dilluns, d’octubre 09, 2006

Desigualtat

A Història Econòmica parlàvem l'altre dia de la desigualtat en la distribució de la renda al món. Interessant, però hi ha una cosa que sempre m'intriga molt quan ens alliçonen sobre això: l'obsessió dels economistes per utilitzar com a unitat bàsica d'estudi els països. És a dir, agafen un grup de països o continents, calculen per cadascun la renda mitjana (o mediana, poc importa aquí), el creixement econòmic i demogràfic, els comparen entre ells com si fossin cadascun un individu i descobreixen que les diferències, mirades així, han crescut. Alehop! ja tenim la conclusió: la desigualtat al món ha augmentat en les últimes dècades. Ni jo mateix m'atreviria amb un fal·làcia d'aquest calibre.
D'entrada és urgent fer una primera objecció, acceptant de moment la utilització de mitjanes a seques: què passa amb la població de cada país? Namíbia, amb 1,8 milions d'habitants, creix un 0,5 % i la Xina, amb 1.300 milions d'habitants, creix un 9%. Amb aquesta metodologia, el creixement mitjà seria d'un 4,75%. Una mica absurd, al meu parer. I molt més difícil reduir desigualtats si resulta que els 2 països pobres que més progressen, la Xina i la Índia, que sumen entre els 2 uns 2.000 milions de persones, no són més que 2 individus d'un univers de centenars, on es barregen i queden ràpidament anul·lats pels dramàtics casos d'infinitat de petits països africans.
Si tan els agrada utilitzar mesures sintètiques, com la mitjana, fem-ho bé: multipliquem el 9% xinès pels 1.300 milions de persones que l'han fet possible i el mateix amb el 0,5% namibià amb els 1,8 milions. Tornant a dividir pels 1301,8 milions de persones totals, surt un creixement mitjà personal del 8,988%. Déu n'hi do el canvi, tenint en compte que la realitat és exactament la mateixa.
Ara bé, qualsevol persona veurà de seguida que fins i tot amb aquest enfocament podem treure unes conclusions completament equivocades sobre la desigualtat. Utilitzant la mitjana d'un país per deduir com evoluciona la desigualtat de renda al món implica assumir una distribució interna absolutament uniforma. És a dir, cada xinès ha d'haver augmentat la seva renda en un 9% i cada namibià en un 0,5%. Si no és així no té cap sentit anunciar res sobre evolució de la desigualtat, perquè no podem saber-ho, no en tenim ni idea, ens falta informació. Quina? Fàcil: l'evolució de la distribució de la renda entre els individus dins del país. Perquè al cap i a la fi, el que de veritat deu importar, m'imagino, és la desigualtat entre individus i no entre entitats impersonals com els estats, no?
Imaginem que a la Xina el creixement del 9% és atribuïble, íntegrament, a l'1% més ric de la població, mentre la resta de xinesos veuen reduïda la seva renda lleument (no és el cas, evidentment). Quin sentit tindria parlar de reducció de la desigualtat en aquesta situació? El mateix que parlar d'un món cada vegada més pobre i desigual, com fan alguns dia si dia també: cap ni un.

1 comentaris:

Anonymous Sala-Martín ha dit...

Ja tens llicència?

Em sembla que hauré de patentar els meus articles.

Tot i així, em donc la raó.

11:17 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici