L'estafa dels segells i la socialdemocràcia

Faula 1: L'estafa dels segells

Un ciutadà qualsevol, amb l'habitual i legítim afany de guanyar diners sense fotre brot, decideix fer cas de les magnífiques condicions que ofereix Fórum Filatélico per invertir especulativament en segells. La idea és que tu compres uns segells ara i es van revaloritzant cada any. Al cap del temps podràs cobrar, en termes reals, molt més del que hi havies invertit. No es passa d'original, tampoc. Aquest sistema, però, descansa en dues premisses de dubtosa validesa: la primera és que efectivament aquests segells es revaloritzin sostingudament durant els propers anys. La segona és que els senyors de Fórum Filatélico no siguin uns xoriços que s'embutxaquin els diners i passin de gestionar eficaçment cap fons filatèlic. La primera és possible que falli però la segona ja és segur que va resultar ser falsa.
Evidentment, però, si de seguida s'hagués vist que els inversors no cobraven un duro l'alarma s'hauria escampat i l'estafa hauria durat ben poc. Aquí entra en joc el procediment mil·lenari que permet cobrir de moment el que és un robatori en tota regla: pagar suposats rendiments a clients de fa temps amb part dels diners que inverteixen els clients de nova captació. Aquí no es ven ni un segell. Simplement uns senyors (els de FF) van cobrant diners i una part els destinen a pagar a uns ciutadans convençuts que disposen d'un sucós pla d'inversió que els va proporcionant rendiments notables sense gaire esforç. Amb els diners que et van deixant ara pagues el que devies abans. Això pot funcionar durant anys, depenent bàsicament de l'èxit en la captació de clients. D'aquí que cada vegada s'oferissin condicions més excepcionals i l'engany era més gran. Si no entraven noves inversions s'acabava la broma. Un cop comences a enganyar ja no ve d'un pam.

Faula 2: L'estafa dels segells (cas pràctic)

El ciutadà anterior, amb l'habitual i legítim cabreix per haver de regalar diners que s'ha guanyat amb la seva suor, decideix, per esquivar la presó, pagar la seva contribució a la seguretat social en un estat d'aquests socials europeus. La idea és que tu pagues una part proporcional (i porgressiva en funció de la renda) del què guanyes i en un futur incert tindràs dret a prestacions com l'atur o les pensions aquestes ridícules. Aquest sistema descansa, però, en dues fal·làcies antològiques, perquè dir-ne premisses és perdre el temps: la primera és que l'Estat gestiona eficientment els recursos i la segona que això encara funcionarà quan siguis tu a qui li toqui cobrar i no pagar. La primera és falsa ja per la pròpia definició dels termes Estat i eficiència i la segona per imperatiu aritmètic.
Si en el cas anterior ens trobàvem amb un cas comparable a deixar la porta oberta perquè t'entrin a robar, aquí ja et roben directament esbotzant la porta i tant és si ets a dins follant amb la secretària o resant un rosari. Els diners te'ls foten i ja pots dir missa. Almenys els senyors del Fórum tenien la gentilesa de deixar-te escollir si volies que t'estafessin o no.
El que fa l'Estat per cobrir aquest assalt als comptes de la gent sense contraprestació immediata és, i suposo que a tots els sonarà, pagar les pensions d'ara amb els diners que paguem els contribuents d'avui. L'estructura és exactament la de l'estafa dels segells, em sembla. Aquí ningú no gestiona res ni inverteix res i el que pagues es gasta immediatament. El normal seria que cadascú tingués el seu pla de pensions i invertís els diners com li semblés oportú o ho posés en mans de professionals, però no, aquí tot es ventila ipso facto per pagar les obligacions presents i l'alternativa és el vestit de ratlles en una cel·la de Can Brians.
L'única diferència és que el senyor Briones, president del Fórum, és a la presó amb els comptes embargats i el president del govern, en canvi, viu al Palau de la Moncloa a sou de tots nosaltres.

Conclusió

Lladres.