Milton Friedman

Milton Friedman va morir ahir a San Francisco.

Una mostra de tot el que ens ha deixat:

Estic a favor d’abaixar impostos sota qualsevol circumstància, per qualsevol excusa, per qualsevol motiu.

La responsabilitat social de les empreses és maximitzar beneficis.

La inflació és sempre i en tot lloc un fenomen monetari en el sentit que només es pot donar per un increment més ràpid de la quantitat de diner que de producció.

La inflació és l’única forma impositiva que no necessita una llei.


Hi ha quatre maneres de gastar els diners: gastar els teus diners en tu mateix. Quan ho fas, realment vigiles què fas i mires de treure’n el màxim profit. També pots gastar els teus diners en algú altre, per exemple, fent un regal. Bé, aleshores potser no et preocupes tan pel contingut del regal, però mires molt el cost. Una altra opció és gastar els diners d’algú altre en tu mateix. En aquest cas segur que sopes bé. Finalment, pots gastar els diners d’algú en algú altre. Què passa? No t’importa ni quant gastes ni què en treus. Ni són teus ni te’ls gastes per tu. Això és el govern. I així es gestiona el 40 % de la nostra renda. [ell parla dels Estats Units, en el nostre cas és encara pitjor]

Una de les principals fonts d’objeccions a l’economia del lliure mercat és precisament que dóna a la gent allò que volen enlloc d’allò que un grup particular de gent decideix que han de voler. Rere la majoria d’arguments contra el lliure mercat s’hi troba una manca de fe en la llibertat mateixa.

Els governs mai no aprenen, només les persones aprenen.

Un dels més grans errors és jutjar les polítiques i els programes per les seves intencions i no pels seus resultats.

És cert, no tenim una necessitat desesperada de créixer. Tenim un desig desesperat de créixer.

Allò que no està prohibit a Suècia, és obligatori.