Andorra

Andorra sembla, aquests dies, un congrés internacional de minyones. Passejant pel carrer principal, el de les botigues, és angoixant la quantitat d'espanyols i francesos amb xandall i bambes o shorts i xancletes que et creues. Sovint viatgen en família: pare, mare i 2 o 3 fills. Per molts és la primera vegada que visiten l'estranger i ho proclamen amb orgull: Yo, pa lo unico que salgo de Epaña, é pa ir a Andorra, a comprá! Bravo. Aprofiten els pocs dies de descans que els donen les empreses on actuen com a assalariats per escapar-se un parell de dies al curiós país pirinenc i gastar allà els 4 € de la paga d'estiu. Tenen preferència per les colònies, en el cas de les dones i les filles, l'alcohol, en el cas dels homes, i l'electrònica, en el cas dels fills. És tot un ritual. Baixar per l'Avinguda de Meritxell, des de la plaça dels Co-prínceps de les Escaldes fins als grans magatzems Pyrenées, a Andorra la Vella. Els viatgers van entrant a cadascuna de les botigues i en molts casos és fàcil creuar-te un mateix exemplar diverses vegades al llarg del dia. Espavilats com són, l'estratègia que segueixen consisteix en fer el recorregut sencer un parell o tres de vegades, no fos cas que se'ls escapés algun detall. La felicitat els arriba, de cop i sense avisar, quan descobreixen un article en una botiga 1 € més barat que a la botiga anterior. Grans mostres sonores de joia anuncien als companys de viatge l'èxit de l'aventura compradora. La vida sembla cobrar sentit immediatament. Orgullosos de la gesta, no poden despitar-se i amb gran astúcia decideixen no comprar, encara. Una reunió d'emergència i la decisió està presa: seguiran a l'aguait, un euro menys podria esperar-los a la següent cantonada. No s'hi val a badar. El dinar el fan ràpid, a qualsevol Pans & Company. El temps és or. A la tarda, ja més relaxats, segueixen escrutant cada racó del masegat carrer andorrà en busca de l'oferta màgica. En el fons sospito que esperen que se'ls pagui alguna cosa per adquirir un article.
A les 8, absolutament rebentats de tot un dia aplicant compulsivament la teoria de l'elecció del consumidor, però no en elegants models matemàtics sinó fotent quilòmetres amunt i avall, el comitè central del viatge decideix finalment que és l'hora de les adquisicions. Els viatgers, doncs, han de córrer cap a la botiga on recorden el preu més baix, passant, pel camí, infinitat de botigues careras amb preus de fins a 2 € més elevats que a la botiga escollida. Un escàndol, certament. A les 8, però, descobreixen amb estupefacció que a Andorra els horaris comercials també emprenyen. Bona nit, doncs.