Diners (II)

Dissabte, sopant, vaig exposar la meva 'teoria moral del diner', modèstia a part (la mateixa que ja vaig exposar aquí mateix). Vista la reacció dels comensals, es fa patent la necessitat de delimitar amb més precisió els contorns d'una afirmació tan fàcil de mal interpretar i manipular. Dic: donar euros a algú és una manera de certificar que aquest algú t'ha fet o donat quelcom que volies. Simplement això. Estem d'acord, suposo. No m'imagino algú pagant perquè el torturin, d'entrada.
Aquests euros, al seu torn, els has aconseguit perquè un tercer ha considerat també que li donaves (bé) o feies (servei) quelcom que volia (li proporcionaves utilitat o benestar) i així es va teixint una immensa teranyina d'intercanvis de difícil visualització. És l'esquelet de l'economia moderna (i de la de sempre, suposo) amb les articulacions lubricades amb aquests certificats (els diners) de validesa garantida.
Això és tot el que dic, res més: si guanyes diners és perquè emets benestar i això és difícilment discutible.
Aquí ve la fal·làcia primera que m'intenten col·locar per contestar-me - Home, Jordi, però hi ha gent que fa coses útils i desitjables (escriptors, filòsofs, altres artistes, etc) i no guanyen diners-
Bé, sí i què? No cal dir que això no té res a veure amb el que jo dic. Observem l'absurd següent: si guanyes un partit de futbol, has marcat com a mínim un gol. Resposta indignada: - Home, Jordi, però l'altre dia amb l'equip de la Facultat vam marcar 2 gols i no vam guanyar -
A veure si en entenem, jo no dic que si aportes benestar guanyis diners necessàriament, com no dic que si marques com a mínim un gol guanyes el partit, ens entenem suposo. La implicació només funciona en sentit invers. Lògica elemental.
És evident que hi ha persones que aporten grans coses a la societat i no perceben rendes estratosfèriques, però això no vol dir que els que sí que guanyen diners no hagin aportat utilitat efectiva a molta gent i en molta quantitat i això és senzillament el que jo dic, res més.