Fresqueta

Callen, els molt putes. Sí, sí, ja fa un temps que me'ls miro amb una certa llàstima, pobrets. Tanta propaganda, tanta festa, un juliol tant esplèndid que havien passat, martellejant-nos nit i dia amb les seves absurdes idees sobre el canvi climàtic plenament confirmat per les temperatures absolutament impresentables que ens atormentaven i pam, arriba l'agost i el silenci més sepulcral és tot el que en sento. La festa se'ls acaba. Parlo dels ecologistes, per descomptat. Aquest matí sortia de casa a primera hora i el termòmetre marcava uns irrisòris 19 graus. Fresqueta. És curiós com no se'ls sent bordar darrerament, doncs. Cada any vinga a insistir: récords amunt, récords avall, cada dia més calor, cada any més calor i ara ens arriba l'agost més fresquet dels últims anys i ni una paraula. Un nen entremaliat que després de fer-la ben grossa i de molestar els grans tant com ha pogut, s'adona de les bestieses que ha fet i calla, el molt traïdor, a veure si li carreguen el mort a un altre. Què diueu ara, ecosocialistes dels collons? M'imagino que deveu estar tots amb l'aire acondicionat a tot drap i fotent quilòmetres amunt i avall, a veure si aconseguiu fer pujar la temperatura. Encara que això seria suposar que us creieu les vostres pròpies teories, que ja és molt suposar. Ingenu com sóc, ni als ecologistes us feia tant rucs.
L'avantatge que tenen, però, és el propi de tot dogmatisme. És un virus que va mutant sempre que sigui necessari per adaptar-se a les variacions de la realitat. Mai perd, però, la seva condició de certesa. L'argument vindria a ser una cosa així: Si fa molta calor és per l'efecte hivernacle conseqüència de l'increment d'emissions de Co2 dels últims anys.
Si fa molt fred és per l'efecte hivernacle conseqüencia de l'increment d'emissions de Co2 dels últims anys, que fon el gel polar i frena el corrent del Golf, que escalfa les aigües de l'hemisferi nord.
Si som a l'agost i la temperatura és més o menys agradable és conseqüència, com no podia ser d'altra manera, de les dites emissions, que alteren l'ordre climàtic natural i fan que a l'agost no faci la calor que hauria de fer.
Passi el que passi, doncs, és una prova irrefutable que per culpa del nostre estil de vida malgastador d'energia el món és al límit de l'apocalipsi. Bravo.
Els escèptics com nosaltres, però, celebrem amb joia la relativa caloreta de febrer prenent unes braves amb màniga curta al costat de la Universitat o posant-nos un jerseiet un plàcid vespre d'agost. Si fa fred en parlem amb la calefacció, que d'aquests temes en sap més que ningú i de la calor el col·lega acondicionat sempre se n'ha encarregat sense queixar-se. I d'energia, tanta com en faci falta, que per alguna cosa la paguem.
En el cas que en fes falta més, una potent central nuclear al casc urbà de Cornellà seria la resposta que s'imposaria, per simple lògica.