblaven tan estúpids però que els mestres i els pares no es cansaven de repetir que en el fons ho feien per nosaltres, pel nostre bé. I quan m'impedien que acabés amb les exitències de xocolata de la casa perquè em faria mal la panxa. Segurament era veritat, en la majoria de casos. Com també és veritat que aleshores teníem 6 anys i ara no. I donat que no se'ns considerava capaços, per la nostra curta edat, de decidir per nosaltres mateixos què ens convenia i què no, se'n responsabilitzaven els pares i en alguns casos l'Estat. No podíem votar, ni firmar, ni treure diners del banc, ni decidir què volíem menjar i què no. Se'ns podria qualificar de minusciutadans.

Deu ser així com ens veu la ministra de Sanitat. La següent mesura, per pura i simple coherència, hauria de ser la revocació del dret a vot. Com es pot pretendre que algú incapaç de decidir per ell mateix què li convé menjar participi en l'elecció de la línia política del país? Alguns consideren que la publicitat de la XXL porta la gent a menjar productes indesitjabes. Bé, a mi em sembla que la publicitat electoral del Partit Comunista (aquest que ara es fa dir Iniciativa-etc) porta la gent a votar partits indesitjables. N'exigim la retirada, també?

Per cert, algú ha llegit 1984?

Proposta de treball de camp: comparativa Un món feliç d'Aldoux Huxley i Boletín Oficial del Estado del govern Zapatero.