Ciutadans

Avui tenia 11 mails exactament iguals a la bústia d'entrada. Assumpte: Ciutadans.

El correu bàsicament consta d'una llista d'improperis contra els dirigents d'aquest partit i en especial contra el senyor Ivan Tubau, a qui acusen ni més ni menys que d'assetjador sexual. Desconec exactament els detalls de la carrera de Tubau com a professor de la UAB, però el que sé del cert és que no ha estat mai condemnat per cap tribunal per res que s'assembli a l'assetjament sexual, de fet per res en absolut. Simplement, segons diuen, se li va obrir un expedient intern que es va acabar arxivant sense cap conseqüència per l'expedientat per la inconsistència de les acusacions d'una alumna. Tot plegat m'ha semblat repugnant, francament. Això d'enviar mails a tort i a dret propagant rumors absolutament ridículs contra un senyor amb l'únic objectiu d'humiliar-lo i desacreditar-lo a ell i al seu partit és una tàctica que diu molt poc a favor de qui la practica. Si la gran crítica a Ciutadans és que un dels fundadors va mirar un dia el cul d'una alumna o va fer un comentari sobre la seva boca a la classe més val que ho deixem córrer. És d'una misèria moral absoluta.

No puc amagar una certa simpatia per aquest nou partit i més veient el tracte que rep i previsiblement rebrà per part de l'establishment polític i mediatic català. Que jo sàpiga aquests senyors l'únic pecat que han comès és el de tenir unes idees determinades, constituir-se en partit polític i concórrer a unes eleccions amb un èxit notable per algú de fora del sistema polític establert. A molts us sembla vergonyós tenir diputats al Parlament de Catalunya obertament espanyolistes (segons ells simplement antinacionalistes). Molt bé, a mi també em sembla vergonyós tenir no només diputats sinó membres del govern comunistes confessos i no per això envio mails titllant-los d'assetjadors sexuals ni coses per l'estil. Amb aquest estil tan barroer potser haurem de començar a pensar que tenen una certa raó quan parlen de la situació política asfixiant que tenim aquí. De fet, em sembla molt positiu que entri aire nou a l'enrarit ambient del palau de la Ciutadella, tot i que les meves preferència anaven per un altre tipus de renovació. Quedi clar que detesto profundament les pretensions dels Ciutadans d'acabar amb la immersió lingüística en català a l'ensenyament o de fomentar això que ells anomenen bilingüísme, que acostuma a voler dir parlar en castellà. Els puc considerar deshonestos intel·lectualment per algunes coses que defensen o simplement adversaris polítics, però de cap manera puc anar proclamant alegrement que són assetjadors sexuals. No fem més el ridícul, per l'amor de Déu.