Pornografia i violació

L'accés a la pornografia per Internet comporta més violacions? Per molts guardians morals de dretes i esquerres la resposta sembla ser que sí. Per això pretenen posar traves a determinades pàgines porno, limitar-ne l'accés, acusar-ne els responsables d'humiliar la dona, etc, etc. En definitiva, fidels a la més elemental llei de l'economia, pujar-ne el preu (no en el sentit estrictament monetari, s'entén) per reduir-ne la demanda. Són gent molt pesada.

Tot i no ser-ne del tot conscients, actuen com si consum de pornografia i violació fossin dos béns complementaris. La lògica que segueixen és la següent: pugem el preu de la pornografia, per tant en reduim la demanda i necessàriament aconseguim reduir la quantitat demandada del bé complementari (violació), l'objectiu final en teoria.

Malament. El professor Todd Kendall, de la Universitat de Clemson, ha comprovat empíricament que pornografia i violació responen més aviat al model de béns substitutius.

Concretament la seva hipotesi és que l'accés a Internet redueix el nombre de violacions perquè Internet facilita l'accés a la pornografia. La correlació entre accés a Internet i disminució del nombre de violacions és molt clara: "A 10 percent increase in Net access yields about a 7.3 percent decrease in reported rapes" diu l'estudi.

Aquesta correlació no es troba en cap altre tipus de delicte. Una altra dada interessant reforça encara més la hipotesi de la substituibilitat pornografia/violació:

La correlació és molt més forta en el grup d'edat dels 15 als 19 anys. No cal ser massa perspicaç per veure que aquest grup d'edat és el que depèn més d'Internet per accedir a la pornografia.

Vaja, que és molt més fàcil clicar la creueta de l'extrem superior dret de la pantalla quan entren els pares a casa que no guardar a cuita-corrents un grapat de revistes porno en un calaix de l'habitació.

Aquests pesats de dreta i esquerra que vetllen pel nostre benestar limitant-nos l'accés a webs porno o vetant el festival de cine eròtic farien bé de quedar-se a casa surcant l'oceà cibernètic. Sempre poden recalar en cèlebres illes de la repressió com www.alcatrazhistory.com. Potser hi ha sort i resulta que consumir webs sobre repressió serveix com a substitutiu de la voluntat de repressió del vici dels altres. I no emprenyin més, home.