dimecres, d’octubre 18, 2006

Cura d'humilitat

Sovint no escric més que tonteries.
No entenc pràcticament res de la filosofia hegeliana que figura que estudio, encara que a classe faci cara d'interès crític.
Habitualment em costa hores resoldre problemes de teoria econòmica o de matemàtiques.
Fa anys que no milloro jugant a tennis i veig com van passant per davant els més joves. Altres esports, més val deixar-ho córrer.
Parlar de sexe és pura demagògia.
Davant la gent important acostumo a quedar-me en silenci, amb cara d'estúpid o les dues coses a la vegada.
No he llegit, si dic la veritat, res digne d'esment al llarg de la meva vida.
De música no en tinc ni idea i d'altres modalitats artístiques millor que ni les esmenti, no fos cas que m'equivoqués.
Discuteixo només amb gent que sé segur que en saben molt menys que jo, amb l'únic objectiu de demostrar una suposada (i per alguns acceptada) capacitat argumentativa. La majoria d'arguments que faig servir són falsos o parcialment manipulats. No resisitiren cap anàlisi seriós, això segur.
Sóc excepcionalment tímid.
No sé cuinar absolutament res.
No sé conduir.
La son m'impedeix molts dies anar a la Universitat.
A classe no em concentro pràcticament mai, la ment sempre ocupada amb qualsevol cosa menys el tema que s'explica. A casa tampoc.
Tinc bastanta facilitat per caure malament a la gent, per despertar hostilitat.
I em començo a preguntar, finalment, si serveixo per alguna cosa en concret.

2 comentaris:

Anonymous Pau L. ha dit...

Home, almenys tens el Proficiency.

Fes un parell de canvis (Hegel per Història i tennis per futbol)i aquest article el subscric jo.

6:55 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Pels quatre articles que he llegit encaixes bastant amb la descripció, sobretot la part de que els teus arguments no aguantarien cap análisi seriós ;)

7:39 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici