dilluns, de novembre 20, 2006

Informatius

Bush assisteix a la cimera Àsia-Pacífic, que aquest any toca celebrar al Vietnam. TV3 informa dels suposats fracassos diplomàtics del president nord-americà i acte seguit ens col·loquen 2 minuts d'informació sobre els efectes del gas taronja (utilitzat per l'exèrcit dels Estats Units durant la guerra del Vietnam de fa 30 anys) sobre la població vietnamita. Hi abunden detalls gràfics morbosos, imatges de nens amb malformacions i una veu en off que va cantant dades sobre els mals del gas i com els nord-americans n'abusaven per cremar hectàrees senceres de selva i deixar el camí lliure per l'avanç de l'infanteria i els bombardeigs de l'aviació.
La notícia era, em pensava jo, que a la cimera Àsia-Pacífic (on, entre molts d'altres, hi assistia el president dels Estats Units) no s'havia arribat a un acord per abordar d'una manera o d'una altra el problema nuclear de Corea del Nord ni, de fet, s'havia arribat a cap acord substancial, com tampoc és massa estrany que succeixi en aquest tipus de trobades de màxim nivell.
Doncs resulta que la televisió de Catalunya dedica més temps a parlar dels efectes d'aquest gas en una guerra de fa 30 anys que als resultats de la cimera. Però a què ve això del gas taronja ara? Quina és la notícia, exactament? Que a principis dels 70 l'exèrcit nord-americà va utilitzar un gas (cosa que no nega ningú i se sap des de sempre) altament tòxic a la guerra contra el Vietnam del Nord? Això és una notícia per posar en portada del telenotícies del dia 19 de novembre de 2006?
Cada vegada que el president del govern Espanyol visiti un país llatinoamericà dedicaran 2 minuts, acte seguit, a parlar del genocidi dels indígenes americans? Cada vegada que un primer ministre britànic visiti Berlín dedicaran un reportage als 300.000 morts del bombardeig aliat de Dresde? Sempre que la cancellera Merkel viatgi a Madrid ens parlaran del bombardeig de Gernika?
A mi francament em sembla repugnant que cada vegada que un president dels Estats Units viatja al Vietnam o al Japó, els senyors de tv3 hagin d'acompanyar la notícia amb un reportatge del gas taronja o la bomba d'Hiroshima. Notícies, senyors, notícies, no lliçons de pseudohistòria demagògica cada dos per tres.

3 comentaris:

Blogger El Director de Les Lleixes ha dit...

Algú hauria d'explicar a aquesta gentola dels informatius de TV3 que, la famosa nena que corria nua per un camí de cabres després d'un atac amb napalm (Kim Phuc) viu avui exiliada al Canadá després de ser usada com propaganda comunista. Propaganda que, per cert, no hauria calgut si en aquella época TV3 ja hagués iniciat el seu camí.

1:10 a. m.  
Blogger El Regidor ha dit...

Estic d'acord en que no s'han d'unir notícies que aparentment no tenen res a veure, però a mi em sembla perfecte que es critiquin els errors del passat, ja siguin propis o aliens.

No cal fer-ho aprofitant que parles d'un país o persona en concret, però si en programes de l'estil 30 minuts o altres.

Dius que son coses que ja se saben però jo et pregunto: Qui les sap? És una tasca important la de mantenir fresques les notícies, per molt velles que siguin, si han tingut transcendència. És com si em diguessis que no cal dir cada dia que la gent es mor de gana perquè tothom ho sap.

Sembla que et faci més mal el fet que critiquin als estimats EEUU que no pas el fet de que uneixin notícies sense ralació. Hauríes fet el mateix article si la notícia hagués estat d'un nou atac israelita i acte seguit haguéssin posat imatges del genocidi jueu?

En fi, que jo crec que la història no està per a oblidar-la i que moltes vegades a les televisions aprofiten els horaris amb més audiència per a ficar allò que en un 30 minuts es mira la meitat de la gent.

Que sigui bó o dolent, home, és més aviat dolent.

Que es piquin més amb EEUU que amb altres... això depen de si quan sents les paraules "Estats Units" se t'encen una alarma.

2:52 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Amic regidor, em sembla que està clar que la intenció de tv3 no és mantenir fresca cap notícia per amor a la veritat històrica sinó desacreditar els Estats Units a cada ocasió que es presenta. I evidentment que em semblaria fora de lloc parlar de l'holocaust cada vegada que surt un canceller alemany a la televisió, per exemple.

6:22 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici