dimarts, d’octubre 17, 2006

En fi

El ridícul de Montilla ahir a la Vanguardia. Això és tot el que ens pot oferir com a president de la Generalitat: un home incapaç de respondre cap pregunta que no tingui prèviament pactada, incapaç d'enfrontar-se cara a cara amb les seves decisions i el seu passat, defugint la profunditat, escapant-se sempre per l'anècdota, pel legalisme. D'una mediocritat desesperant, tot ell. La impotència el porta a insultar l'entrevistador i abandonar l'entrevista al cap de 17 minuts. Un home acostumat als periodistes mansos amb els de la seva corda, a les preguntes pel lluiment, a les passejades pels mercats de Cornellà, als plens dels Ajuntaments del Baix Llobregat o de la Diputació de Barcelona, els Consells de les Ministres de ZP, en definitiva, un home que no s'ha hagut de barallar mai amb ningú d'una certa alçada intel·lectual, no ha jugat mai amb els grans. Arriba Sala-i-Martín i 17 minuts és tot el que pot resistir: "Toni, marxem", és l'única frase digne d'esment. Tota la resta una papilla intel·lectual insípida que només els paladars més gruixuts es podran empassar.

1 comentaris:

Blogger El Regidor ha dit...

En fi...
MONTILLA: Trist, molt trist.
XSM: Gran, molt gran.

4:26 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici