Nono

L'han obert aquest mateix any: restaurant Nono. Passeig de Gràcia entre Diputació i Consell de Cent. L'altre dia hi sopàrem amb un amic i la principal conclusió és que sempre sap greu llençar diners, sobretot si no te'n sobren.
Se li noten les pretensions, això si. Volen ser originals i el local admeto que pot cridar l'atenció: molt verd per tot arreu i molts angles rectes. Però és clar, figura que és un restaurant, no ho oblidem, i no estaria de més que el menjar aportés alguna coseta, per petita que fos. Sap greu que amb la fantàstica situació que té hagis de menjar-hi tant malament. Hamburguesa amb una espècie de patates ratllades i aglomerades a sota, ben resseques i insípides amb una cerveseta petita i ja són 14 els euros que t'acaben de fotre. L'hamburguesa pròpiament dita no difereix massa d'aquella que a can McDonald's et preparen per 1 €, tot just a l'altra banda del carrer. És d'aquells restaurants que ja t'anuncien a tort i a dret: cuina original, cuina divertida, cuina cosmopolita, etc, etc. I amb cuina de qualitat no passaríem? Hi ha un problema: per fer broma, per ser original, per donar la volta a les coses, cal dominar-les a la perfecció, cal ser-ne un autèntic expert. Ferran Adrià pot ser original, Woody Allen pot ser original tot i que no cal ser tampoc un geni de nivell mundial, és clar. Però home saber una mica de què parles i què fas si que estaria bé, em sembla.
Si sumes malament no pretenguis acabar de descobrir un nou principi fonamental de les ciències exactes. Si ets gandul o pretens forrar-te donant menjar d'una mediocritat exasperant aprofitant-te tant sols del lloc on tens el restaurant, d'acord, però a casa les coses les diem pel seu nom. Estafa.