Els negres de la Rambla
He treballat, fins ara, 3 mesos i l'Estat m'ha confiscat 453 €. A uns 8,5 € l'hora standard això surt a unes 53 hores de feina. He treballat 53 hores a canvi de no res, per donar tot el fruit de la meva feina a una entitat abstracta i farcida de buròcrates com l'Estat. De treballar a canvi de res en altres èpoques se'n deia esclavatge. No sé quin dret humà era que esmentava el dret a gaudir del fruit del teu treball i la prohibició per part de tercers d'expropiar-t'ho. Un altre dia en parlaré més en detall d'aquest robatori en tota regla.
Després et venen la moto dels serveis que en traiem de l'Estat: seguretat, ordre, justícia, seguretat social, educació, etc.
A Espanya el monstre públic gestiona recursos per valor del 40 % del PIB. Una barbaritat. I amb tot aquest dineral, aquests bilions d'euros, és absolutament incapaç de complir les seves funcions més elementals: la seguretat, per exemple.
L'altra nit passejava per la Rambla plàcidament, després de prendre unes copes, i ens vam entretenir un moment abans d'arribar a Canaletes. Parlant i rient en un moment vaig notar com disminuïa el pes de la meva butxaca sobtadament. Em giro sobresaltat i només trobo un negre de 2 metres amb indumentària talment sortida d'un videoclip de hip-hop qualsevol. FAig un esforç sobrehumà per pensar de forma políticament correcta i recordar les condicions adverses, la deseperació, les pateres i bla bla bla. Fracasso. - Negres dels collons!- és l'únic que aconsegueixo articular. M'acaben de fotre la cartera. Gràcies a la immediatesa del diagnòstic i a les habilitats persuasives molt superiors a les meves d'una amiga aconsgeuim recuperar la cartera. Nosaltres sols. La policia ni se l'ha vista ni se l'espera per la zona i no deu ser que no sàpiguen que cada nit es concentren a la zona autèntiques ordes de negres i moros amb l'únic objectiu de robar carteres. Per això serveixen els milers de milions d'Euros que l'Estat dilapida cada any, perquè quan et foten la cartera te les hagis d'enginyar per recuperar-la tot sol.
No els demanem que posin coets en òrbita ni que ens envïin de vacances a la lluna, però em pensava que el pacte era que jo feia veure que no mirava mentre em fotien la meitat de la nòmina i ells s'encarregaven de vetllar perquè jo pogués circular tranquil·lament pel carrer, sabent que fora d'ells mateixos, de l'Estat, ningú més no em robaria. Una mica a l'estil protecció de la mafia, és veritat.
Alguns diuen que a l'Estat li concedim el monopoli de la força, jo m'inclino per dir que el que li concedim és el monopoli del robatori, més aviat.
Greu error, el monstre en qüestió està massa ocupat pagant educació superior pública per analfabets funcionals, que com a inversió surt menys rendible que agafar sacs de bitllets direcatment i portar-los al forn crematori, per preocupar-se de nimietats tant poc sexys com la seguretat ciutadana.
Vista la confiança que podem dipositar en les institucions públiques, almenys en aquest país, el que cada vegada tinc més clar és que tant bon punt pugui em trauré el permís d'armes i si arribo a tenir prou diners em contractaré seguretat privada, l'única que mereix aquest nom. I si algú pretén entrar-me a casa que sàpiga que pot deixar-hi la pell.
No hi ha dret més sagrat, des del punt de vista de l'actuació dels poders públics, que el de la propietat privada, la base de tot un ordre que ens ha fet sortir de la cova i construir Manhattan. I deixin de malgastar els meus diners, cony.
Després et venen la moto dels serveis que en traiem de l'Estat: seguretat, ordre, justícia, seguretat social, educació, etc.
A Espanya el monstre públic gestiona recursos per valor del 40 % del PIB. Una barbaritat. I amb tot aquest dineral, aquests bilions d'euros, és absolutament incapaç de complir les seves funcions més elementals: la seguretat, per exemple.
L'altra nit passejava per la Rambla plàcidament, després de prendre unes copes, i ens vam entretenir un moment abans d'arribar a Canaletes. Parlant i rient en un moment vaig notar com disminuïa el pes de la meva butxaca sobtadament. Em giro sobresaltat i només trobo un negre de 2 metres amb indumentària talment sortida d'un videoclip de hip-hop qualsevol. FAig un esforç sobrehumà per pensar de forma políticament correcta i recordar les condicions adverses, la deseperació, les pateres i bla bla bla. Fracasso. - Negres dels collons!- és l'únic que aconsegueixo articular. M'acaben de fotre la cartera. Gràcies a la immediatesa del diagnòstic i a les habilitats persuasives molt superiors a les meves d'una amiga aconsgeuim recuperar la cartera. Nosaltres sols. La policia ni se l'ha vista ni se l'espera per la zona i no deu ser que no sàpiguen que cada nit es concentren a la zona autèntiques ordes de negres i moros amb l'únic objectiu de robar carteres. Per això serveixen els milers de milions d'Euros que l'Estat dilapida cada any, perquè quan et foten la cartera te les hagis d'enginyar per recuperar-la tot sol.
No els demanem que posin coets en òrbita ni que ens envïin de vacances a la lluna, però em pensava que el pacte era que jo feia veure que no mirava mentre em fotien la meitat de la nòmina i ells s'encarregaven de vetllar perquè jo pogués circular tranquil·lament pel carrer, sabent que fora d'ells mateixos, de l'Estat, ningú més no em robaria. Una mica a l'estil protecció de la mafia, és veritat.
Alguns diuen que a l'Estat li concedim el monopoli de la força, jo m'inclino per dir que el que li concedim és el monopoli del robatori, més aviat.
Greu error, el monstre en qüestió està massa ocupat pagant educació superior pública per analfabets funcionals, que com a inversió surt menys rendible que agafar sacs de bitllets direcatment i portar-los al forn crematori, per preocupar-se de nimietats tant poc sexys com la seguretat ciutadana.
Vista la confiança que podem dipositar en les institucions públiques, almenys en aquest país, el que cada vegada tinc més clar és que tant bon punt pugui em trauré el permís d'armes i si arribo a tenir prou diners em contractaré seguretat privada, l'única que mereix aquest nom. I si algú pretén entrar-me a casa que sàpiga que pot deixar-hi la pell.
No hi ha dret més sagrat, des del punt de vista de l'actuació dels poders públics, que el de la propietat privada, la base de tot un ordre que ens ha fet sortir de la cova i construir Manhattan. I deixin de malgastar els meus diners, cony.
enviat per El Director a la/es
7:00 a. m.
4 comentaris:
Llegir les Lleixes i l’Estable és un constant deja vu. Ni una setmana després del “Bang! Bang” del Raül ens surts amb aquestes.
Per començar, crec que la propietat privada a l’estat espanyol és del tot sòlida. No crec que els negres de la Rambla facin trontollar mai el sistema capitalista. El que sí que és preocupant és aquest dèficit de policies en punts i hores tan espinosos com les Rambles per la nit. La seguretat només consisteix a posar més efectius a la zona. Se’m fa difícil imaginar un cos de seguretat privat voltant pel carrer. Seria un bé col•lectiu que tothom evitaria pagar. La policia ha de ser pública i la única cosa que se’ls hi pot reclamar és més dedicació. En comptes de tanta xavacaneria política, més seguretat.
Sobre això de les pistoles, des de la meva absoluta ignorància en temes jurídics, crec que ja existeix allò que en diuen “en defensa pròpia”. Si entren a casa teva i agredeixes l’agressor, quedes impune de tot el que li pugui passar. La policia sempre arriba tard en aquests casos i no és del tot irracional disposar d’algun mecanisme de defensa.
Però, tot i així, no sé què en faries tu d’una pistola. El que necessites és la Superwoman de la teva amiga.
(PD: sobre els prejudicis que tens sobre la FP, m’agradaria que repassessis les dades sobre l’atur. La FP sol ser més eficient que les universitats públiques (i privades)).
Sí, Sí i mil vegades sí!!Has resumit a la perfeccció l'absurd de l'estat i les seves pràctiques immorals. Et felicito, de debò.
Llarga vida als dejà vus intel·ligents!
Gràcies per obrir una mica més el llum, Jordi.
Més aviat diríem, doncs, que la eficiència de l'Estat a la hora de invertir el seu fons monetari és nefasta, però no pas que la seva funció no sigui vàlida.
Un mal director d'una empresa no vol pas dir que amb un bon director aquella empresa no pogués acabar amb guanys i no pas amb pèrdues.
I sobre això dels cursos de Formació Professional i semblants, pot ser trist o no, però acaben tenint un index d'inserció laboral força més elevat que no pas el dels estudiants universitaris com nosaltres. D'economistes, arquitectes i advocats "se'n necessiten pocs", de paletes, mecànics i lampistes molts.
Així doncs, jo no vull pas que em robin la cartera, per tant, demano un Estat eficient.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici