divendres, d’agost 18, 2006

Majestic

A les 11 entro per la porta giratòria de l'hotel, a Passeig de Gràcia amb València. El luxe és evident d'entrada, no cal buscar massa. Vaig sol i una mica insegur, per allò de saber que no em correspon, ni de bon tros, ser allà dins pel meu nivell de renda i que sempre se'n podrien adonar i incomodar-me amb preguntes destinades a treure la conclusió que és precís que abandoni l'establiment d'immediat. Un intrús, de fet, és com en el fons em sento. Ningú no em diu res, però. Un gir a la dreta i de seguida sóc al bar principal. Me'l miro una mica i el contrast crida l'atenció. La lluminositat i claror de la planta baixa de l'hotel i de cop les tenebres, la cova: un bar. La moqueta fosca ja contrasta vivament amb el marbre claríssim del terra i la sensació és d'entrar en un cau tenebrós, fúnebre. Sembla massa un decorat, cartró posat al bell mig de la planta baixa. De seguida en surto i m'assec en una butaca de davant: sobre un prestatge hi tenen la permsa diària, tot i que amb mancances imperdonables i habituals en llocs així, es veu. Trobo la Vanguardia, l'ABC i el Pais, res més. Descartat el Pais (avui és festa) i la Vanguardia (vull seguir despert), fullejo l'ABC, sempre amb l'esperança de trobar-hi algun article de Valentí Puig. No hi ha hagut sort aquesta vegada. Deu minuts més tard ja arriba el Salvador, acabat d'aterrar de Londres, i puc deixar de fer veure que llegeixo articles que en general no m'interessen més que per passar l'estona morta sense aixecar sospites.
Ascensor fins a la planta 10, l'última, i Barcelona als peus. La terrassa del Majestic em sembla a primer cop d'ull un lloc fantàstic per passar-hi una vetllada d'agost com la d'avui. Les alternatives són escasses, també és cert, però aquí dalt s'hi està molt bé. Passa una fresqueta deliciosa mentre escures gintònics que sort que te'ls fan aquí dalt, perquè a baix no sé si te'ls prendries. A la terrasseta hi ha una piscina molt educada, de tamany just per no molestar i suficient per moure-t'hi amb la mínima gràcia per no quedar-se en banyera grossa. I s'hi lliga, es veu. Amb la torre Agbar de teló de fons, marcant el camí, en les formes, del que tot just vindrà.
A quarts de dues tanquen i cap a Luz de Gas una estona, més gintònics i música que s'agrairia que fos de fons, però s'entossudeix a sortir a superfície, pel que sembla. A les 4 s'acaba la nit, taxi i cap a casa a dormir. Una nit menys per la reobertura del temple. I no ha anat tan malament tampoc.

2 comentaris:

Anonymous El Director de les Lleixes ha dit...

A mi em sembla que a baix no tel's prendries pas, ara bé, la terrasseta és fantàstica.

4:04 p. m.  
Blogger El Regidor ha dit...

N'hi han que neixen afortunats, no?

11:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici