dissabte, d’agost 05, 2006

Arguments econòmics

La racionalitat econòmica està molt mal vista , on sigui i quan sigui, amb la sola excepció dels economistes, i encara entre aquests, només de determinats corrents.
Utilitzar arguments econòmics per justificar o per explicar decisions o situacions que afecten la societat és molt perillós i fàcil ser acusat ràpidament de feixista, neocon, ultraliberal salvatge o assassí en serie. Provin d'explicar la teoria de l'avantatge comparativa als treballadors d'una fàbrica que tanca perquè a partir d'ara produiran a la Xina. I realment és aquesta l'explicació, no n'hi ha una altra. Poden pensar que és la maldat dels empresaris, és clar, sempre disposats a mortificar els soferts treballadors i com a poder també poden pensar que la terra és plana, si volen. Si s'utilitza un argument físic per justificar la caiguda d'un objecte al ser llançat per una finestra ningú no ho discuteix: la llei de la gravetat.
Si l'empresa ha de maximitzar beneficis, i si no ho fa els accionistes, que són qui ha arriscat els seus diners, hi perden (respecte el que podrien guanyar) i té l'oportunitat de produir a un altre lloc per un preu molt més baix, no té altre remei que fer-ho si vol sobreviure i els directius volen conservar la feina. Què indica aquesta situació? Que els treballadors d'aquí estan fent una feina que podrien fer uns altres més eficientment, per tant deixin a aquests altres que la facin i busquin allò en què són ells més eficients. Al final hi guanya tothom i la situació final és objectivament superior. Les coses són així, agradin o no.
Això seria fruit de l'aplicació d'una racionalitat econòmica, tan odiada per tothom. Es considera quelcom obscè, brut, insensible, fins i tot cruel parlar d'aquesta manera.
Però ben mirat, la contradicció és flagrant: no resultarà que molts odien tan aquest tipus d'arguments perquè són precisament arguments com aquests els que un dia poden acabar justificant que els baixin el sou o que els despedixin?
I què és això sinó un argument econòmic? I de manual.

Criticar la utilització de la racionalitat econòmica des d'una estrictíssima i individualíssima racionalitat econòmica, no està mal com a paradoxa.

Perquè no sembla que es critiqui aquest tipus d'argumentació en defensa d'una veritat superior i universal, ni per cap consideració ètica ni estètica: és per la pura i simple butxaca, que amb aquestes coses no s'hi juga, es veu. Economicisites dels collons! I un poc hipòcrites, també.

3 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Has tardat poc a penjar l'article.

10:55 a. m.  
Blogger ferrancab ha dit...

Ja seria la culminació del despropòsit que la crítica a l'economicisme es fés desde la defensa d'una veritat superior i universal!

7:58 p. m.  
Blogger Pedro ha dit...

Jo a vegades no entenc perquè els arguments d'un filòsof poden passar per sobre dels d'un economista. No poden estar a la mateixa alçada?

10:01 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici