diumenge, d’agost 20, 2006

Taxi home (el retrat d'avui)

N'hi ha que encara creiem en coses com l'ordre, els plans i les previsions. Nits com la passada ens posen les coses molt difícils, però. Un dia surts tenint l'absurda idea de sopar, fer com a molt una copa i abans de les 2 ser a casa dormint i arribes a les 5 del matí i enlloc d'un taxista qui condueix el cotxe que et deixa és Xavier Sala-i-Martín. Ingenus.
Després de sopar a la Venta baixem al Drolma, on hem quedat amb l'economista. El ressopó que ens espera supera, a primer cop d'ull, la capacitat d'uns estómacs, en molts casos, sòlida i freqüentment sobrealimentats. El president del Barça no pot passar amb menys, evidentment.
Arribem abans que ell i l'espera és nerviosa i impedeix gaudir amb la intensitat que tocaria d'un moment com aquest. Ser aquí aquesta nit costa de pair, encara.
Minuts més tard entra l'home, acabat d'arribar de l'horror de la llotja de Montjuic, somrient i anunciant la seva condició de president imbatut. És divertit ell, això es veu de seguida. Saluda a tothom i s'asseu ràpidament. Els pernils, formatges i tots els delicisos plats que han preparat comencen a complir la seva funció i són engolits amb admirable rapidesa pels qui minuts abans s'exclamaven de l'excessiva generositat dels encarregats del Majestic. Hipocresia, home. Agafa el següent tall.
Acompanyen la vetllada uns gintònics i una ampolla de xampany que també s'han de sentir realitzats ben aviat.
Els nervis i l'estupefacció de seure en un sofà del Drolma amb ell al costat dificulten notablement l'articulació de sentències amb el mínim significat per esquivar el ridícul, però bé, fas el que pots i intentes simular una certa tranquil·litat, fer bona cara i que no et tremolin les cames. Després d'anys llegint-lo i comentant-lo amb els amics, de voler seguir els seus passos estudiant economia, l'home seu a 2 pams explicant anècdotes divertides i absolutament apassionants sense cansar-se. És capaç d'alternar magistralment afirmacions de profunditat, transcendentals, principis seriosos i d'un nivell i una sofisticació elevadíssims, tot i que sempre perfectament comprensibles, amb anècdotes delicioses rebudes amb sincera hilaritat per tothom. Té una gran capacitat de comunicació, això és un fet, i també l'habilitat de fer passar amb lleugeresa idees subtils, que requereixen una certa reflexió. Les passa amb una gràcia natural que el fa difícil de contradir, com bé aprèn el gran maître del Drolma en poca estona. Un dels millors economistes del món, el meu referent intel·lectual, pràcticament l'únic, del liberalisme a Catalunya, un gegant en tota regla. La seva presència, però, no té res d'inaccessible i de seguida crea un ambient relaxat per on la conversa avança amb tota fluidesa i sense parar-hi gaire atenció. Xavier Sala és un home de tracte sorprenentment agradable, si tenim en compte de qui estem parlant: tot un Catedràtic de Columbia amb sòlides aspiracions al premi Nobel d'Economia.
Tota l'estona és el centre de la conversa i poca cosa pots fer més que escoltar, a ell i en general a la tertúlia que s'organitza amb el Salvador i el Ramon. Quan exposa les seves teories i idees diverses sobre la societat i la llibertat i citant Salvador Sostres: és la veritat que parla en boca seva.
És d'una coherència esfereïdora, pràcticament cap llicència a la demagògia ni a la hipèrbole grollera, sempre rigorós i a la vegada tan summament divertit d'escoltar. Sovint acaba una frase i t'has de reprimir les ganes d'aplaudir perquè el sentit del ridícul segueix de guàrdia. Es fan les 4 i la tensió és exactament la mateixa que al principi i entre confidència, anècdota i la plàcida tertúlia arriba l'hora de marxar, com bé s'encarreguen de fer-nos notar els de l'hotel. Ens podríem quedar dies sencers i encara no acabaríem, però bé, tots tenim límits. L'home és de Cabrera i per primera vegada alguna cosa positiva sembla associar-se a tenir residència a Sant Andreu: no és altre que ell mateix el condemnat a acostar-me a casa.
Ahir arribava a casa en taxi, avui el cotxe el condueix el futur premi Nobel Xavier Sala-i-Martín, no es pot dir que no anem cada dia millor. I ja té collons fer-lo desviar del camí i endinsar-se en la barbarie del suburbi per deixar-te prop de casa. Gràcies, de totes maneres.

1 comentaris:

Anonymous Sr Laporta ha dit...

SS:I l'educació...?
XS:Què passa amb l'educació?Tot privat.
JdT:Bé sí...Amb xecs...
XS:Res de xecs home!
SS:I què han de fer, llavors, els pobres?
XS: Que demanin un crèdit.
SS:I si no se'l poden pagar?
XS: Ves, a la presó.

Brillant.

11:50 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici