Debat

Del debat d'aquesta nit, quatre coses:

Artur Mas: Home, Artur, calia que em recordéssis davant de tothom que ets de centreesquerra? Que CiU no és més que un partit socialdemòcrata qualsevol? Aquesta humiliació feia falta? No havíem quedat que no en parlaríem fins després de les eleccions, per no fer-me dubtar del meu vot? Mira que anava predisposat a votar-vos, però cada dia m'ho poses més complicat. Per compensar-ho amb el catalanisme aviat hauràs de proclamar l'Estat Català o no sortiran els números.

De totes maneres s'ha de dir que l'Artur Mas ha fet un gran paper al debat d'avui. És cert que l'únic debat d'una certa alçada que es podia establir era amb l'altre candidat no d'esquerres (de moment deixem-ho així), lògicament. I aquí el rival era d'entitat. Els atacs al tripartit, tot i ser senzills, han quedat ben travats. Entre Montilla i Mas, deixant a banda les ideologies, no hi ha discussió possible: Artur Mas.

José Montilla: comença a preocupar-me sincerament la possibilitat que aquest home arribi a presidir la Generalitat. Ja no només pel fet que sigui sociata, que ja se sap com està el país, sinó per ell personalment, per la incapacitat que ha demostrat una vegada rere l'altra durant el debat per dir res d'una mínima profunditat. Llegia o recitava tota l'estona quatre principis que li havien deixat preparats els capos del partit i prou, sense respondre directament a res i sense aclarir mai res, però no per astúcia, em temo, sinó per pura inutilitat. És molt gros que en tot el partit dels socialistes de Catalunya no hi hagi ni un sol membre que pugui ser millor candidat (i, esperem que no, president). No em puc imaginar el Pepe intenant una rèplica a l'Artur Mas al Parlament o negociant res amb cap altre polític espanyol. Francament alarmant, tocarà vigilar.

Josep Lluís Carod-Rovira: Hi era?

Josep Piqué: com sempre, el millor. Veient el debat, honestament no podria fer altra cosa que votar-lo. Després tenim això del catalanisme, d'Espanya, que ho complica tot.

La raó que tapa l'instint, com en tantes altres coses, i m'impedeix votar-lo.

L'únic dels presents que s'ha definit com de centredreta i liberal-conservador. Juntament amb Mas l'únic que s'eleva per sobre de la mediocritat imperant en la política catalana. Josep Piqué sempre dóna un toc d'alçada, sempre anima el debat amb la seva providencial agilitat i perspicàcia. M'encantaria poder-lo votar tranquil. Però és un preu més que hem de pagar per ser una nació ocupada.

Joan Saura: comunista.

Josep Cuní: Aprovat.