Amén
Sala-i-Martín acaba d'un tall net i precís amb la prestesa contradicció entre ser liberal i nacionalista:
"Un liberal vol reduir la influència de l'Estat sobre els individus. Un nacionalista vol compartir l'Estat amb un determinat grup de persones i no amb un altre. Per tant, primer s'escull el grup amb qui comparteixes allò públic i després que el tamany d'allò públic ha de ser el més petit possible. Dos plans diferents que no tenen res a veure, com ser gras i ser del Barça."
Avui a "La Vanguardia", enmig de l'entrevista a Josep Piqué.
"Un liberal vol reduir la influència de l'Estat sobre els individus. Un nacionalista vol compartir l'Estat amb un determinat grup de persones i no amb un altre. Per tant, primer s'escull el grup amb qui comparteixes allò públic i després que el tamany d'allò públic ha de ser el més petit possible. Dos plans diferents que no tenen res a veure, com ser gras i ser del Barça."
Avui a "La Vanguardia", enmig de l'entrevista a Josep Piqué.
enviat per El Director a la/es
6:59 a. m.
7 comentaris:
Aquesta afirmació es certa. La contradicció, com diu el senyor Piqué, arriba en la aplicació pràctica del nacionalisme.
Arriba quan hipoteques els drets individuals (per exemple, educació en l'idioma matern) per uns suposats drets col.lectius (seguint amb l'exemple, "l'educació a Catalunya ha de ser en català, perquè aquest es el seu idioma vehicular")de quelcom abstracte.
EN quan a l'entrevista, crec que Sala i Martí discuteix amb el senyor Piqué aprofitant-se de la seva posició d'entrevistador que li otorga una certa avantatge alhora de dirigir la conversa.
En resum, potser seria més precís parlar de no-contradicció entre independentisme (en sentit estricte: no-dependència administrativa) i liberalisme però sí, en canvi, entre liberalisme i nacionalisme, entès en el sentit identitari, de foment de determinades pràctiques col·lectives diferenciades perquè formen part d'una tradició cultural, lingüística, etc.
Sala-i-Martín sembla utilitzar la definició d'independentisme (concepte político-administratiu) per descriure el nacionalisme (concepte més aviat sociocultural i perdó per la paraula), hi estic d'acord.
Jo crec que en l'entrevista els 2 tenen raó. L'afirmació de XSM és correcta en el sentit que si s'entén el nacionalisme com la voluntat de compartir l'Estat amb una comunitat determinada aquest és perfectament compatible amb el liberalisme.
La resposta de Piqué és igualment certa: jo no conec ningú aquí a Catalunya que cregui que el nacionalisme es basa en això. Ben al contrari, la majoria de nacionalistes catalans reclamen l'avantpasició de la comunitat, de la terra i de la història als interessos individuals, gens liberal, és clar.
Per altra banda, l'exemple del Royán careix de sentit. Si tenim una xarxa d'escoles públiques amb més d'un 60% dels alumnes i pretenguessim fer vehiculars en l'ensenyament ambdues llengües, la despesa de l'administració gairebé es multiplicaria per 2. Em sembla molt rebé que es defensi l'increment de la despesa de l'administració, però a mi no m'hi trobaran.
Al Sr. Director:
Em sembla que independentisme i nacionalisme identitari son conceptes totalment lligats.
El primer té la raó de ser en el segon. Quin sentit tindria sinó independenditzar-se? Estrictament econòmic?
Es poden intentar separar aquests dos conceptes, però ens estarem allunyant de la realitat.
Al Sr. Laporta:
Ja dones per suposat aleshores que no es fan els dos idiomes per una questió purament d'eficiència? Si és així: per què un idioma i no l'altre?
En qualsevol cas, això de que costaria el doble és una fal.làcia. No entenc per què s'ha de multiplicar per 2 la despesa administrativa. No estariem pagant el doble de profesors, ni habilitant el doble de aules, ni ensenyant al doble d'alumnes.
Home, s'ha de reconèixer que l'Albert té raó amb el tema de la despesa. El nombre d'estudiants seria el mateix i el de professors també, la despesa, per tant, no veig perquè hauria d'augmentar. L'argument de la despesa és el que fan servir per impedir que es parli català a organismes internacionals, però no estem parlant de fer traducció simultània de les classes, cosa que sí que sortiria bastant cara.
El tema de la separació independentisme/nacionalisme, no veig que sigui cap absurd ser independentista i no-nacionalista ni vicerversa. Una de les coses que hauríem de decidir un cop fóssim independents és quins, si és que alguns, valors comuns s'han de fomentar i aquí entraria en joc el nacionalisme o no-nacionalisme. És veritat que sovint el nacionalisme dóna una justificació, una base, a les reivindicacions independentistes, però això no vol dir que no es puguin separar, lògicament.
Sr. Director:
Entenc la seva postura. Els dos conceptes son separables conceptualment, mais se'm fà molt difícil aplicar-los al món real puis que jo sempre he entès l'independentisme com el límit en infinit del nacionalisme.
Sempre és un orgull que dos dels més alts dirigents del Nucli Dur, l'un empresari i l'altre escriptor, trobin un petit forat a la seva apretada agenda (plena de sopars amb gran personalitats del país), per poder conversar amb un servidor =D
Anem a fer pedagogia:
Tenim una classe de 30 alumnes.
10 volen estudiar en català.
20 volen estudiar en castellà.
Si només tenim una classe...
N'hem de fer una altra-->hem de contractar més professors!
Quants centres públics disposen només d'una línia per curs? Segons la generalitat 2.100 (font dpt d'ensenyament)
Un professor de primària sol cobrar uns 1200e.
Primària i secundària i batxillerat sumen 12 cursos. 12*2100=25.200 cursos a catalunya
Imaginem que hem de contractar, pel cap baix 2 professors per les noves aules (alters assignatures es podrien cobrir amb els professors ja existents), sense comptar la despeses d'hores extra pels altres professors...: 1200e*2=2.400e per curs al mes
2400e * 25.200= 60.480.000e/mes en despesa de professorat
En una lesgislatura (4 anys) això suposen
3000 MILIONS D'EUROS.
Això, repeteixo, no inclou les despeses en hores extra per altres professors, ni l'habilitació de noves aules, ni el finançament per part de l'administració que també requeririen (en menor mesura) els centres concertats.
Sr director, entenc que la seva abundosa situació econòmica li permet afirmar que 3000 milions d'euros no signifiquen gran cosa, però per la meva butxaca sí.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici