Gràcies
Michael Schumacher va tancar ahir al Brasil la seva carrera a la Fórmula 1.
15 anys que quedaran a gravats a les ments de tots els aficionats del motor durant dècades i dècades. El pilot més important de la història deixa la Fórmula 1 radicalment diferent de com la va trobar aquell inesperat cap de setmana de setembre de 1991, al circuit belga de Spa-Francorchamps. Jo tenia 4 anys, ara en tinc 19. La meva vida conscient l'he passat seguint cada 15 dies els progressos del pilot alemany i la seva despedida m'impregna d'una inevitable sensació de final d'etapa, fins i tot personal. Al cap i a la fi és el pilot de la meva infantesa i adolescència, amb qui he crescut veient totes curses des del sofà de Torredembarra. Finalment em deixa. La vulneració d'aquest ordre immutable, de naturalesa pràcticament monàrquica, un substrat que no ha variat mentre jo passava del parvulari a la primària, de la primària a la secundària i fins a la Universitat. En el temps i en l'espai, perquè en qualsevol lloc del món era fàcil trobar-se amb algú i iniciar-se parlant de l'admiració pel Kàiser. Quantes amistats internacionals no han nascut, no s'han engendrat, per acte de la grandesa del pilot de Kerpen...
Cada 2 diumenges el ritual era el mateix i això sempre és tranquil·litzador: seure al sofà al migdia i emocionar-se amb l'èpica que Schumacher sempre dóna a les seves victòries, però també a les seves derrotes. Una cursa seva no deixa mai indiferent, sempre té un missatge, alguna cosa per explicar. Amb Alonso i companyia és diferent, guanyen com qui resol un problema de matemàtiques: només hi ha una solució, si la trobes bé i sinó t'has equivocat. Schumacher, tant si guanyava com si perdia, era el protagonista indiscutible de la cursa i poques cròniques recordo que no fossin un intent, simplement, d'explicar perquè havia o no havia guanyat Schumacher. Era ell qui fornia un esport com aquest de la necessaria dimensió moral que el salvava de la més absoluta banalitat. Ja veurem com ens en sortim ara.
Amb Schumacher també vaig tenir la possibilitat de publicar el primer text fora dels murs de l'estimat Estable, a la web del Salvador Sostres.
Gràcies Michael.
15 anys que quedaran a gravats a les ments de tots els aficionats del motor durant dècades i dècades. El pilot més important de la història deixa la Fórmula 1 radicalment diferent de com la va trobar aquell inesperat cap de setmana de setembre de 1991, al circuit belga de Spa-Francorchamps. Jo tenia 4 anys, ara en tinc 19. La meva vida conscient l'he passat seguint cada 15 dies els progressos del pilot alemany i la seva despedida m'impregna d'una inevitable sensació de final d'etapa, fins i tot personal. Al cap i a la fi és el pilot de la meva infantesa i adolescència, amb qui he crescut veient totes curses des del sofà de Torredembarra. Finalment em deixa. La vulneració d'aquest ordre immutable, de naturalesa pràcticament monàrquica, un substrat que no ha variat mentre jo passava del parvulari a la primària, de la primària a la secundària i fins a la Universitat. En el temps i en l'espai, perquè en qualsevol lloc del món era fàcil trobar-se amb algú i iniciar-se parlant de l'admiració pel Kàiser. Quantes amistats internacionals no han nascut, no s'han engendrat, per acte de la grandesa del pilot de Kerpen...
Cada 2 diumenges el ritual era el mateix i això sempre és tranquil·litzador: seure al sofà al migdia i emocionar-se amb l'èpica que Schumacher sempre dóna a les seves victòries, però també a les seves derrotes. Una cursa seva no deixa mai indiferent, sempre té un missatge, alguna cosa per explicar. Amb Alonso i companyia és diferent, guanyen com qui resol un problema de matemàtiques: només hi ha una solució, si la trobes bé i sinó t'has equivocat. Schumacher, tant si guanyava com si perdia, era el protagonista indiscutible de la cursa i poques cròniques recordo que no fossin un intent, simplement, d'explicar perquè havia o no havia guanyat Schumacher. Era ell qui fornia un esport com aquest de la necessaria dimensió moral que el salvava de la més absoluta banalitat. Ja veurem com ens en sortim ara.
Amb Schumacher també vaig tenir la possibilitat de publicar el primer text fora dels murs de l'estimat Estable, a la web del Salvador Sostres.
Gràcies Michael.
enviat per El Director a la/es
7:00 a. m.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici